Nou protagonista en la causa del Tsunami Democràtic oberta per delictes de terrorisme a l’Audiència Nacional. En aquest cas es tracta d’una històrica llibreria del centre de Girona, Les Voltes. Un establiment situat a la plaça del Vi, a tocar de l’Ajuntament de la ciutat, que la Guàrdia Civil va investigar com a centre de “radicalització independentista”. Tant és així que van interceptar les comunicacions de Joan Matamala, el responsable de la llibreria i president de la Fundació Les Voltes, i es van fer seguiments operatius policials registrats en una peça separada secreta de les diligències 85/99 del jutjat central d’instrucció número 6, dirigit pel magistrat Manuel García Castellón, a les quals ha tingut accés El Món, que investiga les protestes contra la sentència del Procés suposadament organitzades per Tsunami.
En un profús ofici de 113 pàgines, elaborat per la Unitat Central Especial 3 de la Prefectura del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil, els agents dediquen força espai a l’activitat de la llibreria i de la seva fundació. Així, els analistes de l’institut armat convencen el jutge instructor de la necessitat de seguir de prop Matamala i l’activitat de la llibreria perquè la consideren un centre de “radicalització”. Així mateix, emboliquen a Matamala amb Tsunami Democràtic per la seva “relació amb els líders polítics independentistes” i perquè a través del seu “perfil de Twitter, tant el personal com el de la llibreria, esperona directament la gent perquè se sumi a les mobilitzacions i sabotatges que impulsa la plataforma”.
A partir d’aquí, conclouen que tant Matamala com la llibreria tenien “responsabilitats organitzatives i econòmiques del projecte independentista en conjunt, i de la plataforma Tsunami Democràtic en particular”. Com era d’esperar, tot i la pressió policial i investigadora a la qual va ser sotmès Matamala i l’activitat de la llibreria, finalment no ha estat processat, com ha passat amb moltes altres persones espiades amb el pretext d’investigar Tsunami.
Les Voltes, segons la Guàrdia Civil
L’atestat que signa el comandant L-04282-W de la Guàrdia Civil fa una descripció del que suposa la Llibreria Les Voltes per informar-ne el jutge de l’Audiència Nacional. Fins i tot, incorpora un annex de converses ben gruixut per donar versemblança al seu relat. En aquest marc, expliquen que l’objecte social de la fundació de la llibreria és “la defensa del catalanisme a través de la venda de llibres i revistes en català”. Els agents recorden que l’establiment es va fundar el 1963 amb l’objectiu de “reactivar el sentiment català i el seu idioma” tot a través de la “venda de llibres”.
Però, atès el que detalla la Guàrdia Civil, la llibreria va entrar en una nova fase durant els anys 70. Va ser aleshores, segons la policia, que es va “convertir en un dels epicentres del moviment catalanista a la província de Girona” i “s’ha radicalitzat en els darrers anys, com ho demostra que, des de 1982, aquesta llibreria expedeix el carnet d’identitat catalana”. Per a la Guàrdia Civil, però, el 2015 la llibreria fa un pas més, ja que és aleshores quan “hi ha un repunt en la radicalització dels actes promoguts per la llibreria i la fundació”. El grau de perill de la “radicalització” de l’establiment es demostra, segons la Guàrdia Civil, amb fets com que va “esdevenir en un punt de recollida o tràmit en la campanya d’autoinculpacions per la consulta del 9-N”, en referència a les primeres accions, simbòliques i de protesta, contra les investigacions judicials pel procés participatiu sobre la independència que va esperonar el Govern d’Artur Mas.
Una investigació a fons
Un cop convençut el jutge, la “força instructora” va ampliar encara més la investigació sobre la llibreria i vigilant els moviments de Matamala com a gerent de facto de l’establiment. Així, li van fer un seguiment per saber amb qui dinava o es reunia i van interceptar les converses polítiques que mantenia, amb l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, amb representants de la Cambra de Comerç de Girona o amb el president de la Cambra de Comerç del Vallès Oriental, així com amb l’aleshores president de la Generalitat, Quim Torra. Tot i la munió de converses que registren els policies, poc productives, esgrimeixen un nou argument per convèncer el jutge i la fiscalia de prosseguir la intervenció: com que veuen “escassetat de converses” no poden “descartar que utilitzi un altre terminal mòbil i qualsevol mena d’aplicació de seguretat com Signal o Wire”. D’aquí que continuïn aplicant un programari semblant a Pegasus per accedir a les seves comunicacions. Fins i tot, arriben a obrir una investigació sobre els contractes de la llibreria amb el Servei Municipal de Biblioteques de Girona.
L’atestat, però, deixa a la vista les errades de la investigació. Especialment còmica és una conversa registrada el 3 de gener del 2020 que, en primera instància, fa creure a la policia que volen utilitzar la llibreria per fer una mina de “criptomoneda”. Les especulacions van quedar en un no res perquè Matamala conversava amb un tècnic informàtic per fer venda electrònica dels productes de la llibreria. Gràcies a les pròrrogues de les intervencions de les comunicacions, els agents interpreten que Matamala fa servir la llibreria per fer de nexe entre el Consell de la República, la Crida Nacional –una formació política independentista que va ser un fracàs– i Tsunami Democràtic. Així, conclouen que Matamala “aclaria dubtes sobre els diferents moviments independentistes” i que de tots en defensa la “via unilateral”. De suposats delictes, ni rastre.
