A menys de dos mesos de complir-se l’any del retorn exprés de Carles Puigdemont a Catalunya, continua la instrucció del cas contra tres Mossos d’Esquadra que haurien acompanyat el president a l’exili. La titular del Jutjat d’Instrucció número 24 de Barcelona ha rebutjat totes les diligències que va reclamar l’acusació popular d‘Hazte Oir, llevat d’una.
En una interlocutòria, de quatre pàgines i a la que ha tingut accés El Món, la jutgessa només considera pertinents prendre declaració a dos agents d’Afers Interns de la policia de la Generalitat que van investigar les actuacions dels tres mossos la jornada del 8 d’agost –tot i que la interlocutòria ho situa el 8 d’octubre– , a través de fotografies i imatges de diferents càmeres de seguretat. Una declaració, per altra banda, lògica amb la llei d’Enjudiciament Criminal, que determina que qualsevol informe policial incorporat a la causa ha de ser ratificat pels seus autors.
“Una investigació prospectiva”
Ara bé, la resolució també inclou una vistosa estirada d’orelles a l’entitat ultra, per la resta de diligències demanades que nega, descarta i rebutja tant per motius de forma com pel contingut i, amb el benentès que la instrucció està pràcticament tancada. Per exemple, la jutgessa no veu cap necessitat fer comparèixer l’Ajuntament de Barcelona. De fet, raona que no són “rellevants” ni aporten res a la causa i “no es dedueix cap finalitat lògica de la seva necessitat”. En aquest sentit, la instructora també retreu que no aporten cap explicació del perquè s’haurien de practicar aquestes diligències i quina relació tenen en el cas.
La resolució és prou dura advertint a Hazte Oir que no pot demanar una “investigació prospectiva”, com apuntaria la petició d’aprofundir en perquisicions personals dels mossos imputats. “No es pot iniciar una investigació per si els localitzen possibles indicis”, assevera la magistrada que recorda als advocats de l’entitat que és en base els “indicis” quan s’ha de començar a investigar i no a l’inrevès, tal i com determina la llei i les garanties processals d’un estat de dret. D’aquesta manera, la jutgessa rebutja les peticions de declaració d’alts càrrecs institucionals, com ara el president del Parlament, Josep Rull, l’exdirector general de la Policia, Pere Ferrer, o l’exconseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, o bé sol·licitar informació genèrica sobre moviments, torns, vacances i destinacions dels investigats des del gener del 2024, sense vinculació directa ni justificada amb fets concrets.
