La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no ha amagat el seu malestar amb Josep Maria Jové, el president del grup parlamentari d’ERC, per la seva “cadena successiva de recusacions” contra els magistrats que han de jutjar la seva causa arran de la seva participació en el referèndum del Primer d’Octubre.
En una resolució de quatre pàgines, a la que ha tingut accés El Món, els tres magistrats que integren el tribunal del seu judici, Jesús Maria Barrientos, Carlos Ramos i Fernando Lacaba tomben l’enèsima recusació presentada per Jové. Una recusació argumentada en la pèrdua d’imparcialitat dels togats que l’havien de jutjar per malversació. De fet, els tres jutges titllen el procediment per apartar-los “d’intent de recusació” que enllacen amb la “cadena successiva de recusacions prèvies igualment infundades”.
Una circumstància que, atès el contingut de la resolució, “constitueix en realitat un manifest abús de dret i un frau processal dirigit, una vegada més, a bellugar el tribunal predeterminat per al judici“. Un fet que, pel Tribunal mereix el seu “rebuig de pla” en els termes que que preveu l’article 11.2 de la Llei Orgànica del Poder Judicial: “Els Jutjats i Tribunals rebutjaran fonamentadament les peticions, incidents i excepcions que es formulin amb manifest abús de dret o comportin frau de llei o processal”.
La “paradoxa” que hi veuen els jutges
La resolució també carrega contra el contingut de l’escrit de recusació. Així retreu que “no deixa de resultar paradoxal que la defensa de Jové al·legui una pèrdua d’imparcialitat al tribunal que signa les actuacions” però que, tanmateix, “no hagi mostrat cap reticència o objecció respecte del mateix tribunal que signa la resolució prèvia, la interlocutòria de 9 de juliol de 2024, en què efectivament s’inclou consideracions directes referides als fets i als delictes pels quals està acusat, per declarar-los abastats objectivament i temporalment per aquella mateixa norma, la llei d’amnistia”. De fet, acusa la defensa d’utilitzar la recusació com un recurs ordinari contra la presentació de la qüestió d’inconstitucionalitat, un procediment que no admet recursos.
