Pedro Crespo, fiscal davant el Tribunal Constitucional ha presentat un escrit, amb què demana als magistrats que no suspengui la pena d’inhabilitació que pateixen encara l’exvicepresident Oriol Junqueras i l’exconseller d’Exterior, Raül Romeva. D’aquesta manera s’oposa a la petició de suspensió de pena que tots dos van demanar a l’empara de l’article 56 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, mentre es tramitava el seu recurs d’empara per la inaplicació de l’amnistia. Tots dos al·legaven la vulneració del principi de legalitat perquè els magistrats del Suprem no van tenir present que cap dels dos va tenir el propòsit d’obtenir un benefici personal patrimonial”. Un element clau per l’amnistia que els magistrats van negar.
El Tribunal Suprem va tombar l’aplicació de la llei d’amnistia en considerar que els efectes de l’oblit penal no arribaven al delicte de malversació, pels quals van ser tots dos condemnats. La defensa de Junqueras i Romeva van presentar el recurs d’empara amb la petició de l’aixecament cautelar de la inhabilitació per poder reincorporar-se a la tasca universitària docent i restablir els seus drets de representació política.
El ministeri fiscal, però, en un escrit de 14 pàgines, al que ha tingut accés El Món s’oposa rotundament a suspendre la inhabilitació. Entre els seus arguments, que no està acreditat que tinguin feina a la Universitat i que, possiblement, suspendre la pena, podria interpretar-se com un avançament de la decisió del Tribunal Constitucional.
Aconseguir l’efecte per la porta de darrera
El fiscal, en el seu escrit, signat el passat 3 de març, entén que si s’acorda la mesura i es deixa sense efecte la pena d’inhabilitació absoluta “s’estaria produint, de facto, l’efecte pretès amb la interposició del recurs d’empara, cosa que equivaldria, a la seva estimació anticipada”. A més, ressalta que atesa la interpretació de la sala penal del Tribunal Suprem, preveu que Junqueras no extingiria la seva inhabilitació fins a l’any 2031 i Romeva fins al 2030. Dates que, pel fiscal, no són pròximes i resulta un temps superior a la tramitació normal d’un recurs d’empara.
Per altra banda, el ministeri públic també al·lega que el “possible perjudici derivat de la impossibilitat d’exercir-ne la funció docent en institucions públiques de no suspendre’s la pena d’inhabilitació absoluta ha de córrer la mateixa sort que la queixa efectuada sobre l’afectació al dret de participació i representació política de l’art. 23.2 CE”. En aquest sentit, fiscalia argüeix que “els recurrents no acrediten que exercissin o hagin exercit funcions docents així com era notori i resulta de la sentència de condemna l’exercici de càrrecs públics que ostentaven al govern de la Generalitat de Catalunya”. És a dir, que quan van ser condemnats no tenien cap feina de professor en cap universitat, sinó que eren polítics en exercici.
Més informació ben aviat
