La Guàrdia Civil no ha tingut mai gaire bona relació amb els sistemes informàtics de l’independentisme. De fet, van emetre un informe amb què admetien obertament que no sabien qui ni com havia muntat el sistema informàtic del Primer d’Octubre. Un segon exemple és el darrer informe dels analistes del servei d’Informació de la Guàrdia Civil que ha ajudat l’instructor del cas del Tsunami Democràtic, el jutge Manuel García Castellón, a formular una imputació per terrorisme per les protestes postsentència.
El titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional imputa, entre d’altres, el president a l’exili, Carles Puigdemont, i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, també a l’exili. En el darrer informe presentat per la Unitat Central Especial 3 de la Prefectura d’Informació de l’institut armat, els seus analistes dediquen molta atenció al sistema informàtic utilitzat per la plataforma Tsunami Democràtic per tal de convocar protestes, concentracions, actes i manifestacions.
Així, fan servir diversos adjectius que fan creure que el sistema informàtic era gairebé de tecnologia extraterrestre, com ara “sofisticat” o “xifrat entre nodes segurs”. Ara bé, els agents en cap moment aporten cap dada, atestat o informe pericial per part dels tècnics de ciberseguretat de l’institut armat o del Centre Criptològic Nacional, el braç informàtic del Centre Nacional d’Intel·ligència. Basen els seus informes tècnics només en opinions d’“experts” que manlleven de dos programes de TV3 especials sobre Tsunami Democràtic, com ara Enric Luján o Josep Maria Ganyet. És a dir, agafen les seves declaracions que fins i tot referencien en el dens atestat presentat al jutge García Castellón el passat 2 de novembre.
“Menció especial a l’aplicació digital de Tsunami Democràtic”
L’informe número 2 d’evidències que la Guàrdia Civil ha inclòs en el sumari destaca que “cal fer una menció especial a l’aplicació digital de
Tsunami Democràtic”. Una app que, segons el seu criteri, “va permetre organitzar els participants d’una manera minuciosa i va facilitar l’execució de les accions de mobilització social i l’anonimat dels organitzadors”. A partir d’aquí els analistes posen negre sobre blanc que “a criteri d’especialistes ja esmentats en l’informe” -en referència als participants en programes de TV3, un d’un reportatge del diari El País i un altre del diari Crónica Global– “aquest desenvolupament tecnològic no s’aconsegueix en un espai temporal curt i requereix uns coneixements tècnics molt qualificats“. “Una aplicació que permetia l’anonimat, no només dels creadors i responsables de la plataforma, sinó també dels participants”, afegeixen.
“Tal com expliquen els experts informàtics Josep María Ganyet i Enric Luján al programa de TV3 Dies de Tsunami, el naixement de Tsunami és una campanya coordinada per situar-lo al centre de la resposta a la sentència del Tribunal Suprem, cosa que demostra l’existència del coneixement del projecte”, asseguren els agents que signen el darrer atestat. En aquest sentit, emboliquen a tothom amb la plataforma. Així, afegeixen explicacions de Luján, professor de Ciència Política especialitzat en tecnologia per la Universitat de Barcelona i membre del grup Críptica, en els reportatges de premsa escrita, que defineix l’app com una tecnologia “a l’abast de molt poca gent”. “La sofisticació tecnològica és increïble i no és comparable amb la tecnologia de les protestes de Hong Kong, que era molt més simple”, transcriuen.
L’enginyer anònim que es fa un embolic
També de Luján treuen explicacions d’un reportatge a El País que barrejava Tsunami, amb Anonymous Catalunya, CDR o Pícnic per la Independència, entitats que res o poc tenien a veure, ans al contrari, amb l’aplicació que empaita l’Audiència Nacional. De fet, del mateix reportatge manlleven unes paraules d’un “enginyer que s’estima més mantenir l’anonimat” per concloure que “la complexitat d’elaborar una app F2F (Friend to Friend) -com la de Tsunami- és destacable, no perquè tècnicament sigui molt complexa, sinó perquè requereix un alt grau d’especialització.” “Això no ho han fet només a Barcelona, t’ho puc assegurar, requereix molt assessorament, no es fa en una estona, ni en un mes ni dos, l’arquitectura requereix coneixements especials”, insisteix el mateix enginyer anònim.
El límit que frega la caricatura és que la Guàrdia Civil és capaç d’embolicar Tsunami amb la marxa del president de la Generalitat en el moment del referèndum del 2017 a l’exili perquè el mateix enginyer anònim afirma: “És el mateix tipus de gent que va recomanar a Puigdemont canviar de cotxe al túnel quan va fugir”. Poc informat estava l’informàtic, perquè l’afer del túnel va ser el Primer d’Octubre i estava perfectament identificada com una finta a l’Estat. I, per altra banda, la marxa a Brussel·les va ser una operació únicament preparada per professionals i amics del president relacionats amb la seguretat, res a veure amb els imputats per García Castellón.
