Acompanyada de quatre advocats de l’Estat, aquest matí ha comparegut Paz Esteban, exdirectora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), citada per declarar sobre l’espionatge amb el sistema israelià Pegasus al president del grup parlamentari d’ERC, Josep Maria Jové, i a l’eurodiputada republicana Diana Riba. Esteban, en una breu declaració de cinc minuts, que s’ha fet esperar per problemes tècnics durant dues hores, ha evitat declarar invocant el seu “deure de reserva” compromès per les seves funcions i tasques al capdavant dels serveis d’Informació de l’Estat. S’ha centrat a declarar només sobre el material desclassificat pel govern de l’Estat, un document que li recorda que no pot afegir res més per l’obligació de mantenir secret.
Tot i que la instructora havia reclamat al govern espanyol que aixequés l’obligació d’Esteban de mantenir silenci sobre la causa i el projecte d’espionatge als independentistes catalans, la desclassificació no ha permès que enraonés de res més. De fet, la titular del Jutjat d’Instrucció número 24 ja va advertir que veia prou “elements indiciaris” per “construir una sospita fundada” al voltant d’Esteban, tot plegat després que l’Audiència de Barcelona admetés el recurs d’apel·lació interposat per la defensa de Jové i Riba, quan la instrucció no els va admetre diligències de prova.
Dues causes, la mateixa estructura
Val a dir, que l’Audiència ressaltava que “existeixen indicis sobre la remissió d’SMS maliciosos” a Jové “a través de la mateixa infraestructura informàtica vinculada a les activitats desenvolupades pel CNI amb autorització judicial formal”. Un punt de suport que les defenses ressalten amb el benentès que tenen acreditat tècnicament que l’estructura d’espionatge al president Pere Aragonès, causa que se segueix al Jutjat d’Instrucció número 29 de Barcelona, és la mateixa que ha servit per espiar Riba i Jové. De fet, els primers indicis recollits en la causa apunten, com va subratllar l’Audiència de Barcelona, van servir per apuntar l’autoria del CNI en l’espionatge.
