Possiblement, algun dia un doctorant en dret processal farà una tesi dedicada al cas Sixena. L’aventura processal dels murals de Sixena tenen més giragonses que la mateixa història de la corona catalanoaragonesa que simbolitzen. La darrera resolució de la titular del Jutjat Mixt d’Instància i Instrucció número dos d’Osca, Rocío Pilar Vargas, del 9 de desembre, que proposa un comitè d’experts, ha fet aixecar les orelles a la defensa jurídica del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que al·lega ara una vulneració de drets del Museu. En un dur escrit on literalment expressen que “no poden romandre en silenci” davant la “vulneració de drets constitucionals que pateix la institució”.
De fet, el MNAC cada cop es veu més abandonat per les institucions que configuren el seu patronat. Cal recordar que, el passat 23 d’octubre, la jutgessa dictava una nova interlocutòria amb què decidia, finalment, fer fora la Generalitat de l’execució de la sentència. Una decisió que no va sorprendre el cos jurídic de la Generalitat, que temia aquest final i no amagava la seva “perplexitat” per la conducta del Govern davant el cas.
Una perplexitat que s’ha contagiat al cos tècnic del MNAC, que fa mesos que reclama un informe als tècnics de l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya (IPCE), que no arriba i que seria la darrera oportunitat per aturar el trasllat. L’IPCE és una institució del Ministeri de Cultura, en mans del català Ernest Urtasun (dels Comuns) i del secretari general de Cultura, Jordi Martí, exregidor del PSC i dels Comuns i exgerent de l’Ajuntament de Barcelona amb Ada Colau d’alcaldessa i vicepresident del patronat MNAC.
Una “errada” que no és una errada
Davant aquest panorama, els advocats han aprofitat l’escletxa del que el jutjat ha fet passar per una “errada”, quan ha estat una maniobra que perjudicava els interessos jurídics del MNAC. La suposada “errada” es troba en la darrera etapa del procés de Sixena que es va viure el passat 22 de desembre. Aquest dia, els advocats del MNAC van registrar un escrit d’al·legacions, al qual ha tingut accés El Món, en el qual, a més d’acceptar una “comissió de pèrits” que es proposava per part de la jutgessa en una resolució del 9 de desembre, destacaven que l’Ajuntament de Sixena, i en certa manera, la jutgessa, els havia intentat donar garsa per perdiu per donar vigència a un recurs que, processalment, no existia.
En concret, l’escrit presentat per l’equip jurídic del MNAC denuncia que la jutgessa assegura en la seva resolució que “per error” no se li havia donat trasllat d’un recurs sobre el primer decret d’execució de la sentència, instada per l’Ajuntament de Sixena, fins al passat 3 de desembre a través d’una diligència. És a dir, un escrit on l’Ajuntament ja apuntava la possibilitat de la creació de comitè d’experts que el MNAC havia insinuat en els seus primers escrits després de la sentència del Tribunal Suprem.
Per als advocats del Museu no és, ni de bon tros, un “error”. “És procedent indicar, abans de res i en termes d’estricta defensa, que aquesta part no ha trobat en les actuacions cap diligència d’ordenació de 3 de desembre de 2025, resolució que, llevat de distracció d’aquesta part, no ha estat dictada en cap moment”, emfatitzen en el seu escrit els advocats del MNAC. “Aquesta omissió no es deu a un error, sinó que aquest recurs va ser renunciat o desistit per aquest Ajuntament”, demostren els advocats.
“Anomalia nul·la de ple dret”
“La interlocutòria de 9 de desembre de 2025 és nul·la de ple dret perquè, en primer lloc, el recurs que diu resoldre va ser desistit i renunciat per l’Ajuntament i, en segon lloc, ha estat dictat sense donar audiència al MNAC, vulnerant-se per ambdues raons els drets fonamentals processals del Museu”, afirmen amb duresa els lletrats. En aquesta línia detallen que la interlocutòria del 9 de desembre que proposa el comitè d’experts és una “anomalia i una irregularitat”, i en fan un relat de fets que demostrarien la conculcació de drets del MNAC.
En primer terme, recorden que el jutjat va dictar un decret el 22 de juliol de 2025 per dictar “mesures executives” per complir la sentència del Suprem. El 24 de juliol, l’Ajuntament de Sixena va interposar un recurs contra el decret. Un escrit que requeria el pagament d’un dipòsit de 25 euros. Després de dos requeriments del jutjat, gairebé dos mesos després, el consistori aragonès va renunciar al recurs a través d’un escrit el 19 de setembre. D’aquesta manera l’Ajuntament Sixena es va apartar i renunciar del recurs de revisió al·legant que el recurs havia quedat “sense objecte i que no tenia sentit continuar amb el recurs de revisió”.
Per tant, el decret de mesures d’execució de 22 de juliol esdevenia ferm. És per això que, segons els lletrats, no hi pot haver cap trasllat d’aquest recurs el 3 de desembre que ara serveixi per dictar una interlocutòria que obligui el MNAC a pronunciar-se sobre quina és la manera de crear una comissió d’experts. “No és una errada”, sentencien els lletrats que veuen l’argument de la jutgessa com una excusa de mal pagador per justificar la vulneració de drets processals del MNAC i donar joc al consistori dels Monegres. D’aquesta manera, els lletrats del Museu entenen que les condicions d’execució a què obliga la resolució del 9 de desembre no són vàlides. Tot i això, ja donen per fet que no suspendrà l’execució, i per això s’avenen a proposar condicions per crear una comissió d’experts, això sí, reservant-se el dret d’accions en altres instàncies. En tot cas, creuen que la jutgessa hauria de retrotraure les actuacions al 22 de juliol.
Indefensió del MNAC que “no pot romandre en silenci”
Seguint aquest relat, els advocats del MNAC raonen que la resolució del 9 de desembre és “nul·la de ple dret perquè ha prescindit de normes essencials del procediment i, en actuar així, ha produït indefensió al Museu”. El recurs interposat -i desistit, per tant, inexistent– i que ara ha resolt la jutgessa hauria d’haver estat comunicat en un termini de cinc dies a la part executada, al MNAC. Els lletrats remarquen que mai es va donar audiència al MNAC d’aquest recurs que, tot i haver estat desistit, s’ha resolt ara. Aquest suposat “error” constitueix, per als advocats “un greu incompliment” de la llei d’enjudiciament civil en relació amb el dret fonamental del MNAC a no patir indefensió. “En definitiva, el MNAC s’ha vist privat d’impugnar el de revisió abans de resoldre’l, causant una evident indefensió”, argüeixen. “Una nul·litat de ple dret”, al·leguen amb l’avís que serà utilitzat en instàncies superiors.
Els lletrats, amb una sinceritat extraordinària en un escrit dirigit a una jutgessa, admeten que són “plenament conscients” que l’execució iniciada fa just sis mesos ha adquirit un “volum considerable”. Tot plegat, a més, s’ha vist “incrementat de manera artificial pels innombrables escrits presentats per una de les parts d’aquest procediment -en referència a l’Ajuntament-, molts dels quals no guarden cap relació amb el seu objecte i que només contribueixen a entorpir i dilatar la bona marxa de les actuacions sobre un assumpte molt complex”. “Tot i l’enorme esforç que suposa per a la jutjadora -i també per a aquesta part- el seguiment dels diversos escrits que obren en actuacions, el MNAC no pot romandre en silenci davant del que considera que constitueix una vulneració flagrant dels seus drets constitucionals i una clara situació d’indefensió”, alerten els advocats.
