Nova jornada després de la llarga sessió d’ahir en el judici per prevaricació i falsedat documental a la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, l’informàtic Isaías Herrero i Andreu Pujol. Després que aquest dimecres la defensa de Borràs collés els Mossos d’Esquadra fins a fer-los caure en un parany interessant –introduir la sospita que van portar a terme una investigació prospectiva–, aquest dijous, els investigadors de la Guàrdia Civil han manifestat que van concloure, a la vista de les proves recollides, que Herrero feia pressupostos falsos per la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i que Borràs ho consentia.
Per altra banda, aquest matí han declarat els exconsellers de Cultura Ferran Mascarell i Santi Vila. Tots dos han assegurat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que mai ningú els va parlar de presumptes irregularitats en contractes de la Institució de les Lletres Catalanes quan Borràs n’era la directora. De fet, va ser Mascarell qui va nomenar Borràs per al càrrec. La vista ha tingut les habituals topades entre la defensa de Borràs i el president del Tribunal, Jesús Maria Barrientos, per la forma dels interrogatoris. Un dels fets que han ressaltat en la sessió d’avui és que s’ha constatat que no hi havia cap obligació legal de tenir tres pressupostos per triar-ne un.
La Guàrdia Civil apunta a Borràs, però admet que no hi ha obligació de presentar tres pressupostos
Els dos instructors de la causa per part de la Guàrdia Civil han narrat que van assumir la causa, que provenia dels Mossos d’Esquadra, per ordre de la jutgessa d’instrucció de Barcelona. Van revisar tota la documentació i, fins i tot, van demanar autorització per reclamar més informació a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). A la vista dels indicis recollits van arribar a la conclusió que Herrero feia pressupostos falsos per a la ILC i que Borràs era qui ho permetia. Els guàrdies civils, però, també han reconegut que legalment no era obligatori que els contractes menors comptessin amb tres pressupostos previs, però sí que ho han definit com una exigència interna del Departament de Cultura.
En la seva testifical, els guàrdies civils van sospitar d’un dels testimonis d’ahir, Roger Espar, membre de l’equip d’administració de la ILC, que en un principi havia arribat a estar imputat. Els investigadors entenien que podia estar implicat en la mateixa trama de permissivitat amb Herrero. Ara bé, els policies també han admès que no van trobar cap queixa formal d’Assumpta Pagespetit, que ahir va afirmar en la seva testifical que va rebutjar rebre els pressupostos que feia Herrero perquè “no li agradava aquella manera de fer les coses”. Un dels testimonis de descàrrec ha estat el que va ser director de la ILC després de Borràs, Oriol Ponsatí, que ha afirmat que “tota la contractació de la institució era menor”. “Només vaig fer un acord marc i va ser per la neteja”, ha afegit. Ponsatí també ha lloat la feina d’Herrero.
La defensa de Borràs apunta una investigació prospectiva dels Mossos
Després d’un matí complicat, la defensa de Laura Borràs va poder treure petroli ahir. En la sessió de tarda, els investigadors dels Mossos d’Esquadra van explicar que van buscar en els mails de l’informàtic Isaías Herrero –que ha pactat amb la fiscalia– el nom de “Laura Borràs”, “Borràs”, “institució” o “18.000 euros”. Una recerca que, a més, es va dur a terme durant el novembre de 2018, quan Borràs ja estava aforada com a consellera de Cultura. Una recerca a “cegues” que ha despertat les suspicàcies de la seva defensa.
Els investigadors es van defensar al·legant que és una tècnica d’investigació que utilitzen de manera habitual. Però en aquest cas, només volien “recollir informació sobre la relació d’Isaías Herrero amb la Institució de les Lletres Catalanes i no pas investigar Borràs”. Al capdavall, ja era aforada i la investigació anava a càrrec d’un jutjat d’instrucció de Barcelona i no pas del TSJC. En tot cas, una filtració sobre l’escorcoll va provocar que la jutge instructora canviés de policia judicial, passant la investigació dels Mossos d’Esquadra a la Guàrdia Civil. La declaració de la policia de la Generalitat era clau en el sentit que havien recollit missatges amb què Borràs donava a Herrero instruccions de com havia de fer els pressupostos i com presentar-los per als contractes menors que li havien de ser adjudicat.
Els “trapis” d’Herrero amb Borràs
Els Mossos van admetre que tenien sospites que Herrero havia fet irregularitats amb Borràs a partir de la intervenció de les comunicacions. Una conversa telefònica amb què Herrero explicava que tenia “trapis” amb Borràs. En aquest context han defensat la validesa de la prova recollida perquè un cop van confiscar els mails, els van precintar i els van portar al jutjat. Unes explicacions davant els dubtes generats sobre la custòdia de la prova.
De fet, l’interrogatori de Gonzalo Boye com a advocat de Borràs va tornar a provocar tensió amb el president del tribunal, Jesús María Barrientos. Boye va manifestar que es feia inviable interrogar quan Barrientos posava límits als seus interrogatoris. El magistrat va replicar que potser aquest fet té a veure amb la manera d’interrogar. Aquest matí s’han registrat noves escaramusses entre l’equip legal de Borràs i Barrientos.
9
3
