El ministeri públic ha registrat el seu escrit de qualificació sobre la instrucció judicial pel cas de les vacunes de la COVID als cossos i forces de seguretat de l’Estat. En concret, els fiscals reclamen 12 anys d’inhabilitació per un delicte de prevaricació administrativa, de l’article 404 del Codi Penal, pels exconsellers de Salut, Alba Vergès i Josep Maria Argimon i també demana la mateixa pena per a l’exsecretari general del departament de Salut Salut, Marc Ramentol, i per a l’exdirector del Servei Català de Salut, Adrià Comella, i demana el sobreseïment per al director de serveis del departament de Salut, Francesc Xavier Rodríguez.
Segons l’escrit de la fiscalia, al que ha tingut accés El Món, els “acusats eren plenament conscients” que endarrerint la vacunació “s’estava, de fet, discriminant els policies dels cossos policials estatals, que es quedaven sense vacunar, desprotegits davant del virus, mentre que la majoria de la resta de cossos policials, locals o autonòmics, ja estaven protegits”. El cas es va iniciar per una querella dels sindicats Jucil i Jupol, situats a la dreta extrema policial.
“De manera conjunta”
L’escrit, de tot just cinc pàgines, relata que els acusats, el 24 de març de 2021, van decidir de “manera conjunta paralitzar el programa de vacunació” acordat entre els responsables del Departament de Salut i els de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia a Catalunya, previstes, per als dies 15 de març del 2021 i següents. Tot plegat provenia de la tercera actualització de l’Estratègia de Vacunació contra el COVID 19, decidida pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, amb competència en l’àmbit estatal, i publicada el 9 de març, en la qual es prioritzava la vacuna al grup 6, entre els quals es trobaven, els membres dels cossos policials, a més de bombers i protecció civil.
De fet, el 12 de febrer, Salut va iniciar la vacunació a aquests col·lectius, si bé, la referida vacuna estava restringida al marge d’edat entre les persones d’entre 18 i 55 anys. Així es va organitzar als Mossos d’Esquadra i a les policies locals. També es va acordar la mateixa fórmula per a la Guàrdia Civil i el CNP, a partir de llistes de les persones que volien ser vacunades, sempre dins el marge d’edat de 18 a 55 anys, que era l’únic que podia vacunar-se amb AstraZeneca, i que la vacunació es realitzaria en determinats centres de treball d’ambdós cossos, començant amb la vacunació 17, a Barcelona, 7 180 agents. 3.
El 15 de març es va decidir, pel Consell Interterritorial, la paralització de totes les vacunacions programades amb la vacuna AstraZeneca, en haver detectat diversos casos de trombosi, fins i tot amb morts, després de la vacunació amb aquesta vacuna. Seguint el relat del fiscal, el dia 22 es va indicar pel Consell Interterritorial que podia tornar a administrar-se aquesta vacuna, però ja sense restriccions a les persones d’entre 18 i 55 anys, sinó que ja es podia utilitzar per immunitzar les persones d’entre 60 i 65 anys, inclosos els policies, tant locals, com autonòmics i estatals.
“Policies sense vacunar amb 40.000 morts”
El 24 de març encara estaven, gairebé sense vacunar, els policies estatals, – a la Guàrdia Civil, eren el 2,8% ia la Policia Nacional, el 3,6% (mentre que al cos de Mossos Barcelona, el 77,9%, la resta de policies locals, el 68,9% i els bombers de Barcelona, el 66,9%). Tot i aquestes xifres, la fiscalia destaca que Salut va decidir prioritzar la vacunació a les persones d’entre 60 i 65 anys, en detriment dels funcionaris policials, excepte si tenien edats compreses en aquest marge.
“Encara que, entre els mesos de març i novembre de 2.020, havien mort a gairebé 40.000 persones, i, d’elles, l’edat mitjana era de 68 anys, i la d’ingressos a les UCI de 63 anys, i, a la primera onada de la pandèmia, fins al juliol d’aquell any, el 50% dels morts tenien més de seixanta anys”, destaca la fiscalia. I aquí fonamenta la discriminació que portaria a la prevaricació, perquè es va aturar la vacunació als policies fins que no arribessin prou vacunes.
“Davant aquesta situació els sindicats policials JUPOL i JUCIL, “en interès i en protecció dels guàrdies civils i del CNP destinats a Catalunya, van presentar demanda davant la Jurisdicció Contenciosa Administrativa instant la nul·litat de la inactivitat de l’Administració autonòmica per discriminatòria i contrària a l’article 14 de la Constitució”, remarca l’escrit de fiscalia. De fet, el TSJC va donar la raó als sindicats que va obligar a vacunar només en 10 dies policies i guàrdies civils per arribar al mateix nivell que Mossos. En compliment d’allò ordenat van ser vacunats, a data 10.5.21, un total de 4.806 policies nacionals i guàrdies civils, estant programada la vacunació de la resta, entre els dies 14 i 19 del mateix mes.
Més informació ben aviat
