“Són actes que no s’incardinen en l’àmbit d’aplicació de la llei d’amnistia“. Aquesta és la conclusió de la titular del Jutjat d’Instrucció 1 de Vic sobre la petició d’aplicació de la llei d’oblit penal pels independentistes als acusats de l’assalt de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de la capital d’Osona del 16 de febrer de 2021. Els investigats van presentar la petició d’aplicació de l’amnistia i el sindicat USPAC s’hi va oposar en entendre que els fets no estaven relacionats amb el Procés independentista. De fet, l’assalt es va registrar en el marc de les protestes per la detenció del raper Pablo Hasèl.
En la seva breu interlocutòria, la magistrada interpreta que després d’analitzar els fets i la normativa aplicable els fets investigats no es poden enquadrar en l’amnistia. De fet, la resolució recorda els danys provocats en vehicles policials i a la façana de l’Àrea Bàsica Policial d’Osona així com deixar un balanç de mossos ferits pel llançament “d’ampolles de vidre” i “pedres”. En aquest sentit, USPAC que està comparegut com acusació particular i demana tres anys de presó per un delicte de presó a cadascun dels quatre investigats.
Evitar el pagament d’indemnitzacions
Segons explica el sindicat, l’assalt a la comissaria va obligar a “refugiar-se sota una taula ciutadans que estaven cursant una denúncia”. Així mateix, el USPAC insisteix que es van oposar a l’aplicació de l’amnistia per tal que els investigats “no quedessin impunes” de qualsevol fet delictiu i que els “agents no poguessin ser indemnitzats per les lesions patides en acte de servei”. Els fets van aixecar força polseguera fins al punt que el mateix conseller d’Interior, aleshores Miquel Sàmper, va fer una visita a la comissaria i en una reunió extraordinària de la Prefectura amb els comandaments es van canviar els protocols de seguretat dels edificis policials així com dels equips antiavalots que romanen en cada comissaria per aturar un atac.
