Velocitat de creuer. Quatre dies després de l’obertura oficial de l’any judicial, el magistrat de la Sala Segona del Tribunal Suprem, Ángel Luis Hurtado, ha dictat la interlocutòria d’obertura de judici oral, de 29 pàgines i a la que ha tingut accés El Món, contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un presumpte delicte de revelació de secrets per indiciàriament haver filtrat a un mitjà de comunicació el contingut confidencial d’un correu electrònic que l’advocat de la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Alberto González Amador, havia enviat per pactar una pena de conformitat per un delicte fiscal. El jutge entén que hi ha un delicte de revelació de secrets previst i penat en l’article 417 del Codi Penal.
Això sí, el magistrat treu el peu de l’accelerador, i rebutja la petició de l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF) de suspendre cautelarment de les seves funcions a García Ortiz, encara que remet la interlocutòria a la Inspecció Fiscal de la Fiscalia General de l’Estat perquè, si s’escau, resolgui el que sigui procedent i l’informi de la decisió adoptada, a través dels conductes interns. En relació amb les mesures cautelars reals, el magistrat fixa una fiança de 150.000 euros al fiscal general per fer front a les responsabilitats pecuniàries que se’n puguin derivar, amb l’advertència que, si no la presta en el termini de cinc dies, se li embargaran béns per assegurar aquesta quantitat.
La sala Penal decidirà
El magistrat, en la seva resolució, assenyala la Sala Penal com a òrgan competent per jutjar els fets i dona un termini de deu dies a l’advocat del fiscal general de l’Estat perquè presenti el seu escrit de defensa, davant de les acusacions ja formulades. De fet, el pas era més que esperat a la vista que el jutge instructor va resoldre tots els recursos abans del mes d’agost i després de la presentació dels escrits d’acusació del Col·legi d’Advocats de Madrid, APIF, Manos Limpias, Vox, Foro Libertad y Alternativa, Hazte Oir i la parella d’Isabel Díaz Ayuso.
El criteri del jutge és que la filtració “posa en qüestió el prestigi de la institució” si es té present “la funció constitucional que li encomana al Ministeri Fiscal, subjecte en aquesta funció a principis com el de legalitat i imparcialitat, que poden quedar en dubte en la mesura que la seva actuació es veiés compromesa per indicacions externes que serien perjudicials al fonamental dret de defensa de l’afectat”. De fet, retreu al fiscal general que no garantís el dret de reserva d’una informació confidencial de la que en va tenir coneixement per raó del seu càrrec.
Més informació ben aviat
