No hi ha manera que el Cas Pegasus quan afecta a activistes catalans s’obri via a l’Audiència Nacional. Així ho torna a demostrar la secció segona de la Sala Penal, que ha tombat el recurs d’apel·lació de cinc catalans que van ser espiats amb Pegasus. En una interlocutòria dictada el passat 11 de març, a la que ha tingut accés El Món, el tribunal rebla la decisió del passat quatre de febrer del Jutjat Central d’Instrucció número 5 d’inadmetre la querella de Joan Arús, Jordi Baylina, Pau Escrich, Joan Matamala i Xavier Vives, que van descobrir que havien estat espiats gràcies a la investigació del CatalanGate realitzada per Citizen Lab.
La querella era dirigida contra ex alts càrrecs del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), la Guàrdia Civil i els fabricants del programari espia, l’empresa israeliana NSO. Els impulsors de la iniciativa legal, Sentinel Alliance, una organització amb seu a Suïssa fundada per víctimes de programari espia, van recórrer contra el primer arxivament. Però el tribunal, presidit pel jutge Fernando Andreu, un magistrat força implicat en la policia patriòtica, va tornar a rebutjar investigar la querella tot al·legant que els delictes denunciats no són de la seva competència.
Principi d’ubiqüitat
El tribunal suggereix que les demandes s’haurien de presentar als jutjats ordinaris on resideixen les víctimes. De fet, recorden que hi ha dos jutjats d’instrucció a Barcelona, el 29 i el 32, que mantenen diligències obertes. En aquest sentit, remarquen que fins i tot s’ha imputat l’exdirectora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, i membres de l’estructura empresarial de NSO. Una decisió que posa de manifest que s’ha acceptat la competència en la investigació dels fets objecte de les mateixes dels jutjats territorials. Pels magistrats cal aplicar el principi d’ubiqüitat, en virtut del qual el delicte es considera comès tant al lloc on es desenvolupa l’acció com on es produeix el resultat o es troba el perjudici. Un fet que no acredita la competència de l’Audiència Nacional.
