La darrera jornada del rejudici als membres sobiranistes de la Mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell ha començat amb l’informe final de les parts. El primer a exposar les seves raons ha estat el número dos de la Fiscalia Superior de Catalunya, Pedro Ariche, que s’ho ha agafat amb ganes i, fins i tot, amb un punt d’humor. Un informe que semblava més pensat per combatre la finezza dels arguments i interrogatoris protagonitzats pels lletrats defensors, la perspicaç Judit Gené i Raimon Romàs, que ha treballat amb murrieria els seus arguments.
Ariche ha fet el seu relat interpretant els fets en el marc de la desobediència i el dol –malícia o mala intenció en el llenguatge jurídic. Fins i tot, ha tibat ironia fent una lectura de la Declaració d’Independència aprovada el 17 d’octubre del 2017 per mostrar al tribunal que els acusats no tenien gens de respecte pel dret. “Se’m dibuixa un somriure si la llegeixo”, ha assegurat als magistrats. El to, timbre i raonaments del fiscal semblaven dirigir-se al magistrat Fernando Lacaba, que com a president ha aplicat la llei de l’avantatge a totes les parts, com si retragués al tribunal que s’hagi celebrat el judici, perquè per concloure que els quatre acusats són culpables només cal rememorar allò que va passar el 2017.
Totes les acusacions, amb el fiscal
Ariche ha retocat les seves conclusions transformant el delicte continuat de desobediència en un únic article de desobediència. Ara bé, el retoc no ha servit per rebaixar ni una mica la pena demanada per part del ministeri públic. L’informe del fiscal ha estat qualificat de “brillant” per part de l’advocada de l’Estat, Beatriz Vizcaíno, que s’ha limitat a adherir-s’hi pronunciant un breu discurs de glossa del ministeri públic per reforçar la desobediència de Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet, que paraven l’orella des del banc dels acusats. Es miraven les acusacions com qui torna a veure per enèsima vegada Pretty Woman o com qui agafa un llibre en una llibreria per constatar que diu el mateix que el mateix llibre que té a casa. L’advocat de Vox, Juan Cremades, ha tornat a demostrar que a Espanya hi ha feines ben remunerades només parasitant els altres: s’ha limitat a repetir els que han fet i dit les acusacions oficials de l’Estat.
El fiscal ha volgut presentar un informe amb cert desacomplexament i se n’ha sortit. Amb un to entre desmenjat i sarcàstic, ha combinat el relat dels fets, l’objectiu polític de la independència de la legislatura del Parlament del 2015-2017 i, sobretot, els procel·losos debats a la Mesa del Parlament durant la marató del 6 i 7 de setembre. En aquest marc, ha definit com el punt inicial de tot les eleccions al Parlament del 27 de setembre de 2015, que, segons Ariche, es van “convertir per obra i gràcia dels seus convocants en constituents”.
En una descripció parcial del que va passar amb l’aprovació de les lleis, el fiscal ha arribat amb desimboltura al sarcasme llegint en veu alta part de la part declarativa de la resolució del 27 d’octubre, la d’independència. “El poble de Catalunya és amant del dret, i el respecte a la llei és i serà una de les pedres angulars de la República“, ha declamat tot especificant que “se li dibuixava un somriure” quan ho llegia sense intenció de “ficar el dit a la nafra”. La intencionalitat del fiscal implicava el contrast entre allò que signaven i permetien els membres de la Mesa i el que, segons el seu criteri, la llei no permetia perquè el Parlament no té cap primacia davant cap poder.
5
37
