La jornada 24 del judici contra els Pujol Ferrusola es pot descriure amb dos adjectius: vespertina i monotemàtica. No s’ha celebrat sessió al matí, sinó que s’ha traslladat tot a la tarda perquè els testimonis es trobaven a Mèxic, i el fur horari obligava a canviar el costum de l’Audiència Nacional de celebrar les sessions al matí. I, en segon terme, els testimonis estaven implicats en un dels negocis que més desconcerten les acusacions: l’operació Azul de Cortés. És a dir, un gran projecte urbanístic en una zona turística de Mèxic.
La venda del projecte a Isolux va suposar una bona picossada pels primers inversors que van projectar el resort turístic, entre els que s’hi comptaven Luis Delso, José Gomis i Julio Bonis a més del fill gran de l’expresident que va poder cobrar 14.801.380 euros, cinc vegades més del que havia invertit. De fet, les defenses ja anaven tranquil·les perquè fins ara, testimonis com Bonis o Gomis havien deixat clar i amb tota mena de detalls l’existència del projecte. De fet, la sessió d’aquesta tarda ha estat com tornar a sentir la ranxera que van expressar les primeres jornades de la vista oral sobre la virtualitat o realitat d’Azul de Cortés.
Una carretera a la Baixa Califòrnia
La tesi de les acusacions és que el projecte era una tapadora per cobrar comissions de suposades adjudicacions de les administracions catalanes a Isolux. Però, fins ara, la documental aportada dels diferents contractes, del projecte, del moviment inversors i les pacífiques declaracions dels testimonis implicats defensen l’existència del projecte i sorprenen reconeixent el bon negoci que va suposar. Fins i tot, un dels participants, que era un representant d’Isolux a Mèxic, li van permetre participar en el projecte perquè calia un ciutadà amb residència mexicana per poder formalitzar la societat inversora i no es podia deixar perdre l’oportunitat.
En concret, Enrique Vargas Tavernero, un mexicà d’origen andalús, que aquesta tarda ha repassat amb generositat el projecte. Fins i tot, els detalls de com van poder trobar l’oportunitat d’intentar un gran projecte turístic a la Baixa Califòrnia. Segons ha detallat, va ser Jordi Pujol Ferrusola qui va trobar l’ocasió i van aprofitar per visitar la zona quan el governador de la Baixa Califòrnia els va encomanar presentar un pressupost sobre la construcció d’una carretera i el desenvolupament d’una línia de subministrament elèctric a San Felipe.
La possibilitat de dissenyar un projecte de zona turística va suposar la constitució d’una societat mexicana i a través d’una societat domiciliada a Espanya, així, com contractes de fideïcomís, contractes pont, i transferències internacionals, per buscar mes inversors seguint la llei mercantil mexicana. Vargas ha descrit com es van constituir les societats i com es van tramitar les llicències urbanístiques, fins i tot, ha recordat que es van comprometre a salvar una plantació de cactus que estaven protegits per la legislació mediambiental.
Com l’inspector de la UDEF
En la mateixa línia, ha testificat l’altre dels residents mexicans, Víctor Álvarez, encarregat de bona part de la logística del disseny del projecte. Azul de Cortés, doncs, va ser una realitat on, precisament, s’hi van guanyar diners. Els testimonis han estat tan clars que fins i tot, el president del Tribunal José Ricardo de Prada, els ha renyat amb tacte apuntant que s’havien fet preguntes induïdes. Els lletrats, audaços, amb replicat amb un punt d’humor i mala llet: “Hem fet com el fiscal amb l’inspector de la UDEF, 89140”.
Un torpede en la línia de flotació de l’acusació i una resposta que no s’esperava el tribunal que ha entès la profunda ironia. La referència clara a les formes d’interrogar amb guió que el ministeri fiscal va utilitzar per a la testifical del policia coordinador de la investigació judicial. Una testifical que després van esmicolar les defenses, seguint les respostes al guió que havia preparat, el mateix fiscal.
