Gonzalo Boye, l’advocat del president a l’exili, Carles Puigdemont, ha presentat un dens i profús escrit de defensa contra l’acusació de blanqueig que sosté el ministeri fiscal contra el lletrat. Tot en el marc del cas Sito Miñanco, pel qual li demanen fins a nou anys i nou mesos de presó. L’escrit de 541 pàgines- amb la prova documental inclosa-, i al qual ha tingut accés El Món, obre en canal la instrucció i desgrana una investigació de caràcter prospectiu cap a un dels arquitectes de l’estratègia judicial a l’exili.
De fet, l’escrit relata punt per punt tot un gruix de vulneracions de drets i de garanties processals amb l’objectiu de poder acusar Boye per un cas de recuperació de 889.620 mil euros confiscats a l’aeroport de Barajas el sis de febrer de 2017. Un encàrrec professional d’un altre dels acusats del cas, Manuel González Rubio. De fet, va recuperar bona part dels diners amb l’aval del Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals i de la sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que en cap cas van detectar cap delicte.
Una declaració que obre el cas contra l’advocat
El Jutjat Central d’Instrucció número 3 de l’Audiència Nacional seguia el cas per narcotràfic contra Sito Miñanco, on Boye apareixia d’esquitllada per la seva participació professional en la recuperació d’uns diners comissats. Curiosament, una estranya declaració d’un dels investigats, Manuel Puentes Saavedra, el 24 de juliol de 2019, va obrir el cas contra l’advocat. Aquesta declaració, tal com exposa l’escrit de defensa, “va provocar que el procediment es dirigís contra Boye, per la qual cosa es van dictar en la peça separada de blanqueig de capital, que llavors estava secreta, dues actuacions d’entrada i registre tant al seu domicili particular com al seu despatx professional”.
De fet, l’escrit subratlla que aquesta ‘oportuna’ declaració de Puentes Saavedra va generar un “canvi rellevant i substancial en la seva situació personal, perquè se’n va decretar la llibertat al cap de pocs dies d’acusar Boye”. I tot just el 21 d’octubre del 2019 es va dictar la interlocutòria d’entrada al despatx i al domicili de Boye. Seria la primera entrada oficial al despatx i l’habitatge de l’advocat. Una entrada que permetia i reclamava, segons la resolució judicial, “el descobriment de nous expedients en què pogués haver participat per tal de justificar la procedència de diners d’origen il·lícit que hagués estat intervingut per la Secretaria General del Tresor”. Una investigació prospectiva que la defensa de Boye qualifica de “manual”.
“És a dir”, explicita l’escrit, “es va sol·licitar que s’investigués prospectivament Boye, que es registrés el seu habitatge, el despatx professional, els seus dispositius electrònics i el seu telèfon mòbil per esbrinar en quins altres procediments o expedients havia intervingut com a lletrat davant la Secretaria General del Tresor, encara que no tinguessin res a veure amb el present procediment”.
La UDEF entra en joc
La defensa de l’advocat no oblida una de les peces claus de la instrucció, la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal del Cos Nacional de Policia. Precisament, els agents d’aquesta unitat van trobar en els escorcolls dos documents. Un de titulat Contradiccions de la declaració de Manuel Puentes Saavedra, que analitza les contradiccions de Puentes Saavedra amb un treball a doble columna on s’incorporen els xats de WhatsApp amb el client de Boye, Manuel González Rubio, que el va contractar per recuperar els diners. L’altre és un “Informe jurídic sobre blanqueig de capital”, sobre doctrina i jurisprudència d’aquest fet delictiu. Dos documents que els lletrats de l’advocat remarquen com a documents de treball sobre l’estratègia de la seva defensa.
Tot i el contingut, la UDEF, el 20 de desembre de 2019, signa un informe contra el lletrat que, “en realitat, consisteix en un contrainforme dirigit a combatre la línia de defensa de Boye”. “Es valoren els xats de WhatsApp fora del seu context natural -el quadre a doble columna
Contradiccions declaració Manuel Andrés Puentes Saavedra– i, sense cap rubor, se substitueix la participació de D. Manuel González Rubio per Manuel Andrés Puentes Saavedra”, retreu l’escrit. És a dir, es busca una prova de càrrec canviant els protagonistes de la mateixa prova. A més, l’escrit recorda que els documents no només estan en poder de la policia sinó que també hi van accedir la magistrada instructora, Maria Tardón, el fiscal i altres parts que després van incriminar Boye, com el mateix Puentes Saavedra.
Vulneracions de drets
A propòsit d’això, a més d’afegir una munió de documentació de com el cas de la recuperació dels diners va passar pels filtres de control administratius i judicials, l’advocat de Boye demana la lliure absolució. Però, més enllà de considerar que la seva participació en els fets no és delicte, el lletrat busca una resolució que confirmi la vulneració de drets que insisteix que ha quedat acreditada durant la instrucció. Així, al·lega ser víctima d’una investigació prospectiva que ha vulnerat el seu dret a la intimitat i al seu entorn virtual, el dret a la defensa per vulneració d’un procés just i equitatiu, del dret al secret professional, del principi de legalitat i del principi non bis in idem, que impedeix jutjar els mateixos fets dues vegades o per dues vies diferents.
