“I tot això qui ho paga?”, diuen que va preguntar Josep Pla quan va observar els gratacels il·luminats de Manhattan en la seva primera visita a Nova York. La mateixa pregunta que el jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional i els agents de la Unitat Central Especial 3 de la Prefectura del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil es van formular en la investigació contra Tsunami Democràtic. Però, tot i els ingents recursos esmerçats –programaris espia, seguiments, intervencions de les comunicacions, comissions rogatòries– no se’n van sortir d’aclarir com es finançava la plataforma per convocar protestes arran de la sentència del Procés. En el punt de mira, i centre de les seves investigacions, hi van posar la Fundació Nord, una entitat gironina dedica a l’estudi de la tecnologia blockchain, que lluita contra la bretxa digital i es dedica a la promoció econòmica i territorial de Girona.
Els analistes de la Guàrdia Civil van seguir la “hipòtesi” que de la Fundació Nord fos “una eina més del secessionisme català per instaurar una ‘república digital’ i facilitar la canalització econòmica i el finançament del projecte Tsunami Democràtic“. Així, en l’ofici JAVM/div, del 10 de gener de 2010, integrat a les diligències 85/19 de l’Audiència Nacional, la Guàrdia Civil afirmava al magistrat instructor, Manuel García Castellón, i al seu jutge de reforç, Alejandro Abascal, que la Fundació Nord seria el banc de la plataforma que esperonava les mobilitzacions. “L’objectiu de la Fundació Nord és blanquejar ajudes o futures subvencions a empreses que hagin participat en la seva creació o puguin participar en un futur en la seva continuïtat”, afirmava el comandant L-04282-W de la Guàrdia Civil al jutge.
“Operació Nord”
Amb aquest argument, els agents d’informació de l’institut armat van convèncer no només el jutge, sinó el poderós fiscal antiterrorista, Miguel Ángel Carballo, de portar a terme una profusa investigació en secret contra els impulsors de la Fundació Nord. Fins i tot, van voler implicar l’aleshores alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ara diputada de Junts per Catalunya a Madrid. Els dos primers investigats van ser dos vells coneguts de la policia especialitzada contra l’independentisme en altres atestats sobre Tsunami: el president de la Fundació Les Voltes de Girona, Joan Matamala, i l’empresari tecnològic Jordi Baylina. Dos noms que la Guàrdia Civil identifica com “a possibles impulsors de la Plataforma Tsunami Democràtic”.
A partir d’aquí emboliquen la troca amb seguiments –fins i tot dins de l’AVE de Barcelona a Girona–, controls estàtics d’immobles, programaris espia i intervencions telefòniques. De fet, arriben a vigilar la seu d’una notaria de Girona regentada per José Maria Mateu García. Al llistat d’investigats s’hi afegeixen Jordi Estapé, enginyer de programari, i Carles Pintor, advocat. Dos noms que emboliquen amb la Fundació i Tsunami, i els permet justificar els seguiments. Amb aquestes dades, i després de les intervencions telefòniques i el seguiment d’un dinar, el 18 de desembre del 2019, en un restaurant de la carretera dels Àngels de Girona, especulen sobre el pla que tenen els investigats.
Així, l’atestat destaca que han constituït la fundació amb diferents finalitats com ara la “innovació tecnològica, la productivitat empresarial, promoció de la llengua i la cultura catalanes, la creació de noves empreses de l’entorn de les noves tecnologies al servei de l’administració pública i els particulars”. Precisament, el fet que entre les finalitats hi hagués el concepte “administració pública”, va fer sospitar encara més als agents que, fent un doble salt, ja veien diners públics darrere de Tsunami.
Més investigacions inútils i arribada a un punt mort
En aquest marc, els efectius de la Guàrdia Civil comencen un seguiment detalladíssim dels impulsors de la Fundació i vigilen les seves trobades amb l’alcaldessa de Girona, amb el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, representants de l’Associació d’Indústries i Assessors Fiscals, Cambres de Comerç, la Caixa d’Enginyers, l’Associació d’empreses de Tecnologia de Girona, el director general de Transports Metropolitans de Barcelona o amb Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Tot i la investigació, els agents arriben a un punt mort perquè no poden trobar la connexió entre els diners que rep la fundació, de diverses donacions, amb Tsunami Democràtic. De fet, arriben a argumentar al jutge instructor que la relació entre els impulsors de la Fundació Nord, com Joan Matamala, amb Tsunami passa perquè, a través de la intervenció dels seus mòbils, saben que “difon comunicats a través de Twitter de Tsunami”. Així mateix, insisteixen que els investigats formen part de “l’aparell independentista català” perquè d’alguna manera han esperonat el Consell de la República o la Crida Nacional i per la relació que tindrien tots, suposadament, amb la Casa de la República a Waterloo o per l’amistat que algun d’ells tindria amb Carles Puigdemont, de la seva època d’alcalde de Girona.
De fet, els investigadors només poden constatar com a “detall dels més rellevants i on es deixa constància clarament de la vinculació” de l’impulsor de la Fundació amb el Consell de la República i, de retruc, amb Tsunami, una donació privada de 500 euros que va fer Joan Matamala a la Casa de la República. “El que evidencia una possible ajuda o finançament al secessionisme català”, conclouen els agents. Fins aquí va arribar l’especulació. Un altre dels fiascos de la investigació del finançament, com el que van patir els agents d’informació quan van vincular les mascaretes contra la Covid com un sistema de pagament de Tsunami Democràtic.
