Només cinc dies. Aquest és el termini que l’Audiència Nacional ha donat avui a les defenses dels encausats en l’Operació Judes per presentar els seus escrits de qualificació. Un termini que els advocats veuen no només més just que un pany de cop sinó absolutament discriminatori amb el del ministeri fiscal. “És evident que el fiscal ha tingut molt més temps”, retreuen fonts jurídiques pròximes al cas consultades per El Món. A més, veuen una rapidesa inèdita en el procediment per poder celebrar el judici. Tot en el marc del debat de la proposició de llei orgànica de l’amnistia.
Les defenses recorden que els acusats en el marc d’una operació del 23 de setembre de 2019, just tres setmanes abans de la publicació de la sentència del Procés. L’operatiu, dirigit per la fiscalia antiterrorista de l’Audiència Nacional i pel Jutjat Central d’Instrucció número 6, en mans de Manuel García Castellón, va ser executat per la Unitat Central Especial número tres del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil. Ara, quatre anys després el ministeri fiscal ja ha presentat l’escrit d’acusació amb què demana penes de fins a vint-i-set anys de presó per delictes de terrorisme. Una pena que augmentaria fins a trenta-tres anys si els magistrats de la sala que ha de jutjar els 12 encausats fan cas de l’acusació popular.
Un cas amb deficiències a la instrucció
Per altra banda, les defenses retreuen el poc marge de temps que tenen per bastir un escrit de descàrrec a la vista de la densitat del sumari i de les vulneracions de drets i garanties que han anat denunciant durant tota la instrucció. Unes vulneracions que en més d’una desena d’ocasions han estat reconegudes per la sala d’apel·lacions que en diverses resolucions ha estirat les orelles al magistrat instructor del cas. Sobretot, pel que fa a l’accés del sumari que s’ha alimentat d’unes diligències, les 104/2017 que han estat declarades secretes durant més de quatre anys i que, a hores d’ara, encara no s’ha tingut accés a la totalitat de la investigació realitzada. La rapidesa del tram final de la instrucció sorprèn les parts que veuen com una reacció a una virtual llei d’amnistia que podria evitar la celebració del judici.
El fiscal Miguel Ángel Carballo reclama pels acusats Eduard, Esther, Sònica, Queralt, Germinal, Alexis, Jordi i Rafael, penes de 27 anys de presó. Una condemna que correspon a vuit anys per un delicte de pertinença a organització terrorista; una d’onze anys per delictes de tinença, dipòsit, així com fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables o dels seus components, de caràcter terrorista, i una tercera de vuit anys més per un delicte d’estralls, de caràcter terrorista en grau de temptativa. Les dues primeres penes també incorporarien penes d’inhabilitació absoluta. A més, els imposa vuit anys de llibertat vigilada.
Pels acusats, Ferran, Xavier, David i Clara, vuit anys de presó i inhabilitació absoluta per un delicte de pertinença a organització terrorista, la pena de presó de vuit anys i inhabilitació absoluta. A tots acusats, la fiscalia també demana penes accessòries legals i a més penes d’inhabilitació absoluta, inhabilitació especial per a professió o ofici educatius, en els àmbits docent, esportiu i de lleure, per un temps superior en deu anys al de la durada de la pena de privació de llibertat imposada.
