La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha amnistiat per sentència aquest migdia el conseller d’Interior, Miquel Buch, i el sergent dels Mossos Lluís Escolà, l’ex-escorta del president a l’exili, Carles Puigdemont. La sentència de 18 pàgines, a la que ha tingut accés El Món, desestima el recurs d’apel·lació interposat contra la sentència d’instància, però, el tribunal constata que tots dos tenen dret a què se’ls apliqui l’amnistia.
Aquesta és la primera resolució del Tribunal Superior de Justícia dels vuit primers casos amb possibilitat de ser sotmesos a la llei d’amnistia que va entrar en vigor l’11 de juny passat. L’exconseller d’Interior, Miquel Buch, i el sergent dels mossos d’Esquadra Lluís Escolà, van ser condemnats per prevaricació i malversació per “haver proporcionat un servei d’escorta personal al president a l’exili, Carles Puigdemont”. Un cas important perquè afectava un delicte que ha entrat en discussió sobre l’abast de la malversació per la llei d’amnistia. Unes diferències de criteri que han obert un cisma fins i tot a la Fiscalia General de l’Estat.
Sense responsabilitat penal
Tots dos s’enfrontaven a penes de quatre anys i mig de presó i nou anys d’inhabilitació, però ara el TSJC els ha eliminat qualsevol responsabilitat penal i civil. El fet que el TSJC és la màxima instància penal a Catalunya pot orientar la resta de resolucions on s’ha encabit el delicte de malversació, com seria el cas de la causa mare del Procés al Jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona, el 18 d’Instrucció de Barcelona o davant la mateixa sala del TSJC amb el cas de Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i l’actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga.
La paradoxa
La resolució és un manual de com aplicar la llei d’amnistia. Així la sentència que signen els magistrats els magistrats Àngels Vivas, Francisco Segura, Maria Jesús Manzano i Manuel Álvarez, determina que no hi ha hagut un enriquiment personal per a cap dels dos. Tot en base una “paradoxa” jurídica molt interessant. Els magistrats creuen que “resultaria una paradoxa insalvable que qui facilita a un altre l’exercici de funcions de seguretat i protecció de l’expresident de la Generalitat mitjançant el dictat d’una resolució habilitant, pugui ser amnistiat atesa la manca de benefici personal patrimonial -és a dir, Miquel Buch- i qui precisament duu a terme aquestes funcions de seguretat i protecció directament no ho pugui ser quan la seva manera de procedir es limita a percebre la retribució corresponent pels serveis prestats, però exclusivament dins l’àmbit objectiu que la llei determina”.
Més informació ben aviat
