La investidura del socialista Pedro Sánchez com a president del govern espanyol ha tingut com a clau de volta la proposició de llei orgànica d’amnistia. Un text que ha despertat una reacció irada del poder jurisdiccional i administratiu espanyol. Des del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a les associacions de jutges i magistrats, passant per associacions de fiscals, agents tributaris i, per descomptat, cossos i forces de seguretat de l’Estat al servei submís de la magistratura. Una de les reaccions més immediates al progrés de les negociacions que han portat Sánchez a renovar el contracte a la Moncloa va ser la reactivació del cas del Tsunami Democràtic, instruït pel titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón.
De fet, aquest magistrat és l’home que també ha instruït el sumari de l’Operació Judes, així com té, sota pany i forrellat, la macrocausa Tàndem. És el sumari de les investigacions dels negocis i operacions del principal protagonista de la policia patriòtica, el comissari d’intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo. Un cas en el qual ha evitat, per tots els mitjans, investigar l’Operació Catalunya. García Castellón ha premut l’accelerador del cas del Tsunami amb una imputació per terrorisme, entre d’altres, al president a l’exili Carles Puigdemont, i a la secretària general d’ERC, Marta Rovira, també exiliada.
La pressa tindria dos objectius: d’una banda, afanyar-se per tal que s’eviti l’aturada de la instrucció amb l’amnistia i, per altra, tancar la instrucció abans de la seva jubilació, prevista per a l’octubre del 2024, és a dir, d’aquí a menys d’un any. Qui podria tenir tots els números per substituir-lo és el jutge Joaquín Elías Gadea, que tampoc no ha tingut gaires manies amb els independentistes i va mantenir fins a darrera hora considerar els investigats pels detinguts del cas de la Vuelta com a CDRs per quedar-se la causa a l’Audiència Nacional.
La fiscalia no compra el relat
El cas Tsunami, que García Castellón ha mantingut en secret durant gairebé quatre anys, igual que les diligències 104/2017, li ha costat alguna estirada d’orelles dels seus companys de toga. La sala d’apel·lacions li ha tocat el crostó per vulneració de la tutela judicial efectiva en el sentit que prorrogava els sumaris i utilitzava proves i indicis per a altres causes, com ara l’Operació Judes. En la interlocutòria del passat 6 de novembre, el magistrat estirava els fets i recorria a la possible mort per infart d’un turista a l’aeroport del Prat el 14 d’octubre del 2019, durant una protesta contra la sentència del Procés, i les lesions a un membre de la unitat antiavalots del Cos Nacional de Policia (CNP), ferit d’un cop de pedra o d’una pilota de goma rebotada durant la mateixa setmana.
El relat de l’instructor tenia l’objectiu d’aconseguir que en el cas Tsunami, que ha resultat un fiasco internacional, es pugui fer servir una de les exclusions previstes a l’article 2 de la llei d’amnistia. És a dir, delictes de terrorisme regulats en la directiva de la Unió Europea 2017/541 del Parlament Europeu i del Consell de 15 de març de 2017, que defineix l’estratègia contra el terrorisme. Aquesta mena de delictes relacionats amb el Procés quedarien exclosos de l’amnistia. Una maniobra jurídica i processal més que dubtosa.
Però un vell conegut del jutge, el poderós i influent fiscal antiterrorista de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, li ha vist el joc de mans i no hi ha volgut entrar. Per tant, ha presentat un recurs en contra de la interlocutòria del 6 de novembre, i tot indica que qualsevol moviment del magistrat en aquest sentit toparà no només amb una llarga llista de defenses, sinó també amb l’oposició del ministeri fiscal. De fet, només podrà comptar amb les fiscalies a l’ombra preparades per mantenir els delictes instruïts, com ara Societat Civil Catalana (SCC), Vox o Justícia y Dignidad.
Menys d’un any de temps
García Castellón va néixer a Valladolid el 16 d’octubre del 1952. Per tant, a 72 anys s’haurà de jubilar. Onze mesos, en els terminis bíblics de les macrocauses, poden ser una eternitat. De fet, és titular del jutjat central d’instrucció número 6 des del 2017, i ha portat casos contra Podemos i contra el PP. Però, curiosament, sempre s’ha negat, tot i la insistència de la fiscalia anticorrupció, a imputar María Dolores de Cospedal, exministra de Defensa i exsecretària general del PP i una de les persones claus per entendre casos com Kitchen, Púnica o Tàndem. Els grans casos de corrupció del PP.
Ara, amb el temps que se li tira a sobre, García Castellón vol accelerar la instrucció d’un cas que posaria les coses molt difícils, si progressés, a la tornada de l’exili dels independentistes. No és la primera vegada que ha estat jutge a l’Audiència Nacional. Ja va instruir el cas de Miguel Ángel Blanco, el cas Banesto i l’atemptat contra José María Aznar, per exemple. Però, l’any 2000, el govern del PP el va enviar de jutge d’enllaç a la República Francesa. Per tot plegat, García Castellón és un dels bastions del sistema de control de la dreta als ressorts de l’Estat. Té menys d’un any per enllestir o encarrilar una feina que pot complicar, i molt, la vida als processats per l’1-O.
