Del tot previsible, però no deixa de sorprendre la renuència del Tribunal Suprem a aplicar l’amnistia pels independentistes. La Sala d’apel·lació de la Sala II del Tribunal Suprem a la causa del Procés ha desestimat els recursos d’apel·lació contra la interlocutòria dictada pel magistrat instructor, Pablo Llarena, per la que rebutjava l’amnistia per a Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín arran que estaven investigats pels delictes de malversació de cabals públics.
Amb aquesta decisió, que tomba fins i tot el recurs interposat pel ministeri fiscal, queda oberta la via del recurs d’emparament davant el Tribunal Constitucional. Un procés en el qual la defensa de l’exili, dirigida per Gonzalo Boye i Jaume Alonso-Cuevillas poden demanar l’aixecament de les mesures cautelars, com l’ordre de detenció que permetria el retorn de manera immediata a Catalunya. La resolució, de 42 pàgines i a la que ha tingut accés El Món, també rebutja remetre la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè la malversació també s’hauria comès a l’estranger i que “segons la web de Puigdemont, són càrrecs electes del Parlament de Catalunya, i per tant fan una interpretació extensiva per mantenir la causa a les seves mans.
Mantenir la malversació
La sala penal fa costat a Llanera i nega que contravingui la voluntat del legislador perquè l’amnistia no preveu la malversació quan s’hagués actuat amb un “propòsit de benefici personal de caràcter patrimonial”, cosa que “obliga el tribunal a interpretar aquesta excepció”. Així al·leguen que com intèrprets de la llei que “no només es pot entendre com a benefici personal de caràcter patrimonial l’increment tangible i directe del patrimoni del subjecte“. I, per tant, les conductes investigades configuren malveració.
Així els magistrats ratifiquen el criteri de Llarena mentre al·leguen que “un subjecte se’n beneficia patrimonialment quan s’incrementa el seu patrimoni, però també quan el seu patrimoni no decreix perquè les seves obligacions són assumides il·lícitament pels fons públics”. “En aquest cas”, afegeixen els togats, “els investigats es van beneficiar patrimonialment en tant que van impulsar personalment el projecte polític il·legal i van endossar les despeses a l’administració autonòmica, sense que aquesta iniciativa respongués a la satisfacció de cap mena d’interès públic”. Una interpretació que la sala nega que siguin “arbitràries” o “extravagants”, tot i que admet que té “dificultats” i que s’agafa a una “interpretació literal de la norma conforme a criteris de normalitat lingüística”.
En el mateix sentit, asseguren que la decisió no és “contrària al principi de legalitat o al de previsibilitat” perquè “precisa el contingut de la llei i es fa d’acord amb els criteris de la sala sobre patrimoni, benefici i malversació. També desestimen la petició de presentar una qüestió d’inconstitucionalitat o una qüestió prejudicial davant del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea.
