El judici a Lluís Puig en el cas de les obres de Sixena comença accidentadament, en la mateixa tònica de tot el procediment. El tribunal, presidit pel mateix president del TSJC, Jesús María Barrientos, ha arrencat la vista deixant constància que les autoritats belgues no permeten la declaració per videoconferència com a acusat de Lluís Puig, però la defensa, exercida per Jaume Alonso-Cuevillas, no ha acceptat aquesta constatació com un simple tràmit i una circumstància insalvable. Segons Cuevillas, la clau és en la paraula “encara” que consta en la resposta belga. “El que diuen és ha canviat la legislació i que no estan en condicions encara de garantir, per una qüestió de mitjans, el dret de defensa en una declaració per videoconferència en un judici, però més endavant sí que ho podran fer, de manera que el judici s’hauria de suspendre i fer-lo més endavant”, ha reclamat. Davant aquesta petició i altres qüestions prèvies, el tribunal ha decidit suspendre la vista durant un quart d’hora per decidir quina resposta hi donava. Tanmateix, la petició de Cuevillas ha estat desestimada, al·legant que no es va recórrer en el seu moment, i la vista ha continuat endavant, tot i la protesta de la defensa, que ja havia advertit que creu que la continuació de la vista en aquestes condicions generarà una causa de nul·litat.
El conseller de Cultura a l’exili és jutjat sota l’acusació de desobediència, un delicte que, en cas de condemna, no implica cap pena de presó. Per això el judici es podria fer en absència seva, només amb la presència a la sala el seu advocat. Però el lletrat considera que no es compleixen els requisits perquè d’aquí a un temps podria intervenir-hi per videoconferència.
La fiscalia li reclama una multa de 6.000 euros. En canvi, l’acusació particular de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena demana al tribunal que imposi a Puig una multa de 99.000 euros i una inhabilitació durant dos anys, cosa que afectaria el seu actual escó al Parlament de Catalunya.
Dur enfrontament entre l’advocat de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena i el president del TSJC
La petició de suspensió de Cuevillas no ha sigut l’única qüestió prèvia presentada. L’acusació particular de l’Ajuntament de Vilanova ha sorprès la sala amb una confrontació hostil amb el tribunal, al qual ha acusat de limitar el seu dret a la defensa i l’advocat ha assegurat fins i tot que té “por” d’expressar-se amb llibertat. Per això anunciava que voldria demanar un canvi de tribunal, però afegia que sabia que no li concedirien i que, per tant, s’ho reservava per a una possible petició de nul·litat a posteriori. Barrientos, després de la deliberació, ha llegit el paràgraf d’una interlocutòria que és el que indigna l’acusació particular. Es tractava d’un punt en què se’ls reclamava “lleialtat processal”. Un paràgraf que per a Barrientos no és motiu per a la reacció de l’advocat de Vilanova de Sixena.
Santi Vila no declara
El primer incident, previsible, un cop ha tornat a arrencar la vista ha sigut que la presència de Santi Vila, predecessor en el càrrec de Lluís Puig com a conseller de Cultura, s’ha acollit al seu dret a no declarar perquè està acusat en un procediment paral·lel –ell no és aforat– pel mateix cas.
Vista aturada pels problemes de so amb la videoconferència d’una testimoni
Després ha arribat l’altra ensopegada. En aquest cas, tècnica. Si la videoconferència amb Lluís Puig des de Bèlgica ha estat impossible perquè les autoritats belgues són primmirades amb la protecció del dret a la defensa, a l’estat espanyol el que hi ha són problemes tècnics. La connexió amb l’Aragó per prendre declaració a una tècnica del govern aragonès, Itziar Alcalá Prats, ha començat però el so era molt dolent i el president del tribunal ha decidit que no era prou bo i s’ha suspès la vista de nou per intentar solucionar-los. Els intents han resultat infructuosos i s’ha decidit continuar la vista, de moment, sense aquest testimoni, que era de l’acusació de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena. S’haurà de decidir després si cal tornar a intentar-ho.
Judici per unes obres espoliades per la Guàrdia Civil i encara no exposades set anys després
El judici arriba després de mesos de desgavell judicial, perquè en un primer intent es va haver d’ajornar tot i refer una part del procediment perquè es van adonar que Puig, com a diputat del Parlament, és aforat i només el pot jutjar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Després van tenir problemes per localitzar-lo i citar-lo perquè no li havien demanat el domicili.
El procediment judicial es remunta al juliol del 2017. Com ell mateix ha explicat en una entrevista a El Món, l’endemà d’accedir al càrrec, el 7 de juliol, se li va presentar un agent judicial reclamant-li l’entrega immediata de 44 obres de Sixena que la Generalitat havia comprat als anys 80 a les monges del monestir. Ell li va respondre per escrit que no estava en condicions de complir la petició, que necessitava estudiar el cas i temps per organitzar un trasllat tan delicat. No en va saber res més i a finals d’octubre es va exiliar. Amb l’aplicació del 155, la Guàrdia Civil es va presentar una matinada al Museu de Lleida per endur-se les obres embalant-les improvisadament, una barbaritat tècnica quan es tracta de peces d’art. I set anys i dos mesos després, les obres continuen sense estar exposades a Sixena i Lluís Puig és jutjat per desobediència.
