Després dels cinc darrers interrogatoris al coordinador policial de la instrucció contra els Pujol Ferrusola, Álvaro Ibáñez, ha estat el torn de qui va descriure com el seu col·laborador. Així, després que Ibáñez, l’inspector 89.140, hagi acabat aquest dilluns de declarar, s’ha assegut a l’estrada l’agent de la UDEF amb TIP 105.601, que ha signat quatre de la cinquantena d’atestats policials de la causa. Quatre informes que ha ratificat a la sala, sense afegir més supèrbia de la necessària. És el policia que va investigar els moviments de diners als comptes dels Pujol Ferrusola a Andorra, especialment a través dels moviments de Josep Pujol Ferrusola.
El testimoni, amb una indissimulada complicitat amb el fiscal Fernando Bermejo, després de comentar detalls dels moviments de Josep Pujol Ferrusola i cinc minuts després d’encetar la testifical, li ha fet la pregunta estrella. En concret, quants diners van fer anar els germans Pujol Ferrusola en efectiu. La resposta del policia ha estat que van ser “uns 5.000 milions de les antigues pessetes entre els anys 1992 i 2004”. És a dir, uns 30 milions d’euros. Uns diners que, a criteri seu, tenien un “origen desconegut”. Això sí, tant fiscal com policia s’han assegurat de pronunciar una xifra, els 5.000 milions de pessetes, però sense remarcar que és la suma de tots els moviments i no només els ingressos. És a dir, els intrabancaris i els externs i entre germans. Una xifra que recorda la famosa dels “3.000 milions” dels Pujol que va ser arxivada després de 9 anys d’investigació.
Quins moviments?
El policia ha posat al mateix sac ingressos que provenien de l’activitat mercantil i els de l’activitat financera dels titulars. Per exemple, diners que sortien del banc anaven a una altra entitat i tornaven un cop havia acabat l’operació. És a dir, eren els mateixos diners que tornaven a ingressar. Així mateix, ha computat, ingressos d’operacions mercantils o els ingressos de la deixa, que, en total, s’enfilen als sis milions d’euros, una quantitat mai negada pels fills de l’expresident. Val a dir que molts dels moviments explicats pel policia referenciaven traspassos de diners a entitats bancàries espanyoles com el BBVA o CaixaBank. Un fet que grinyola amb l’acusació d’opacitat fiscal, perquè diners no declarats no s’ingressen en entitats espanyoles i menys si provenen d’entitats andorranes.
També inclou en la suma la documentació aportada per Andorra de l’antiga Banca Reig, que no permet la traçabilitat dels diners perquè els butlletins d’ingressos no estan signats. De fet, el policia, que no ha fet com el seu cap i ha procurat ser més curós en les seves afirmacions, s’ha referit als ingressos que constitueixen el que es coneix com a compensacions bancàries. Un dels negocis de la banca andorrana molt habituals durant el segle passat. Un sistema que consistia a dissimular ingressos en efectiu d’un client a través de diversos altres clients gestionats per un dels agents de l’entitat receptora dels diners.
Un sistema que implicava fer un registre de butlleta, però que no tenia referència en els extractes oficials als quals tenia accés el client que, suposadament, rebia els diners. Un sistema de finançament que Jordi Pujol Ferrusola sempre ha negat que autoritzés o utilitzés. De fet, aquesta conclusió contrasta amb la manca, ara per ara, de relació de connectivitat entre els diners i les suposades comissions per adjudicacions de l’administració catalana. És a dir, sense el detall de quin és el nexe i deixant en genèric l’acusació d’un delicte precedent pel “domini fàctic dels Pujol de les administracions”. És més, el policia ha apuntat com a instrument de blanquejament imposicions a termini fix, amb diners que provenien dels comptes corrents. Un sistema habitual de les entitats bancàries.
Cat Helicòpters
Per altra banda, el fiscal ha tret un dels negocis de Josep Pujol Ferrusola que ni tan sols es troba a l’escrit d’acusació del ministeri públic. En concret, dels contractes de CAT Helicòpters. I així ho han fet saber les defenses. De fet, l’advocat de Jordi Pujol Ferrusola no ha interrogat l’agent. Sí que ha fet preguntes l’advocat de Josep Pujol, Jaime Campaner, que s’ha centrat precisament en Cat Helicòpters i els dubtes que s’havien generat amb l’atestat. El testimoni no hi ha entrat i ha permès que les defenses eliminessin l’intent del fiscal de fer el caldo gros amb Josep Pujol, que acusen de delicte fiscal i de blanqueig pels seus moviments en els comptes d’Andorra.
En aquest sentit, Campaner ha estat quirúrgic en el seu interrogatori, i s’ha dirigit al policia pensant en l’informe final, on s’ha de valorar la prova. Per això, ha dirigit les preguntes a aclarir punts dels seus atestats sobre les transferències entre germans i ingressos. En aquest sentit, ha demanat a l’agent per Josep Maria Pallerola, l’agent bancari que gestionava els comptes i citat per declarar aquesta setmana, i el policia ha tingut dubtes sobre quin era el seu paper professional al banc. També sobre la sospita del policia que ja treballaven amb “criptomonedes” a principis de segle. Una idea que la defensa ha tallat de soca-rel en recordar al policia que la paraula que relacionava amb la moneda electrònica, arbit, es referia al canvi de divisa i la comissió que s’havia de pagar. El policia ha reconegut que, efectivament, hi havia comissions pagades per aquest concepte que ell relacionava amb el negoci electrònic. Per part de la defensa d’Oriol Pujol, el seu advocat, Francesc Sánchez, ha fet confirmar a la sala que la darrera transferència que va rebre el seu client des del compte del seu germà va ser el 17 de setembre de 1999. Les defenses esperen ara els testimonis dels gestors bancaris d’Andorra per contraatacar l’ofensiva de la fiscalia.
