El pròxim tres de novembre la judicatura espanyola viurà una imatge insòlita. Un fiscal general de l’Estat, màxim representant d’una institució constitucional, seurà aml banc dels acusats del Tribunal Suprem. La sala penal jutjarà Álvaro García Ortiz acusat d’un delicte de revelació de secrets per la suposada filtració de l’acord de conformitat negociat per la fiscalia de Madrid amb Alberto González Amador, parella de la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i processat per un delicte fiscal. Poc més d’una setmana abans hi ha hagut una incorporació important en l’equip de la defensa de García Ortiz.
Fonts de l’entorn del fiscal general han explicat a El Món la incorporació de tot un tòtem en el seu equip defensor, l’excap de l’Advocacia General de l’Estat Consuelo Castro, que farà tàndem amb Iñaki Ocio, un advocat de l’Estat que va iniciar la seva carrera fa sis anys a Barcelona i que gaudeix de la confiança de Zaida Fernández Toro, actual cap de l’àrea penal dels lletrats de l’Estat. Castro va ser l’encarregada de canviar la qualificació dels delictes i, per tant, les peticions de penes, molt menors, als condemnats pel Procés al judici al Tribunal Suprem.
Una minicrisi a la institució
És a dir, Castro va ordenar demanar una condemna per sedició i no per rebel·lió, com plantejava el sector més dur de l’Advocacia de l’Estat amb ple suport de la Fiscalia, que dominava Javier Zaragoza. Aquella decisió va obrir una guerra civil dins d’un del cos de l’alt funcionariat espanyol més influent. Així, va destituir Edmundo Bal, que aleshores era cap de la secció penal i que reclamava mà dura contra els líders institucionals i civils del Primer d’Octubre. El relleu de Bal va ser Rosa María Seoane, que va defensar amb entusiasme una condemna de gairebé 99 anys de presó per al conjunt dels acusats.
Bal va ser l’encarregat de salvar Álvaro Ibáñez, l’inspector de la UDEF amb TIP número 89140, que va perpetrar el nyap del pendrive dels Pujol i que ha signat els atestats contra la família de l’expresident, així com altres causes relacionades amb el catalanisme i el Procés on la famosa Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera del Cos Nacional de Policia havia ficat el nas. Bal va poder assolir que el jutge desimputés Ibáñez just abans del judici oral. Un cas que va acabar amb una condemna per a l’ex director adjunt operatiu del CNP (DAO) durant els anys de plom de l’operació Catalunya, Eugenio Pino. De fet, el cas del pendrive va ser la primera i única sentència contra l’operació clandestina de l’Estat contra el Procés. Bal va plegar, va entrar en política, va ser portaveu de Ciutadans al Congrés i després es va enfrontar a Ayuso a les eleccions autonòmiques, en què va protagonitzar un dels fracassos més sonats de la història electoral espanyola, amb zero escons a la cambra madrilenya.
Castro, del Prestige al fiscal general passant per Franco
Castro, nascuda a Ourense el 1964, es va llicenciar en dret el 1987 per la Universidad Complutense de Madrid. Es va incorporar a l’advocacia de l’Estat l’any 1989. Després de dos anys, del 1990 al 1992, al ministeri de Sanitat, va tornar a Galícia, on va tenir el comandament del servei jurídic de l’Agència Tributària de la demarcació de La Corunya i posteriorment de tot Galícia. Del juny de 2018 al juny de 2024, va ser l’Advocada General de l’Estat, proposada per Dolores Delgado, la persona de confiança de García Ortiz, i ara coordina els serveis jurídics de l’Estat.
Un dels casos més sonats que va portar va ser la defensa dels interessos de l’Estat en la catàstrofe del Prestige, l’enfonsament d’un petrolier que va contaminar tota la costa gallega i que es recorda com un desastre de gestió política del PP. Castro també va defensar l’Estat, i va guanyar el cas, de la reclamació del Pazo de Meiras als hereus del dictador Francisco Franco. Despréa va ser la representant d’Espanya al Grup de Treball dels Drets Humans d’Europa i ha estat una de les veus que ha defensat la presència del gallec a la judicatura. Ara defensarà Garía Ortiz
