Indult sí, amnistia no. Aquest és el parer de la primera fiscal del Tribunal suprem, Ángeles Sánchez Conde, en el cas de l’expresidenta del Parlament Laura Borràs. Així ho ha expressat en la vista celebrada aquest matí davant la sala penal per avaluar el recurs de cassació interposat per la defensa de Borràs, Gonzalo Boye, amb què reclama l’absolució i la retirada de la seva condemna per prevaricació i falsedat documental. Una pena que inclou 4 anys i mig de presó i 13 d’inhabilitació, per fraccionar contractes per adjudicar-los a dit a un amic quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) entre el 2013 i el 2018.
El ministeri públic ha ratificat el seu escrit contrari al recurs i ha qualificat de “pertinent” la petició d’indult del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Catalunya, per tal que a Borràs se li rebaixés la pena de presó a no més de dos anys, de manera que no hagués d’entrar a la presó a complir la condemna. Ara bé, la fiscalia ha defensat que la condemna va ser correcta per això s’ha oposat a què la sala desestimi el recurs. Per altra banda, la fiscalia manté la petició, expressada en el seu escrit de resposta al recurs de la defensa, per tal que no se li apliqui l’amnistia, però no l’ha mencionada en la seva exposició. La primera tinent fiscal entén que els fets constitutius d’un delicte de falsedat documental no entren en el llistat de delictes de llei de l’oblit penal pels independentistes.
La defensa insisteix en la manca de delicte
Per la seva banda, el lletrat de Borràs ha defensat el seu recurs amb una bona ajuda, el vot particular discrepant, d’una magistrada. Així considera que no existeix el delicte de falsedat documental, perquè els documents -els pressupostos presentats- no eren falsos sinó que eren “mentida”. A més, adduïa que els documents no eren necessaris per a l’adjudicació de les feines seguint la llei de contractes. Una tesi que la fiscalia ha combatut perquè el reglament intern de la conselleria de Cultura obligava a presentar-los.
En el mateix sentit, Boye ha intentat convèncer el tribunal que els “documents o són prevaricadors o són falsos”. Seguint aquest fil, la condemna vulnera el principi ‘non bis in idem’, que impedeix sancionar més d’una vegada el mateix fet amb el mateix fonament. “La condemna imposa penes per prevaricació i falsedat documental, quan la falsedat és un mitjà per a la prevaricació”, ha reblat. En la part final, també ha reclamat l’aplicació de l’amnistia, tot i que Borràs, havia arribat a assegurar que “no s’arrossegaria per un indult” però després sí que va demanar l’amnistia.
