El jutge instructor del Tribunal Suprem del cas Santos Cerdán, Leopoldo Puente, decidirà aquesta setmana si deixa en llibertat provisional l’exnúmero tres del PSOE. Tot plegat després de més 70 dies a la presó i d’haver donat cinc dies de termini al ministeri fiscal i a les altres acusacions per tal que hi diguin la seva sobre la petició de llibertat presentada per la defensa. En canvi, el jutge no ha volgut córrer per valorar un escrit de petició de diligències que podria posar cap per avall una instrucció plena, segons detallen amb indicis els advocats, de forats negres, sobreinterpretacions i una tesi acusatòria basada en “sospites policials” obtingudes a través de personatges i sistemes tan tèrbols que podrien desmuntar la investigació o, si més no, deixar un rastre de dubtes més que raonables. La defensa de Cerdán esbossa una estratègia inculpatòria per part dels jutges instructors.
Un dels punts més estranys on furga l’equip defensor de Cerdán, format pels advocats Jacobo Teijelo i Benet Salellas, ha estat la manera com va arrencar la investigació. Un començament del qual han demanat informació concreta per aclarir com es va permetre investigar un aforat i quins van ser els tripijocs utilitzats a través de les acusacions particulars, que poden tenir un paper clau en la continuïtat de la instrucció, si el ministeri fiscal considera que ja no existeixen les raons per prorrogar la presó provisional. De fet, la fiscalia anticorrupció ha estat una part importantíssima de l’inici de la instrucció, tant és així, que ha estat el seu cap Alejandro Luzón, el que ha portat la veu cantant del ministeri públic en el cas.
L’opció dels advocats de centrar una de les línies de defensa en la irregularitat de l’inici de la investigació coincideix amb la resposta del Congrés de Diputats i de l’Ajuntament d’El Milagro sobre els diners que va percebre de les dues institucions per la seva condició de diputat i de regidor. La cambra baixa espanyola va pagar a Cerdán, entre el 2019 i el juny passat, període en què va formar part del poder legislatiu, un total de 584.783 euros, entre els quals, 40.928,80 euros només en concepte de quilometratge. De fet, és una xifra aproximada a la detectada per Hisenda, que va ser de 543.656,84 euros. La diferència rau en el fet que Hisenda no tindria els pagaments del 2025 perquè encara no s’haurien declarat. El consistori navarrès de Milagro va reconèixer haver abonat 665 euros entre 2014 i 2015 en concepte de compensació per assistència, darrer any de Cerdán com a regidor.
Tres denúncies
A l’escrit de petició de més diligències presentat el 7 de setembre, al qual ha tingut accés El Món, els advocats sostenen que la investigació va seguir un “patró” que grinyola amb les normes garantistes del dret processal penal. En aquest marc, recorden que la investigació inicialment comença de “manera formal amb una denúncia del Partit Popular de Madrid signada per Alfonso Serrano Sanchez-Capuchino, senador del PP per designació autonòmica, el 10 de març de 2022”. Arran d’aquesta denúncia es van incoar les diligències de recerca de la Fiscalia Anticorrupció.
Unes diligències que s’allarguen fins al 8 de setembre de 2023. Ara bé, segons un decret de la mateixa fiscalia del 22 d’abril de 2022, aquesta denúncia hauria estat precedida per, com a mínim, dues més. Es van registrar davant el Tribunal Suprem, però curiosament van ser inadmeses mitjançant les interlocutòries de data 18 d’octubre de 2021 i una de 3 de març de 2021 respectivament, dictades totes dues per la secció primera de la poderosa sala penal del Tribunal Suprem, que encara presidia Manuel Marchena.
Però el mateix decret de la fiscalia, de passada, fa referència a una tercera denúncia en què la denunciada era la Comunitat de Madrid, presidida per Isabel Díaz Ayuso, i que va generar les diligències d’investigació de la mateixa fiscalia de 22 de febrer de 2022. No podem obviar que la fiscalia va impulsar el procediment contra Alberto González Amador, la parella de Díaz Ayuso, per delicte fiscal, i que un cop acceptada la comissió del delicte en un pacte amb la fiscalia, ha acabat portant el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a la banc dels acusats per revelació de secrets. Tot plegat perquè el jutge del Tribunal Suprem Luis Ángel Hurtado veu prou indicis per considerar que va filtrar a la premsa l’acord de conformitat de la pena entre la fiscalia de Madrid i González Amador.
