L’entitat jurídica de defensa dels drets humans, Irídia, ha recordat aquest matí que la llei d’amnistia que aquest dimarts ha entrat en vigor no afecta els membres de cossos o forces de seguretat de l’Estat implicats en les causes relacionades amb el procés per delictes de tracte degradant, tortures o lesions. Així ho remarca Irídia en un comunicat on “constata que de conformitat amb l’article 2 de la Llei d’amnistia, queden exclosos de la seva aplicació els actes dolosos amb resultat de pèrdua o inutilitat d’òrgan o membre i els actes constitutius de tortures o tractes inhumans o degradants”.
De fet, la plataforma que exerceix d’acusació en 15 causes relacionades amb la “brutalitat policial” durant diverses protestes relacionades amb el Procés, remarca que la llei inclou aquesta previsió. En aquest sentit, afegeix que excloure aquesta mena de delictes respon a les obligacions derivades per la signatura de l’Estat espanyol en la Convenció contra la Tortura, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Conveni Europeu de Drets Humans.
Principi de centralitat
Per a Iridia, cal refrescar que qualsevol procés de reparació ha d’atendre el principi de centralitat de les persones afectades, garantint el seu dret a la justícia i a la reparació. “Fets tan greus com els de l’1 d’octubre no han de quedar impunes”, sentencia l’entitat. En aquesta línia, esmenta els set anys de procediment judicial on ha exercit d’acusació particular en representació de 13 víctimes, al Jutjat d’Instrucció 7 de Barcelona, arran de l’actuació dels antiavalots del Cos Nacional de Policia en diversos col·legis electorals per la jornada del Primer d’Octubre a Barcelona.
“Cal que els 51 agents acusats siguin jutjats i condemnats, i que les víctimes siguin escoltades i reparades”, subratlla Irídia. “És un dret de les persones afectades i també de tota la societat, ja que es tracta de garantir que no hi ha impunitat dels maltractaments policials en context de protesta”, addueixen. Una de les conseqüències que els Estats condemnin els actes de tortura és, precisament, oferir garanties que no es repetiran. En aquest sentit, Iridia emfatitza que en el marc del Dret Internacional, les “amnisties no poden limitar el dret de les víctimes del delicte de tortura a un recurs efectiu, així com a la reparació, ni poden obstaculitzar el dret de les víctimes i del conjunt de la societat a conèixer la veritat de les violacions comeses”.
