Aquest dilluns se celebra la 27a jornada del judici contra els Pujol Ferrusola. Serà a la funcional seu de San Fernando de Henares, un lloc prou espaiós -eren els antics magatzems de Galerías Preciados, que el govern de Felipe González va confiscar– per a una setmana que es preveu de combat tècnic. De fet, pot ser una setmana clau pel que fa a les acusacions del delicte fiscal que s’imputa als membres de la família de l’expresident i, de retruc, pel que fa als delictes de blanqueig que tant el ministeri fiscal com l’Advocacia de l’Estat insisteixen a mantenir.
El tribunal, presidit per José Ricardo de Prada, un home que ha intentat fer fàcil la vista oral tot fregant els límits que li atorga la llei per dirigir les vistes, és conscient de la dificultat de la pràctica de la prova per les pròximes tres jornades. Hi haurà un veritable overbooking de pèrits. És a dir, serà més un combat d’esgrima de floret que no pas un ring de pressing catch.
A l’estrada s’enfilaran els NUMA, és a dir, els agents tributaris que van investigar els comptes de la família i també efectius de l’ONIF, l’acrònim de l’Oficina Nacional d’Investigació del Frau, que van emetre informes sobre els negocis de Jordi Pujol Ferrusola i la seva translació en les declaracions tributàries. Però les defenses, que han acreditat al llarg de les jornades que treballen fi i amb decimals, han preparat bé les contrarespostes amb peritatges que porten la signatura de catedràtics de dret tributari i, fins i tot, d’excaps regionals de l’Agència Tributària.
Interpretacions i comptes
El tribunal ha volgut concentrar els peritatges en un mateix dia, amb sessions de tarda, perquè els testimonis pèrits de l’Agència Tributària hauran de debatre sobre les seves conclusions amb els pèrits de la defensa alhora. A més, cal afegir que la hisenda espanyola en aquest cas ha tingut un paper diferent en cada etapa, fins i tot una mica dispers. I val a dir que amb alguna sorpresa per a les acusacions, sobretot per als dos advocats de l’Estat, que cada cop que tenen l’oportunitat de collar un testimoni es presenten com a “representant de l’Agència Tributària”. Tant és així, que als passadissos de l’Audiència Nacional els reinterprenten amb el famós gag dels Monty Python titulat Ningú no esperava la Santa Inquisició.
En aquest sentit, cal recordar el resultat de les inspeccions d’Hisenda a Jordi Pujol Ferrusola, que van determinar que no hi havia delicte fiscal, i que les irregularitats eren el que s’entén com dret de l’error del contribuent, és a dir, imputar uns imports a un impost com ara el de patrimoni o el de societats quan per a l’Agència Tributària haurien de tributar com a renda, així com la validesa de les despeses que li donaven dret o no com a desgravar. Per altra banda, en operacions més precises, com ara en el cas Azul de Cortés, la inversió mexicana de Jordi Pujol Ferrusola obsessionava la UDEF i en un principi Hisenda hi va posar problemes, fins que la mateixa Agència Tributària va reconèixer que s’havia declarat conforme a la legalitat del conveni tributari de doble imposició entre Mèxic i Espanya.
Cal afegir també, la inspecció d’Hisenda a la qual es va sotmetre a Josep Pujol Ferrusola, que va haver de liquidar per 800.000 euros que Hisenda va detectar en un moviment d’efectiu a Andorra. Un import del qual per a Hisenda no es va justificar prou l’origen, tot i que es van aportar els rebuts de contractació de la caixa de seguretat on havien estat ingressats després de la seva retirada d’un compte corrent per optar a la compra d’unes accions, una operació que no va reeixir i els diners es van reingressar. De fet, Hisenda va aixecar acta i es va liquidar l’import sense que es considerés en cap cas un delicte fiscal.
L’import trobat a Andorra
Les diferències de criteri tributàries es debatran a sala. De fet, s’espera que sigui una masterclass de dret tributari on es confrontaran els criteris, sempre canviants i desafiants amb el principi de seguretat jurídica habituals de la hisenda espanyola, amb els tècnics del sector privat encarregats d’enfrontar-se amb l’administració tributària de l’Estat. És a dir, conceptes tributaris, imports de liquidació, bases imputables i transferències i abonaments, així com despeses, a més de moviments de fons a través de diverses entitats bancàries o financeres arreu del món, seran els protagonistes. Seran cinc NUMA contra cinc pèrits de la defensa.
Però més enllà de la biosfera tributària, també hi haurà un altre duel de titans, com el que Burt Lancaster i Kirk Douglas protagonitzaven a la pel·lícula de John Sturges. Serà un peritatge interessant sobre l’increment dels darrers quaranta anys del valor nominal dels diners. És a dir, l’evolució de la famosa “deixa” del segle passat fins als tres milions d’euros de l’any 2010. Una peça d’orfebreria d’història financera i econòmica que podria formar part perfectament de la biblioteca del Museum of American Finance. Aquest document explica l’evolució del valor dels diners que suposadament componien la deixa.
Un peritatge que, en principi, ha de corroborar el que s’anomena la prova perifèrica, és a dir, davant la dificultat que tenen les acusacions de relacionar els diners d’Andorra amb comissions per adjudicacions de l’administració catalana, guanya credibilitat la tesi de la deixa. En aquest sentit, cal recordar el llistat d’evasors fiscals que el règim franquista va difondre a través del que aleshores era el BOE, on constava Florenci Pujol, o el llibre que relatava els seus negocis amb el tràfic de divisa i el contraban. La setmana es preveu intensa.
