Jornada número 13 del judici contra la família Pujol Ferrusola. Un dia més que les acusacions, i el tribunal, han tornat a patir per gestionar el resultat d’una fase d’instrucció que possiblement no passaria un examen de dret processal. El desgavell i les confusions amb els testimonis citats han tornat a deixar espai de joc comodíssim a les defenses que, en moltes ocasions, han renunciat a formular preguntes perquè no els pagava gens la pena. De fet, el primer testimoni presencial ja ha marcat la pauta de com aniria una jornada amb dotze testificals relacionats amb diversos casos de l’escrit d’acusació. Per una banda, negocis que Jordi Pujol Ferrusola havia dut a terme al Gabon, per a Isolux, i a l’Argentina, a Puerto Rosario, així com transferències internes entre clients d’un mateix banc d’Andorra seguint la vella pràctica ara ja il·legal de les “compensacions”.
Pràcticament, la majoria de testimonis eren titulars de comptes corrents a Andorra que van rebre o van fer transferències a comptes de Jordi Pujol Ferrusola durant els anys 90 i que asseguren que no el coneixien. Unes transferències fictícies que formaven part del que en l’època s’anomenaven “compensacions”, és a dir, repartiment de guanys entre diversos comptes d’un mateix gestor bancari, en aquest cas, Josep Maria Pallerola, que està citat a testificar. Una pràctica que permetia a les entitats compensar la situació de diversos clients, que ni tan sols sabien les operacions que es feien. Era una pràctica opaca típica de la banca privada de l’època i que ja va quedar enterrada a partir dels anys 2000 amb les noves normes internacionals del trànsit de capitals i diners, ja que fa impossible aclarir d’on provenen realment els diners que consten en cada compte. Però durant els anys 90 era tan habitual que, fins i tot, un metge de Sabadell que ha testificat aquest dilluns ha reconegut que tenia més de 400.000 euros en un compte d’Andorra i que els va regularitzar davant la hisenda espanyola el 2012. De fet, si una cosa deixa clara aquest judici és la munió de gent que tenia diners al principat en aquella època. Amb l’existència d’aquestes transferències fantasma, a la fiscalia se li complica poder demostrar les seves acusacions.
El Gabon i les comissions
El primer testimoni de la jornada, Oscar Vía, ha estat força sucós per a les defenses, que han reforçat la seva tesi sobre les comissions cobrades pel primogènit del president Jordi Pujol a canvi d’un contracte de construcció de línia elèctrica al Gabon. Vía, en el moment d’executar el projecte, era el director de l’àrea internacional d’Isolux Corsán. La fiscalia va recopilar una sèrie de factures de les empreses de Jordi Pujol Ferrusola on cobrava diversos imports com “assessoria i consultor” per l’obra adjudicada del Gabon a Isolux.
Vía ha explicat com funcionaven aquesta mena de projectes i, en especial, el del Gabon. Al capdavall, ha coincidit amb els testimonis de la desena jornada que van donar tots els detalls de com es va aconseguir el contracte per Isolux i el paper que hi va tenir Jordi Pujol Ferrusola. En el seu moment, l’exdirector general d’energia d’Isolux, Javier Riera, va detallar al tribunal que el projecte es va construir i que es va aconseguir el finançament d’un banc francès. En la mateixa línia, Antonio Martínez Borrallo, director d’Isolux entre 2005 i 2011, també va justificar les comissions que havia cobrat per aconseguir i executar el contracte.
Vía s’ha encarregat d’explicar que Isolux sempre buscaven algú “amb cara i ulls” en països on no tenien representació. En aquest cas, l’agent, comissionista o aconseguidor va ser Pujol Ferrusola, a través de les seves empreses i els seus contactes locals. Així mateix, ha detallat que, si bé els agents, un cop aconseguit el contracte, no tenen res a veure en com s’executa –perquè això ja és una qüestió tècnica–, sí que cobren a mesura que el projecte avança: cada vegada que el client veu certificada una part de l’obra construïda i paga el termini o el percentatge acordat, el comissionista rep la seva part. D’aquesta manera, les defenses i l’acusació han trobat el sentit a les diverses factures emeses per aconseguir aquesta adjudicació.
El projecte universitari
Un dels punts més interessants de la jornada ha estat el testimoni de Núria Villena, que va percebre una transferència de Jordi Pujol Ferrusola l’any 1991 en un compte a Andorra. Villena ha tornat a explicar el que ja va narrar durant la instrucció. En concret que responien als diners del projecte de Jordi Pujol Ferrusola per portar universitats nord-americanes a Andorra i que va finançar l’ABA, la patronal bancària andorrana, amb 13 milions de pessetes.
Un projecte que, malgrat els viatges als EUA dels impulsors i dels degans de les Universitats de Chicago o Crowell, no va reeixir en un primer moment. Però, un cop fet el projecte es va presentar a l’Ajuntament de Barcelona, aleshores en mans del socialista Pasqual Maragall, sí que va tirar endavant. Com que el projecte l’havia pagat l’Associació Bancària Andorrana, no li va costar ni un duro a l’administració barcelonina.
Un altre dels testimonis d’avui, molt breu, ha estat Agustín Rubio, representant a Barcelona d’una empresa dedicada als terminals de contenidors i que va participar en el projecte argentí de Puerto Rosario. Tot i que ha tingut una memòria força selectiva, al final ha admès que efectivament, Jordi Pujol Ferrusola estava en el projecte d’inversió al port argentí comandat des del Port de Tarragona.
