L’exvicepresident del Parlament, jurista i activista free-lance de l’independentisme Josep Costa ha registrat un escrit davant el Tribunal Suprem arran de l’entrada en vigor de la llei d’amnistia. L’escrit, al qual ha tingut accés El Món, carrega contra la justícia espanyola i dona la volta a l’aplicació de la llei de l’oblit penal per a l’independentisme. Costa va ser absolt del delicte de desobediència, però el recurs de la Fiscalia contra la seva absolució està viu i, sobretot, està pendent de resolució el recurs que va presentar ell en entendre que pel fet de ser acusat i jutjat es van violar els seus drets polítics com a parlamentari. Per això es nega a tramitar l’amnistia perquè, ras i curt, considera que l’amnistia no ha de servir per exonerar els jutges de les seves decisions. És a dir, que la llei no serveixi per amnistiar els jutges, que és el que passaria si s’apliqués al seu cas, perquè el seu recurs també decauria.
En les nou pàgines de l’escrit, Costa replica l’argumentari que ha utilitzat al llarg del procés judicial al qual ha estat sotmès, sempre negant el caràcter “de delicte o d’il·lícit penal” dels fets pels quals va ser jutjat. De fet, al·lega el principi “d’inviolabilitat parlamentària”. En aquest sentit, argüeix que l’amnistia no pot ser aplicada en un cas en què no s’ha comès cap delicte. I a més, apunta que només afavoriria la impunitat dels jutges que el van empaitar per la seva condició d’independentista.
Els fets pels quals Costa va ser jutjat –juntament amb la resta de membres independentistes de la Mesa del Parlament que va presidir Roger Torrent, del gener del 2018 al març del 2021– va ser permetre que es tramitessin una proposta de resolució per reprovar la monarquia espanyola i una altra de suport al dret a l’autodeterminació, que el TC va declarar nul·les.
Una amnistia per als jutges
Per a Costa, “l’amnistia i altres mesures de clemència no poden afavorir la impunitat de les vulneracions de drets fonamentals”, com les que al·lega que ha patit en el seu judici per desobediència. Així, remarca que, en la mesura que el recurs de cassació que va interposar contra la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que l’absolia es dirigeix “exclusivament a la depuració i reparació de vulneracions de drets fonamentals, en cap cas l’amnistia no pot imposar la pèrdua de l’objecte d’aquest recurs o suposar un impediment a la seva tramitació i estimació”. És a dir, que l’amnistia faria caure el recurs i, per tant, no es podrien depurar responsabilitats dels magistrats que han actuat. La tesi de Costa és que l’amnistia no es pot aplicar perquè, en el seu cas, s’amnistiarien els jutges.
En aquest sentit, assegura que la llei d’amnistia no contempla “les greus vulneracions de drets fonamentals comeses en la persecució i enjudiciament de delictes inexistents, amb greu trencament de la democràcia parlamentària i la separació de poders”. Per tal que quedi més clar, Costa sentencia que “rebutja simplement i planament l’amnistia i reitera la sol·licitud que el procediment penal sigui declarat nul i sense valor en la seva totalitat”.
