La darrera jornada del judici per malversació i prevaricació a l’exconseller d’Interior, Miquel Buch, i l’exescorta del president Carles Puigdemont, el sergent Lluís Escolà, s’ha celebrat aquest matí. En primer terme, la vista ha començat amb la declaració de Buch, que ha contestat al ministeri fiscal i a la seva defensa. Buch ha defensat a capa i espasa la legalitat de la contractació com a càrrec de confiança del sergent i ha negat que fos una tapadora per tal que continués fent d’escorta encobert a l’exili perquè el ministeri de l’Interior va negar que tingués protecció.
El segon a passar per l’estrada ha estat Escolà que ha justificat desacomplexadament haver acompanyat el president Puigdemont a l’exili. De fet, aquest ha estat el veritable motiu del judici i de l’expedient disciplinari a què va ser sotmès el sergent. Escolà ha detallat que el president va demanar que l’acompanyés a “un viatge privat” que no es podia comunicar i va acceptar. “Era un honor ajudar-lo”, ha sentenciat. Tot i que abans, en explicar el seu currículum ha recordat que ja no feia d’escorta operatiu perquè no tenia ni les aptituds físiques, ni els aparells ni la logística per fer-ho. “Una cosa és coordinar i una altra fer d’escorta, és com un director d’orquestra fa que tothom toqui, però ell no toca cap instrument”, ha recordat. Així mateix, ha insistit que va comunicar als seus superiors, el comissari Francesc Camprubí que marxava.
Al bar de sota la conselleria
Escolà ha detallat que la seva feina era expressar la seva opinió i fer informes de context, així com en la seva experiència a l’àrea d’escortes, la posada en marxa l’ASI, l’Àrea de Seguretat Institucional, un grup d’elit per protegir i vigilar els presidents de la Generalitat, el conseller d’Interior i el de Presidència. Escolà anava per la conselleria i enraonava amb els escortes, parlava amb el conseller per telèfon i expressava les seves opinions i raonaments, fins i tot, al “bar de sota la conselleria, o a Premià de Mar, on vivia l’exconseller, on podíem xerrar i explicar l’opinió de moltes coses. Escolà ha informat que va deixar la feina perquè “no era la tasca que li agradava” i ja havia fet la feina que creia, després de set mesos i mig.
3
