El Jutjat d’Instrucció 7 de Barcelona, que investiga les càrregues del Primer d’Octubre per part del Cos Nacional de Policia, ha dictat una diligència amb què demana posicionament a les parts sobre l’aplicació de l’amnistia. El magistrat M. Àngels Falip ha donat cinc dies a les parts perquè es posicionin sobre l’aplicabilitat de l’amnistia en els que manté processats a 45 agents de les Unitats d’Intervenció Policial del Cos Nacional de Policia que van actuar en vint-i-set centres de votació durant la jornada.
De fet, ahir mateix, el sindicat de policia Jupol, molt bel·ligerant amb la llei de l’oblit penal per a l’independentisme, va ser dels primers a presentar un escrit amb què reclamava l’aplicació de l’amnistia per deu agents acusats. En aquest cas, també cal recordar que l’entitat de defensa dels drets humans, Irídia, és acusació popular i ja va emetre un comunicat advertint que l’amnistia no es podia aplicar als policies acusats de delictes contra la integritat moral, de tracte denigrants i de tortura.
De fet, el jutge, en la seva interlocutòria de conclusió de la instrucció de gener de 2023, interpreta que els funcionaris processats haurien comès delictes “greus” dels articles 174 i 175 del Codi Penal, que defineixen els delictes de tortura i contra la integritat moral, a més de delictes de lesions.
Una doble interpretació
El jutjat d’Instrucció número 7 obre una nova fase amb aquesta decisió i promet ser una fase complexa. A més dels deu policies que han demanat l’amnistia s’afegeix la intenció de la resta que, tot i la queixes contra l’amnistia, ara la reclamaran. En canvi, els impulsors d’aquest procés com Iridia estan convençuts que no es pot aplicar en delictes de tortura o lesions. Un dels exemples, és el cas de Roger Espanyol que va perdre un ull per les bales de goma disparades per les forces espanyoles que volien impedir el referèndum, i que també es troba en aquest jutjat.
