Sorpresa, i amb doble lectura, en el procediment 141/2012 del jutjat central d’instrucció número cinc de l’Audiència Nacional, el conegut com cas Pujol. Segons ha pogut saber El Món, el magistrat instructor de la causa, Santiago Pedraz, ha admès la retirada com a acusació popular de la Societat Grand Tibidado, en liquidació, d’un plet que s’arrossega des de fa més de dotze anys. La decisió de la “renúncia de l’acció penal” ha arribat després d’un canvi inesperat de la representació processal i d’advocat de la societat Grand Tibidabo, que ara ha quedat en mans d’Antonio Camacho Vizcaíno, exministre de l’interior del PSOE. Camacho és l’home que, casualment, va substituir Alfredo Pérez Rubalcaba en la cartera del 12 juliol 2011 al 22 desembre del 2011. De fet, n’havia estat la mà dreta com a secretari d’Estat de Seguretat. Cal no oblidar que Rubalcaba va ser el ministre que va ascendir a comissari a José Manuel Villarejo.
La representació de Grand Tibidabo es va personar com acusació popular per uns diners que s’haurien desviat de la companyia i haurien anat a parar, a través d’una comissió de Jordi Pujol Ferrusola, a la caixa del diari, ara ja tancat, El Observador. Però una mínima investigació de l’acusació i les declaracions van desfer com un sucre aquesta teoria i van apuntar que tot havia sigut una maniobra de Javier de la Rosa per autofinançar-se. A més, com a societat en liquidació, res podien reclamar de responsabilitat econòmica.
Gir de guió
Però el passat mes de març, el jutge va rebre un escrit de la representació de la societat, amb què sol·licitava el canvi de procurador i advocat. La clàssica defensa del bufet Mirabell Guerín de Grand Tibidado cedia a un ex home fort del ministeri de l’Interior l’acusació popular contra els Pujol. La primera decisió del nou advocat, però, va ser presentar un escrit el passat 10 de gener amb què demanava al jutge, senzillament, “renunciar a les accions penals i que es tingués la societat per apartat del procediment”.
El jutge Pedraz, precisament no gaire ràpid en les seves decisions, en només cinc dies ha dictat una providència amb què accepta sense embuts la renúncia. La decisió gira com un mitjó a l’acusació, a les portes que el magistrat enviï a la sala les actuacions per posar data al judici. De fet, des de la seva personació, la defensa lletrada dels Pujol Ferrusola ja havien denunciat la manca de legitimació i arguments per ser part en aquest procediment. Però la societat continuava fent tràmits davant l’Audiència Nacional amb escàs èxit o eficàcia.
Camacho, que prové de la carrera fiscal i ara és advocat, ara ha estat conscient, per una banda, de la feblesa de la seva posició legal i, per altra, de les operacions que es podien haver dut a terme des del ministeri de l’Interior, amb determinats comandaments policials. De fet, quan va ser nomenat per l’aleshores president espanyol, el socialista José Luis Rodríguez Zapatero, va ser qualificat de manera unànime “de veterà d’Interior” -hi portava des de 2004- i “home de confiança de Rubalcaba”.
