La decisió del president a l’exili, Carles Puigdemont, de tornar a ser candidat de Junts per Catalunya en unes eleccions al Parlament de Catalunya ha provocat les càbales sobre la seva situació processal i judicial. Un canvi de jurisdicció, la immunitat parlamentària, dos processos oberts al Tribunal Suprem i la virtual aplicació de la llei d’amnistia configuren un aiguabarreig confús sobre la seva futura situació jurisdiccional.
L’equip legal de Puigdemont i de Junts ha fet una anàlisi prospectiva sobre les possibles maniobres per part del poder judicial per fer la guitza a la seva candidatura. I fins i tot davant, si és el cas, de la possibilitat que sigui investit president de la Generalitat, si té majoria garantida al Parlament, cosa que el faria tornar de l’exili, segons es va comprometre en l’acte d’anunci de la candidatura del passat 21 de març a Elna, a la Catalunya Nord.
Hi ha diversos elements o possibilitats que poden enterbolir el camí d’un hipotètic retorn de Puigdemont a Catalunya. Així, existeix la probabilitat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pugui tenir la clau del futur judicial de Puigdemont. També pot passar que emergeixin les tàctiques interpretatives del jutge instructor del Procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, per mantenir la causa en les seves mans, i poden tenir un paper fonamental les decisions que la magistrada Susana Polo, també des del Suprem, prengui sobre la causa del Tsunami Democràtic, en una instrucció oberta per un delicte de terrorisme, però sobre el qual ella encara no s’ha pronunciat. Totes les opcions són plausibles i més en una causa general contra l’independentisme.
Què passa si aconsegueix ser diputat del Parlament?
Un primer escenari és si Carles Puigdemont aconsegueix passar el sedàs de la Junta Electoral i pot ser candidat. De fet, amb l’actual redactat de la llei, tindria garantit el seu nom a les paperetes. Ara bé, la Junta Electoral ja va mirar d’entrebancar la seva candidatura a les passades eleccions al Parlament Europeu. Una situació davant la qual Junts va reaccionar posant com a relleu provisional l’exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, l’activista Bea Talegón i l’advocat del mateix president, Gonzalo Boye.
En tot cas, si Puigdemont surt elegit diputat el 12 de maig, en un principi “caldria entendre que adquirirà la immunitat parlamentària a l’Estat espanyol”. Una condició que no permetria detenir-lo, atès l’article 57 de l’Estatut de Catalunya, si no és per la comissió d’un delicte flagrant. Ara bé, cal afegir a quin tribunal li correspondria dictar una ordre de detenció. Aquí rau una de les qüestions a debat.
A quin tribunal li pertocaria el cas Puigdemont?
Abans d’entrar en la concreció de quin tribunal li pertocaria a Puigdemont, cal analitzar quan deixa de tenir immunitat com a europarlamentari i quan l’obtindria com a diputat a la cambra catalana. Així, el debat es troba en si la immunitat del diputat s’adquireix amb l’elecció –amb el recompte de vots– o cal que a més a més prengui possessió de l’acta. El debat estaria resolt amb el benentès que, en aplicació de la doctrina Junqueras, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va dictaminar el desembre del 2019 que la immunitat s’atorga quan es proclama el diputat electe. Per tant, s’ha d’entendre que si Puigdemont assoleix l’acta –cosa que es pot considerar garantida si el deixen presentar a les eleccions– tindrà la immunitat i l’aforament com a diputat electe del Parlament de Catalunya.
Tècnicament, el TSJC tindria la paraula
Aquesta proclamació tindria un primer efecte. En principi, la tesi que la defensa de Puigdemont ha reclamat en la seva estratègia judicial des del principi: que el seu aforament faria que la causa del Procés es traslladés al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que actualment presideix Jesús María Barrientos. És a dir, que el jutge predeterminat per llei és el TSJC i no pas el Tribunal Suprem. Per tant, la causa que a hores d’ara té Pablo Llarena sobre la taula es podria traslladar a Catalunya i això comportaria no només allargar la situació per la remesa de l’expedient judicial, sinó també el canvi de jutge instructor que tindria la hipotètica responsabilitat de posar en marxa, per exemple, les ordres de detenció.
