Era una crònica anunciada. Se n’havia fet una bandera política de primer ordre. El retorn del president Carles Puigdemont i la seva detenció, un cop posés els peus a Catalunya, havia esdevingut gairebé un dogma de fe polític, mediàtic, social i judicial. Una possibilitat que enterbolia encara més les complicades relacions entre Junts i ERC, però que també tenia un efecte directe en una de les institucions clau de l’autogovern, els Mossos d’Esquadra.
De fet, la Prefectura de la Policia de la Generalitat feia temps que planejava un dispositiu “proporcional” per poder complir amb una ordre judicial dubtosa de detenció si el president a l’exili decidia tornar. Els Mossos volien evitar que el Cos Nacional de Policia o la Guàrdia Civil els substituïssin en una operació delicadíssima, políticament parlant, com és emmanillar un president de la Generalitat que hauria d’estar amnistiat i per ordre d’un jutge del Tribunal Suprem, que no seria competent per fer-ho.
El compromís de Carles Puigdemont de tornar a Catalunya per al debat d’investidura “peti qui peti” i el resultat de la consulta interna d’ERC sobre l’acord amb el PSC per a la investidura de Salvador Illa eren els dos elements que faltaven per concretar el retorn. Tots dos fets han col·lidit aquest dijous amb una jornada que ha obert encara més l’escletxa entre juntaires i republicans i ha obert una crisi policial inèdita als Mossos arran del fracàs de la detenció de Puigdemont.
Detenció de dos mossos i no del president
Mossos i judicatura coneixien des de feia setmanes la voluntat de tornada de Puigdemont, per això van fer punta al llapis i no han mirat prim amb els recursos esmerçats. El resultat, un gegantí dispositiu policial que els Mossos han qualificat d’ajustat i proporcional. El Grup Especial d’Intervenció (GEI), la Brigada Mòbil, l’Àrea Regional de Recursos Operatius, la Unitat de Subsol, la Comissaria General d’Informació, Hèlix –és a dir, l’helicòpter–, Trànsit i Seguretat Ciutadana. Una munió de recursos que no han servit absolutament de res perquè Puigdemont, ha arribat al passeig Lluís Companys, on ha pronunciat un discurs i s’ha esfumat malgrat la pressió policial.
La desaparició ha agafat provocat desconcert no només als Mossos d’Esquadra, sinó també a la seva formació, Junts per Catalunya, perquè el guió no era el previst. “Volíem recordar a Pedro Sánchez que encara hi ha gent que no es rendeix”, argumenten a El Món. En la mateixa línia, molts dels diputats admetien que els “costava de veure el que buscava políticament”, però també reconeixien “l’encant” que tenia “la trolejada” a “Pablo Llarena i a la policia”. Precisament, alguns dels membres dels juntaires es queixaven que el jutge del Suprem “havia deixat els Mossos als peus dels cavalls” però que entenien la posició després del desplegament tant ingent com ineficaç per detenir-lo.
Finalment, els Mossos s’han hagut de conformar amb la detenció de dos agents que acompanyaven al president en el vehicle amb què ha marxat. També s’ha identificat com a membres d’aquest grup un bomber i del secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull. Tots plegats, investigats ara per la policia per un suposat delicte d’obstrucció a la justícia que cap dels advocats defensors veu per enlloc. Tot i això, un dels mossos detinguts ja ha registrat un habeas corpus, un procediment especial per a causes de detenció il·legal. La crisi dins el cos és tan profunda que el mateix conseller d’Interior en funcions, Joan Ignasi Elena, ha convocat una roda de premsa per a aquest divendres amb el comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, i el director general de la Policia, Pere Ferrer. Fins i tot, els sindicats han expressat la seva queixa pel paperot que ha fet el cos aquesta extravagant jornada.
