Un dia caldrà fer una estadística clara i detallada sobre els èxits judicials de Vox, o potser més aviat dels fracassos, per la seva tendència forçada a portar qualsevol qüestió als jutjats penals. El darrer fiasco és l’intent de Vox d’empaitar l’antiga Prefectura dels Mossos d’Esquadra, que dirigia la policia durant el debat d’investidura del president Salvador Illa i que va muntar l’operatiu per intentar detenir el president a l’exili Carles Puigdemont.
En primer terme, van intentar enredar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) amb una querella contra els aleshores conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, el director de la policia, Pere Ferrer, el comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent així com altres responsables de l’operatiu policial. El TSJC va tenir molt clar el posicionament i va arxivar la querella. Vox no va desistir i en va presentar una altra acotada, a la Prefectura dels Mossos i a l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye. En aquesta ocasió, al Jutjat d’Instrucció 24 on se segueixen les diligències contra els tres agents dels Mossos acusats d’ajudar Puigdemont en el retorn a l’exili. La jutgessa ho va arxivar, i el passat 11 d’abril, la secció setena de l’Audiència de Barcelona, va tornar a arxivar el cas amb una sonora bufetada a Vox.
Sia com sia, tancada aquesta via, sí que continua el procediment del Jutjat 24 contra els mossos, però encara queda molta feina per a fer. Dilluns dia 12, els policies que van fer els informes confidencials aniran al jutjat a ratificar-los i prestar declaració. I no serà fins al 30 de juny que Sallent, tal com va avançar aquest diari, i els dos intendents responsables de l’operatiu, no hauran d’anar al Jutjat només als efectes de ratificar el contingut de l’informe general que es va fer sobre els operatius policials i que van ser lliurats al jutge instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, però que va traspassar al jutjat d’instrucció 24 de Barcelona. Una pràctica habitual, és a dir, que els policies signants dels atestats ratifiquin el contingut dels seus informes, matisin, esmenin o aclareixin.
“Ni una línia” i Llarena
Ara bé, la resolució de la secció setena de l’Audiència de Barcelona és especialment interessant. La interlocutòria és del passat 11 d’abril i la firmen els magistrats José Grau, que ha fet de ponent, Pablo Díez i Enrique Rovira. D’entrada els togats retreuen als serveis jurídics de Vox que si realment volien querellar-se, només havien de personar-se en el cas que se segueix contra els Mossos i, si la jutgessa els admetia, pagar la fiança. En segon terme, critiquen el contingut de la querella per anodí. “No hi ha cap mena de dubte que els fets relatats a la querella no justifiquen la incoació d’un procediment penal contra els responsables de l’operatiu policial al voltant del Parlament”, asseguren.
En tercer lloc, els magistrats aprofiten la resolució de Llarena, que remetia els fets a un jutjat ordinari, quan va rebre l’informe dels Mossos per carregar els neulers contra la tècnica juridicopolítica de Vox. “La interlocutòria de Pablo Llarena no diu res sobre la possible atribució del fet delictiu als responsables de l’operatiu policial”, sostenen els magistrats. En el mateix sentit, afegeixen que la “no n’hi ha prou amb la informació aportada a la querella” per obrir un cas i també assenyalen que acusen Boye “sense que hi hagi ni una línia en el recurs d’apel·lació per rebutjar les raons que va esgrimir la magistrada per afirmar que la conducta de Boye no era cap delicte”.
