Passa de gegant en el cas de la investigació judicial per l’espionatge amb Pegasus a Gonzalo Boye, advocat del president a l’exili Carles Puigdemont. La titular del Jutjat d’Instrucció 29 de Madrid, Cristina Díaz, ha dictat una providència per la qual ordena citar diversos testimonis implicats en el cas del programari espia així com les empreses responsables de la seva fabricació, comercialització i distribució per tal que aportin els documents de venda i subministrament de Pegasus amb qualsevol administració espanyola.
La providència, a la que ha tingut accés El Món, reclama a les empreses Q Cyber Technologies LTD, NSO Group Technologies LTD i OSy Technologies, SARL, els papers de les adjudicacions. Així exigeix el lliurament de la “documentació acreditativa de tots els contractes, convenis o qualsevol classe d’acord que s’hagi subscrit amb el govern d’Espanya, el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) o qualsevol altre organisme o empresa pública o privada espanyola o que treballi amb entitats espanyoles, per a l’ús del programari “Pegasus” al territori espanyol”. Ara bé, una documentació que també podria reclamar a l’administració espanyola.
Feina a trobar domicilis
De fet, la providència alerta que no té les localitzacions ni els domicilis dels testimonis per practicar els requeriments. Així ordena facilitar les dades de John Scott-Railton, William Marczack, Bahr Abdul Razzak, Siena Anstis, Gozde Bocu, Salvatore Solimà i Ro Deibert. Tots ells amb alguna relació amb les empreses denunciades o bé, responsables financers de les mateixes a través d’entitats bancàries estrangeres fora del terrotori espanyol o israelià. Fonts del cas asseguren que alguns dels domicilis ja han estat aportats.
En tot cas, la decisió s’ha pres un cop l’Audiència de Madrid va donar la raó a Boye i va reobrir l’arxiu que s’havia dictat en primera instància. Els magistrats van concloure que hi havia prou indicis que justifiquen la continuïtat de la instrucció. De fet, la interlocutòria, admetia que l’informe emès per The Citizen Lab, que recollia uns divuit intents d’intromissió en el mòbil de l’advocat entre gener i maig de 2020. El fet que la jutge d’instrucció no donés prou credibilitat a l’informe no va convèncer com a motiu d’arxivament a la secció cinquena. A més, els togats raonaven que el mateix Parlament Europeu ja “anticipava que, si els jutges no permeten acceptar l’informe de The Citizen Lab com a prova d’experts en el cas, representarà una dificultat de provar-ho per a les persones objecte de vigilància”.