“Un patró de denúncia reactiva”
Aquestes tres denúncies, però, no són, per a la defensa, casuals ni en el temps ni en la forma. En aquesta línia, consideren que en aquest cas hi ha un “patró de contradenúncia o denúncia reactiva”. Així, al·leguen que no passen ni quinze dies des de la incoació de les diligències d’investigació contra el Partit Popular de la Comunitat de Madrid i la querella dels populars, amb la diferència que en el cas de les diligències d’investigació del Partit Popular contra el govern de Pedro Sánchez ja havien estat arxivades dues vegades pel Tribunal Suprem.
Tot i això, la fiscalia, el 6 de setembre de 2023, va presentar querella criminal per delictes d’organització criminal, blanqueig de capitals, suborn i tràfic d’influències contra set persones, on els principals encartats eren Koldo Garcia i Víctor de Aldama. La fiscalia investigava les adjudicacions de contractes de material sanitari en relació amb la pandèmia de Covid-19. “Especialment respecte de determinades administracions públiques, sempre vinculades al Partit Socialista i obviant aquella denúncia inicial contra el Partit Popular de la Comunitat Autònoma de Madrid“, concreten les defenses que veuen un biaix claríssim del ministeri fiscal en la incoació.
Un cop es va registrar el decret d’incoació de diligències, el jutge no es va fer pregar. El 8 de setembre de 2023 obre les diligències amb una interlocutòria on recull tot el relat de la fiscalia. El titular del Jutjat Central d’Instrucció número dos de l’Audiència Nacional, Ismael Moreno, acorda interceptar les comunicacions, enregistraments, accés a sistemes de geolocalització, accés a dispositius informàtics i programes Spyware. El 19 de febrer de 2024 l’operació esclata amb la detenció dels investigats i els escorcolls. No serà fins el 23 d’octubre, és a dir, vuit mesos després, que amb els informes de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, no demana al Tribunal Suprem que investigui, com a aforat l’exministre José Luis Ábalos. Sorprenentment, va ser aleshores, el 5 de novembre de 2024, quan el Suprem va reobrir la denúncia interposada contra el govern i Ábalos el 2020, que l’alta magistratura havua arxivat el 3 de març de 2021.
El Suprem posa límits…
El Suprem, en acceptar la investigació d’Ábalos, aprofita i a través de la interlocutòria avisa el magistrat Moreno que no investigui aforats i que continuï la instrucció de les persones no aforades. Però de poc va servir l’avís. El 21 de novembre de 2024, l’investigat Víctor de Aldama fa una declaració en el marc de les diligències Prèvies 65/2023, seguides davant del Jutjat Central d’Instrucció 2 de l’Audiència Nacional, on implica el ministre Ábalos i altres membres del PSOE per aconseguir la seva llibertat en les diligències prèvies del cas Hidrocarburs.
La declaració d’Aldama s’envia al Suprem i continua la investigació. Aquí apareix, per primera vegada oficialment, Santos Cerdán, sense que, a hores d’ara, la defensa de l’exnúmero tres del PSOE hagi pogut accedir a cap document on s’acrediti que es va demanar al Suprem investigar-lo per la seva condició d’aforat. Ans al contrari, només consten escrits del PP, de l’UCO i de Manos Limpias demanant ampliar l’objecte de la investigació, cosa que el 4 de febrer de 2025 és acceptada pel jutge, que obre així la porta una “perquisició general”, segons la defensa, que inclou Santos Cerdan.
Aquesta extralimitació “no és una simple conjectura de les defenses”, asseguren els mateixos lletrats, que consideren que es troben davant del que es coneix com “un litigi estratègic contra la participació pública”. És a dir, l’atac d’un poder de l’Estat a un altre sense seguir el camí reglamentari. Un fet que suposa, a criteri de les defenses, un vici original de la instrucció que deixaria el cas fora del marc legal. Així, conclouen que el 4 de febrer del 2025 es canvia radicalment l’objecte de la investigació. En definitiva, el que s’havia batejat com a “frau de màscares” passa a ser una “investigació general estesa a un nombre encara indeterminat de persones i sense definir fets o delictes concrets, almenys pel que fa a Cerdán”. Aquesta escletxa és el primer avís del que pot ser el camí cap a la justícia europea per una vulneració fragant dels drets fonamentals.
