Peti qui peti i digui el que digui el Tribunal Constitucional. L’exfiscal general de l’Estat i una de les quatre fiscals del judici del Procés, Consuelo Madrigal, sosté que el president a l’exili Carles Puigdemont, ha de ser detingut quan entri a l’Estat espanyol encara que el Tribunal Constitucional avali l’amnistia. Una opinió que comparteix també, arran de les seves resolucions, el magistrat encarregat de la instrucció del cas, Pablo Llarena.
Així ho ha assegurat en un col·loqui de Pioneras14 celebrat a Madrid aquest matí. D’aquesta manera, Madrigal entra de nou a la defensiva ara que el Constitucional comença a tramitar recursos d’empara dels condemnats del Procés o que ja poden començar a entrar els recursos d’empara dels membres de l’exili que el jutge instructor del Procés i la sala penal del Tribunal Suprem s’han negat també a atorgar l’amnistia. L’opinió de Madrigal també cal contextualitzar-la en un entorn de crisi i debilitat de la Fiscalia General de l’Estat, en mans d’Álvaro García Ortiz, processat per un delicte de revelació de secrets i un dels ferms defensors de l’aplicació de l’amnistia als líders del Procés.
Les ordres de detenció, l’excusa
Madrigal argumenta la detenció de Puigdemont en el fet que té una ordre de detenció arran del cas del Primer d’Octubre. “No pot venir sense ser detingut” i ha de ser “posat a disposició del Tribunal Suprem fins i tot en el cas que el Tribunal Constitucional (TC) avali l’amnistia”. Per tant, ha de ser el Suprem que decideixi com actuar.
De fet, Madrigal manté la línia expressada en el rebuig de l’amnistia dels fiscals del Procés que entenien que el delicte de malversació no entrava dins la competència objectiva de la llei de l’oblit penal per l’independentisme. Una tesi que va obligar el Fiscal General a ordenar que fos la Primera tinent fiscal del Suprem, Maria Ángeles Sánchez Conde, s’encarregués de defensar l’aplicació de l’amnistia, sense cap èxit perquè el Tribunal que presidia Manuel Marchena va compartir amb els fiscals del Procés la seva tesi del delicte de malversació.
Per altra banda, cal aclarir que el fiscal Pedro Crespo, representant del ministeri públic davant el Tribunal Constitucional, també s’ha negat a aixecar les inhabilitacions d’Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa durant la tramitació del seu recurs d’emparament amb l’argument que seria prejutjar una decisió. En canvi, per part de les defenses de l’exili, creuen que la fiscalia podria mantenir un paper més asserenat en tant que no hi ha condemna encara i les ordres de detenció són mesures cautelars. Així i tot, fonts jurídiques i judicials preveuen que el Tribunal Constitucional avalarà la llei d’amnistia, però deixarà en mans dels tribunals ordinaris la seva aplicació o interpretació. Un fet que, per exemple no es va donar en el cas dels ERO d’Andalusia, que sí que va aixecar condemnes i penes.
