Matí distret en la penúltima jornada del judici a la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L’agenda ja preveia un dia intens i s’ha complert l’expectativa, fins al punt que la declaració de Borràs s’ha hagut de posposar fins a la tarda. Des de les deu del matí fins a pràcticament les dues del migdia han comparegut els pèrits informàtics de la Guàrdia Civil que van participar en la investigació i els pèrits de la defensa. Tots quatre -dos per banda- han confrontat, debatut i discutit amb vehemència sobre la custòdia de la prova.
Un debat on hi ha participat activament el president del tribunal, el magistrat Jesús María Barrientos, que ha retallat sense manies el marge de les preguntes, tant als advocats defensors com al ministeri públic. La gran batalla s’ha lliurat al voltant del hash, és a dir, el codi d’encriptació que s’ha d’elaborar cada vegada que es fa un clonat d’un disc dur o un aparell informàtic. Un número que permet garantir que no s’ha manipulat cap mena d’element o prova. La variació d’algun d’aquests codis hash han provocat una enganxada entre pèrits en què Barrientos ha participat desacomplexadament com a àrbitre.
La importància d’aquesta prova i la seva validesa és clau. En detall, són comunicacions entre Borràs i el coacusat Isaías Herrero, l’informàtic que va ser contractat 18 vegades per fer webs de la Institució de les Lletres Catalanes quan la presidenta suspesa del Parlament n’era la directora. Tant a Borràs com a Herrero i a un tercer acusat, Andreu Pujol, els demanen penes de presó per prevaricació i falsedat documental arran d’aquests contractes.
Clonacions i còpies dels documents
La batalla, però, estava prevista, si es tenia present el peritatge aportat per la defensa de Borràs. Un document de 71 pàgines, al qual ha tingut accés El Món, que critica que els Mossos d’Esquadra no van assegurar els arxius copiats i decomissats amb els segells coneguts com a hash. És més, els enginyers Javier Rubio i Luis Enrique Hellín –aquest últim polèmic, perquè va ser condemnat per l’assassinat ultradretà d’una activista durant la Transició– han emfatitzat al tribunal que amb la manca d’aquell segell no es pot afirmar que les informacions decomissades no hagin estat manipulades. La Guàrdia Civil ha tret importància a la manca de hash o al fet el número de hash estigués canviat.
En aquest punt, també els agents han insistit que els 14 dispositius USB que han deixat empremta digital en els arxius clonats són dels Mossos d’Esquadra. Un fet que la Guàrdia Civil ha intentat neutralitzar al·legant que segurament responien a dispositius de gravació de la mateixa policia o a la impressora que els Mossos van fer servir per imprimir els correus electrònics incriminatoris al mateix domicili d’Isaías Herrero, el dia que el van escorcollar. De fet, la Guàrdia Civil ha defensat a capa i espasa la feina dels Mossos en aquesta investigació: precisament la tasca que els pèrits de la defensa posen en dubte.
Batussa pels horaris
El context del debat ha estat l’origen de la prova confiscada i la cadena de custòdia. El que s’ha evidenciat a la sala de vistes aquest matí és que, quan els Mossos van intervenir els dispositius a casa d’Herrero, no van assegurar-los. Posteriorment, la Guàrdia Civil els va clonar al Tribunal Suprem, quan va recollir la causa per l’aforament com a diputada de Borràs. Va ser aleshores quan es va donar una còpia a la defensa, i l’original es va quedar a disposició del tribunal. Aquest clonat ha estat la base de la investigació i la policia assegura que ja no van tocar res més.
En aquest sentit, els investigadors han recordat, a preguntes de la defensa, del ministeri fiscal i del tribunal, que van fer còpies de treball per analitzar el contingut a fons. De fet, en l’interrogatori de la defensa, la Guàrdia Civil ha admès que no hi ha cap prova tècnica que certifiqui que les còpies fossin iguals que el clonat o l’original. Ara bé, sí que han instat el tribunal i les parts a comparar el contingut dels informes policials amb el contingut dels discos durs, que estan en possessió del tribunal. Precisament, en aquest clonat hi ha hagut una altra discussió basada en l’hora marcada de la darrera modificació dels arxius. El peritatge de Borràs explicita que amb els discos durs que van treballar els policies hi havia “interaccions” un cop fet l’escorcoll a casa Herrero.
Cap al final de l’interrogatori, el ministeri fiscal s’ha adonat d’una possible errada en el seu informe. Barrientos, a qui no ha quedat clara la importància de l’error, ha preguntat als pèrits, directe a barraca. “És una errada de bulto o de tapadilla?”. Els pèrits s’han inclinat per la segona opció de resposta.
7
4
