Aquest dilluns es reprendrà el judici contra la família Pujol Ferrusola. La vista continua farcida de testimonis, gens ben organitzats, de la fiscalia, que intentes des de fa 12 jornades acreditar la tesi que els diners d’Andorra de la família procedien de comissions d’adjudicacions d’obra pública. El ministeri públic va seguint un guió complicat, amb permanents salts en els temps i en operacions que, d’una manera o altra, va protagonitzar Jordi Pujol Ferrusola.
De fet, fins ara el judici s’ha centrat en la figura del primogènit del president Pujol i, de moment, només s’ha acreditat que per a alguns negocis tenia nas i per a altres no tant, i que s’havia guanyat la vida en operacions on precisament, si hi havia alguna administració implicada, era socialista. Però hi ha un cas concret, que consta a la interlocutòria de conclusió del sumari, que vist amb prespectiva ha descol·locat a les acusacions, tant el ministeri públic com l’advocia de l’Estat, com en el seu dia va descol·locar el jutge instructor del cas, José de la Mata.
És el cas de Núria Villena, que testificarà aquesta setmana a la seu de l’Audiència Nacional a Madrid. És una operació que es remunta a l’any 1991 i que la prova practicada fins ara no només acredita la seva existència -la fiscalia sosté que els negocis de Jordi Pujol Ferrusola sempre són ficticis-, sinó que demostra com va liderar l’arribada d’universitats nord-americanes a Barcelona, com la Universitat de Chicago, en estreta col·laboració amb el govern de Pasqual Maragall a l’Ajuntament de Barcelona. Tot plegat, amanit amb una confusió clamorosa dels investigadors que va comportar citar a testificar una mossa d’esquadra de Girona, que no tenia res a veure amb el cas.
La banca andorrana, la clau
Villena, alta funcionària de l’administració de l’Ajuntament de Barcelona, va ser cridada a declarar davant del jutge el juny de 2016 perquè el seu nom aparexia en un compte a Andorra que estava relacionat amb Jordi Pujol Ferrusola. Villena va admetre sense problemes que coneixia el primogènit de l’expresident i que van protagonitzar un projecte l’any 1989 i 1990. I tot que en un principi no recordava que tenia un compte a Andorra amb la seva mare, sí que després va aclarir la seva existència i la seva utilitat gairebé 30 anys enrere.
L’existència de compte era una efecte col·lateral d’un projecte universitari que es volia impulsar a Andorra. El pla era instal·lar delegacions d’Universitats nord-americanes de cert prestigi, com el MIT, Chicago o Cromwell, al Principat. Villena que havia treballat a la Banca Mas Sardà, abans d’aprovar les oposicions al consistori barceloní, va explicar al jutge coneixia l’aleshores cap del Govern d’Andorra, Òscar Ribas Reig, a qui van fer la proposta de portar les universitats a Andorra. Fins itot, Villena va aportar, un manuscrit de Jordi Pujol Ferrusola de les primeres reunions que van celebrar per preparar el projecte.
Ribas, però, va proposar que en ser una iniciativa privada, no li semblava “étic” fer-ho des del Govern, però sí des de la iniciativa privada. El mateix Reig ho va proposar a l’Associació Bancària Andorrana (ABA), la patronal del sector bancari al Principat, que va parar l’orella al projecte. Pujol Ferrusola i Villena van convèncer l’ABA del projecte que van definir “d’oportunitat”. En aquest sentit, les universitats tenien molta demanda d’estudiants europeus i tenien interès a obrir delegacions que permetien captar estudiants a preus més baixos amb el benentès que desapareixia dels costos el desplaçament i el manteniment als EUA dels estudiants.
El projecte, en marxa i cap el PSC
D’aquesta manera, l’ABA va finançar el projecte i les despeses de la seva elaboració. Així, en la seva declaració va narrar que es van fer diversos viatges als EUA de Jordi Pujol i Joan Martí, un altre dels participants, per tal de negociar i fer la prospecció de possibles universitats interessades. En la mateixa línia, el projecte va implicar, fins i tot, un viatge en helicòpter per portar els degans de les universitats de Chicago i Cromwell i altres des de Barcelona cap Andorra per no haver de ferlo per carretera arran de l’estat de les connexions entre la capital catalana i el Principat. Val a dir, que Villena va remarcar que els degans van quedar “astorats” que els andorrans parlaven amb normalitat tres llengües: el català, el francès i l’espanyol.
Es va elaborar un informe que calculava necessitats d’aules, claustre o quins màsters es podien oferir i més detalls del projecte. L’ABA va pagar 13,75 milion de pessetes el 4 de gener de 1991 i el 25 de gener del mateix any. Però finalment, el projecte no va reeixir perquè les universitats dels EUA van veure l’enclavament complicat. Aleshores, Villena va esbossar-li el projecte a Luis Carreño, llavors assessor de cooperació científica de l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall. Carreño li va comentar que era una “llàstima” no aprofitar el projecte, tenint present que fins i tot catedràtics de diferents universitats havien dissenyat plans d’estudis molt interessant i hauria estat important “per Europa i Espanya”. Carreño li va demanar presentar el projecte a Xavier Roig, cap de gabinet de Pasqual Maragall. L’Ajuntament es va quedar el projecte sense cap cost, perquè ja l’havia pagat l’ABA, i va reeixir. De fet, el consistori va negociar l’arribada i la instal·lació de la Universitat de Chicago que va tenir la seu a Barcelona, al carrer Aragó, entre Passeig de Gràcia i Pau Claris. D’aquí la relació dels comptes entre Jordi pujol Ferrusola i Villena de l’any 1991.
Per cert, dos detalls més. En primer terme, que el compte corrent no va tenir més moviments des de l’any 1991 tal i com va certificar la mateixa entitat bancària andorrana a l’Audiència Nacional i per això, el va anul·lar. I, per altra banda, la UDEF va confondre el nom de la cotitular, la mare de Villena -que era titular del compte per recomanació del banc per si li passava “alguna cosa” amb una mossa d’esquadra de Girona que, ben aviat, van veure que no tenia ni idea de què anava el cas.
