Nova fase del judici del Procés. Els advocats del Regne d’Espanya delegats davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, han presentat les “observacions” de resposta a les noves al·legacions de les defenses dels condemnats arran del Primer d’Octubre per la sala penal del Tribunal Suprem que presideix Manuel Marchena.
L’escrit, que mira de completar el primer escrit d’al·legacions i els afegitons a les demandes presentades pels presos polítics arran dels indults i l’entrada en vigor de la llei d’amnistia, refregeix els primers arguments i ataca directament les peticions de costes i indemnitzacions dels demandants.
Però l’escrit també sorprèn per l’oposició visceral per part dels lletrats de la Moncloa a la possibilitat que se celebri una vista oral per dilucidar les demandes presentades per Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Quim Forn.
No hi ha “necessitat” de vista oral
En l’escrit, de 97 pàgines i al qual ha tingut accés El Món, els advocats de l’Estat delegats davant el TEDH –Alfonso Brezmes Martínez de Villarreal, Heide- Elena Nicolás Martínez i José Antonio Jurado Ripoll– volen impedir la celebració de la vista oral que demanden els nou condemnats. Tot plegat per evitar la imatge dels presos polítics, acompanyats pels seus advocats, a la seu del tribunal expressant els termes de les demandes. Una visió que implicaria el que es coneix com a pena de telenotícies i plasmaria internacionalment la imatge d’Espanya com a acusada i a la defensiva davant els membres del Tribunal Europeu de Drets Humans.
Contra aquesta possibilitat, s’esforcen a argumentar que el “Regne d’Espanya considera que no és procedent la celebració d’una vista en aquest cas, atès que totes i cadascuna de les qüestions plantejades tant pels demandants com pel tribunal en les preguntes en fixar els termes dels litis han estat degudament analitzades en els diferents escrits d’observacions de les parts”. A més, al·leguen que “no hi ha prova addicional que practicar”, per la qual cosa no s’entén que la celebració de vista sigui necessària.