L’excusa del Suprem per quedar-se amb Puigdemont
Però el Suprem encara tindria una via per quedar-se la causa del Procés, i és considerar que la malversació –l’únic delicte greu del qual s’acusa Puigdemont i la resta de l’exili– va tenir efectes internacionals. Per tant, per una qüestió de competència material, el Suprem pot retenir la causa en base l’article 73.2 de la Llei Orgànica del Poder Judicial amb relació a l’article 57 de l’Estatut, que determina que “fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem“. És el mateix argument, afegint el de la competència material en terrorisme, amb què el Tribunal Suprem s’ha quedat, de moment, la causa del Tsunami Democràtic. És a dir, perquè la competència material en terrorisme li pertoca a l’Audiència Nacional i, si hi ha vincles a l’estranger, li pertoca a la sala penal del Suprem que presideix Manuel Marchena.
Una possible detenció sense l’amnistia en vigor
En el supòsit que Puigdemont compleixi el seu compromís i torni a Catalunya –si és per ser investit– malgrat que encara no estigui en vigor la llei d’amnistia, la seva detenció només estaria prevista per la comissió d’un delicte flagrant, atès l’article 57 de l’Estatut. En qualsevol cas, la detenció estaria ordenada perquè actualment està vigent una ordre estatal de detenció, només caldria aclarir qui és el magistrat a qui li pertocaria executar-la, si seria del Suprem o del TSJC.
Un Assange català
Els assessors de Junts tampoc no escatimen recursos ni idees sobre escenaris. També han plantejat el que han batejat com a “pla 2018”, és a dir, que Puigdemont torni a Catalunya i aconsegueixi arribar al Parlament sense ser arrestat. Tècnicament, d’acord amb l’article 55. 3 de l’Estatut, la cambra catalana és inviolable. Per tant, hi podria romandre fins a aclarir tota la situació, com ha fet Julian Assange, vivint en una ambaixada.
El nom del pla respon a l’operatiu del ministeri de l’Interior va muntar el gener del 2018 davant un possible retorn de Puigdemont per a un debat d’investidura que va acabar suspès per l’aleshores president de la cambra, Roger Torrent. Aquest operatiu va mobilitzar Mossos d’Esquadra, Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil controlant fins i tot aeròdroms de parapentistes i les clavegueres del voltant del Parlament. El ministeri que aleshores dirigida Juan Ignacio Zoido tenia molt clar que si Puigdemont entrava al Parlament ja no el podria detenir.
Una detenció amb l’amnistia en vigor: un ‘habeas corpus’?
Amb la llei d’amnistia en vigor, el guirigall encara seria més sorollós. En principi, si el retorn de Puigdemont es fa amb la llei d’amnistia enllestida en els mateixos termes que es troba actualment, l’ordre de detenció contra el president a l’exili quedaria automàticament sense efecte. Una desactivació automàtica sense necessitat de cap decisió judicial expressa. És el que s’anomena un efecte ex lege. En el cas que un jutge o un policia executés l’ordre de detenció, estaria “cometent un presumpte delicte de detenció il·legal perquè no té emparament legal, ja que l’ordre ha quedat sense efecte”.
En aquest supòsit, els serveis jurídics de Puigdemont sospesarien presentar un habeas corpus, és a dir, un procediment especial regulat a la Llei 6/1984, de 24 de maig, per a casos de detencions arbitràries. Aquesta institució jurídica comporta que el jutge –en aquest cas, el magistrat que li correspongués per aforament, sigui el Suprem o el TSJC– ha de revisar de manera immediata si l’ordre de detenció està en vigor o no. Si l’habeas corpus no s’admet o es desestima, en considerar que l’ordre de detenció és vigent, el jutge pot decidir empresonar-lo o no. En qualsevol cas, caldria interposar un recurs d’emparament davant el Tribunal Constitucional per vulneració del dret a la llibertat amb petició de mesures cautelars com la immediata posada en llibertat. En el cas de Puigdemont cal tenir present que, a més de la privació de llibertat, es vulneraria l’exercici de drets polítics de l’article 23 de la Constitució.
La possibilitat d’una querella contra el jutge
En aquesta planificació, també s’incorpora l’opció d’una querella en el cas que s’acordi detenció i presó o bé posada en llibertat amb mesures cautelars. En concret, una querella contra l’autoritat judicial i/o policial per un presumpte delicte de detenció il·legal i prevaricació. El coneixement de la querella correspondria al Suprem –sigui per la causa del Procés o per la del Tsunami Democràtic. Les decisions de la sala penal es podrien recórrer fins al Tribunal Constitucional, i si és el cas, davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.
