Els dilluns tenen mala fama. Són dies durs en què la dinàmica de vida es torna a posar en marxa en allò que s’ha convingut a anomenar un dia feiner. Tant és així que fins i tot el món del còmic de tires nord-americà va crear un gat vell, en Garfield, que entronitzava el mal averany del primer dia feiner de la setmana. Però el món de la justícia és un món que treballa amb uns altres codis. Com a mostra, la satisfacció de les defenses que treballen en el judici contra els Pujol Ferrusola en fer el balanç de com ha anat el judici el dilluns d’aquesta setmana.
Tot i uns certs problemes organitzatius, que van obligar el tribunal a retirar-se a deliberar abans de començar per endreçar les declaracions previstes, la jornada va transcórrer amb harmonia tècnica. Llevat d’algun tram d’interrogatori dels advocats de l’Estat, que no tenien el dia, el judici va ajudar a fer calaix per a les defenses, i, a les acusacions, van veure com perdien llençols a cada bugada dels testimonis. L’estrada de la funcional seu de l’Audiència Nacional a San Fernando de Henares va servir perquè perits de les defenses s’esplaiessin amb ofici.
Comptat i debatut, les seves aportacions van afeblir, i molt, les tesis de l’acusació sobre la tipologia dels negocis de Jordi Pujol Ferrusola i els seus socis i col·laboradors. A més, van abonar amb fets i números una realitat que s’ha anat fent notar durant les 27 jornades ja celebrades del judici, i és que molts dels negocis eren amb administracions que no estaven en mans de Convergència i Unió, i altres que es presenten com a ficticis eren projectes reals i reeixits.
De Vacamorta a Tivissa
La jornada es va encetar amb el pèrit Joan Manuel Trayter, catedràtic de dret administratiu a la Universitat de Girona i president de l’Associació Espanyola de Dret Urbanístic i Mediambiental. Trayter va seure a la sala de vistes a petició de la defensa de Carlos Buesa, que dirigeix José María Fuster Fabra. El seu peritatge era sobre una de les obsessions de les acusacions, la tramitació de l’abocador de Vacamorta, a Cruïlles (Baix Empordà), en la qual Jordi Pujol Ferrusola hauria guanyat prop de 5,3 milions d’euros, segons els números de la fiscalia.
Amb una agilitat oral audaç i rictus d’acadèmic, Trayter va negar cap influència política o irregularitat en la tramitació de l’abocador. De fet, el seu sil·logisme va ser clar: “Els informes tècnics que s’emeten són un acte reglat i degut, d’obligat compliment, com dicta el Suprem”. És a dir, que el conseller o alts càrrecs de Medi Ambient de torn han de signar el que se’ls proposa, sense canvis. En aquest sentit, ha remarcat que era un “negoci privat, a través d’una autorització, i no pas una concessió”. Pel que fa a l’autorització de l’abocador de Tivissa, també qüestionat per les acusacions, Trayter va indicar que no va haver-hi cap denúncia ni resolució judicial en contra. L’Advocacia de l’Estat no va gosar ni preguntar.
Negocis reals
A continuació, es va enfilar a l’estrada Benedito Torrecilla, un perit citat per la defensa de l’empresari immobiliari Alejandro Guerrero Kandler. El seu peritatge va ser per sucar-hi pa, i fins i tot el tribunal arrufava el nas quan algú interrompia amb les preguntes la seva exposició. Al capdavall, va explicar la mecànica del que és una activitat econòmica poc coneguda pel gran públic com és la figura de l’aconseguidor, el buscador de projectes o els perdiguers de negocis que tenen una agenda de contactes eficaç i productiva. Torrecilla, amb naturalitat, amb un informe ple de post-its, una calculadora i un fosforescent groc sobre la taula, i col·locant-se les ulleres de prop quan convenia, va cosir la tesi de la defensa. És a dir, que les factures i pagaments a Jordi Pujol Ferrusola són reals i, per tant, els seus negocis, també.
“Era un captador d’inversors grans, un aconseguidor, i se li pagava a èxit; Guerrero no hauria pogut accedir a negocis d’aquest calibre sense ell”, va apuntar. De fet, va dir que l’important en aquests casos és tenir “una agenda de contactes molt gran”, més que els vincles polítics. És a dir, era un aconseguidor a èxit, com ja han detallat altres testimonis que havien participat en projectes que d’una manera o altra impulsava o proposava Jordi Pujol Ferrusola. Fins i tot, Torrecilla va admetre que els serveis es comptaven per factures, perquè en les contractacions en aquesta mena de negocis -fetes per un particular i no una consultora-, l’acord o el compromís era verbal.
El tripartit
Per altra banda, l’empresari Josep Cornadó, de Copisa, va portar dos perits que van exposar un breu però interessant informe. Segons la seva conclusió, són faves comptades: la companyia constructora que tenia relació amb el fill gran de l’expresident va tenir menys adjudicacions públiques amb el primer govern d’Artur Mas que les que havia aconseguit amb els dos governs tripartits anteriors.
Un torpede a una de les principals acusacions de la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, que argumenten que aquestes constructores pagaven als Pujol per obtenir contractes públics. Segons el peritatge, amb el govern de Mas –successor de Jordi Pujol al capdavant de CiU–, Copisa va passar de guanyar el 5% de les adjudicacions d’obra pública a obtenir-ne només el 2%, de la 5a a la 15a posició de les empreses adjudicatàries i d’un èxit del 12,5% a un del 5% en els concursos als quals es presentava.
Els dos pèrits van analitzar tota l’obra pública vinculada a la Generalitat que va obtenir la constructora entre el 2003 i el 2014, dividida en tres períodes: el primer tripartit, del 2003 al 2006, el segon tripartit, del 2007 al 2010, i el govern de CiU d’Artur Mas, del 2011 al 2014. Així, les adjudicacions van anar baixant entre el primer tripartit i el govern de CiU, Copisa va passar de ser la 5a constructora més contractada a la 15a, i va passar de guanyar el 12,5% dels concursos als quals es presentava, al 5%. A més, també van analitzar els contractes guanyats per invitació particular: de les 42 invitacions rebudes en els 11 anys analitzats, en va guanyar 26, però 22 van ser durant el segon tripartit.
Sobre aquests contractes, també van declarar, breument, dos inspectors de l’Agència Tributària que col·laboraven amb la Fiscalia Anticorrupció, que van analitzar les operacions de Jordi Pujol Ferrusola, la seva exdona, Mercè Gironès, i les empreses de tots dos. Cap dels dos va afirmar haver detectat cap irregularitat flagrant perquè, a més, la seva feina per a la fiscalia només va ser obtenir informació dels moviments accionarials i facturacions de les empreses del primogènit del president Pujol i de la seva exdona. Un dilluns poc habitual, per a sort de les defenses.