Trencament de la majoria independentista a la Mesa
A banda de la crisi policial, el ple d’investidura de Salvador Illa com a 133è president de la Generalitat ha evidenciat el trencament de la majoria independentista de la Mesa del Parlament. La fractura s’ha fet evident després que Junts per Catalunya hagi demanat a l’òrgan rector, fins a dos cops, la suspensió del ple arran de l’operació Gàbia decretada pels Mossos d’Esquadra per capturar el president a l’exili, Carles Puigdemont, la detenció de dos agents del cos que acompanyaven el líder de Junts i perquè, segons ha dit Albert Batet, hi havia una ordre de detenció del secretari general de Junts, Jordi Turull, punt que han desmentit pels Mossos d’Esquadra i pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Junts ha considerat que el dispositiu muntat per la Policia de la Generalitat, que no s’activava des dels atemptats del 17-A del 2017 a les Rambla, “és gravíssim, intolerable i una malversació de fons públics”. “Acompanyar un diputat electe no és un delicte”, ha dit en referència al mosso detingut, i ha reclamat que se’l deixi en llibertat, deixant clar que l’únic responsable d’aquesta situació era l’executiu de Pere Aragonès. “És impropi del Govern de Catalunya”, ha sentenciat.
Tot i les demandes juntaires, els grups parlamentaris que han donat suport a la investidura, és a dir, PSC, Esquerra Republicana i Comuns, han tombat les dues propostes de reconsideració i el president del Parlament, Josep Rull, ha reprès el ple. “Acceptem la decisió que ha pres la Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, sobretot per l’alt sentit institucional i per respecte al candidat, que no és responsable de la situació excepcional que s’ha produït avui”, ha assenyalat Batet.
Tensió entre Junts i ERC al ple
La tensió entre Junts i ERC ja s’havia fet evident de bon matí amb la intervenció que ha fet Batet en la sessió d’investidura. El president del grup parlamentari juntaire ha estat molt contundent per l’operació Gàbia muntada pels Mossos, que han aixecat a primera hora de la tarda, i ha assenyalat directament el Govern. Batet ha remarcat que la policia catalana busca “el president de la mateixa manera que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil buscava les urnes i les paperetes del referèndum de l’1 d’octubre”, i ha retret a l’executiu que no faciliti que els diputats puguin entrar al Parlament. “Això ho hauria de fer el Govern”, ha sentenciat.
Després de la intervenció de Batet, ha estat el torn del president del grup parlamentari republicà, Josep Maria Jové, que ha responsabilitzat la formació de Carles Puigdemont de la pèrdua de la majoria absoluta independentista que va permetre la investidura de Pere Aragonès l’any 2021, i ha defensat que Esquerra Republicana s’ha vist empesa a votar Salvador Illa. “Avui ERC no votarà per un candidat independentista, la situació d’avui és extremadament intensa, per la posició interna d’ERC, per la batalla antirepressiva que ha de continuar i perquè aquella majoria de 74 diputats i del 52% era històrica, però es va esmicolar amb la sortida de Junts del Govern”. I no s’ha aturat aquí, ja que Jové ha deixat clar que aquella majoria independentista ja no existeix: “Negar que hi ha majories diferents seria negar la realitat i viure de quimeres que només ens portarien al bloqueig i a unes noves eleccions”.
La CUP dona per acabat el Procés i carrega contra republicans i juntaires
La CUP també ha aprofitat el ple per passar comptes amb les altres formacions independentistes i ha donat per acabat el Procés. La diputada Laia Estrada s’ha mostrat especialment contundent amb Junts per Catalunya, a qui ha retret no haver aprofitat la figura del president a l’exili, Carles Puigdemont, “al servei de la ruptura amb l’Estat”. “Han servit els seus interessos de partit”, ha retret l’anticapitalista, que ha recordat la proposta dels juntaires de permetre que el líder de Junts fos investit amb l’abstenció dels socialistes amb un executiu d'”obediència catalana”. “Com volien fer creure que el seu objectiu era reprendre la lluita contra el règim?”, ha ironitzat. Així mateix, ha criticat l’escenificació del retorn del president a l’exili perquè, a ulls dels anticapitalistes, és la darrera instància d’un “corrent processista” del qual, val a dir, es fan “corresponsables”.
D’altra banda, ha qualificat d’“aberració” l’acord d’ERC amb els socialistes perquè estan donant suport al “PSC més de dretes i espanyolista”, el mateix, segons ha recordat, que es va manifestar amb l’extrema dreta”. A més, s’ha mostrat molt crítica amb l’acord pel “finançament singular” que defensen els republicans perquè, segons Laia Estrada, no es pot complir. “Si no podem decidir quins impostos es cobren, ni a qui, ni amb quina quantitat, ni amb quina progressivitat”, ha dit, no es poden complir “els principis de sobirania fiscal” que reivindiquen els partits de la investidura.
