Un dels tres mossos d’Esquadra investigats en la causa que se segueix al Jutjat d’Instrucció número 24 de Barcelona per l’arribada i fuga a Catalunya del president a l’exili Carles Puigdemont el passat 8 d’agost ha volgut aturar els peus a l’acusació d’Hazte Oir. Després que dilluns passat, els mossos encarregats de la investigació ratifiquessin els seus informes i que, a preguntes de la defensa, posessin de manifest les mancances dels atestats, un dels encausats ha demanat al jutjat no practicar cap més diligència de les que proposa aquesta organització ultraespanyolista. Al capdavall, consideren que les diligències demanades superen amb escreix el marge de maniobra i la capacitat legal de l’acusació popular.
L’escrit, al que ha tingut accés El Món, argumenten que continuar buscant prova inculpatòria -l’objectiu de les diligències demanades- pateixen un “vici estructural essencial” i és que tenen un “caràcter obertament prospectiu”. D’aquesta manera carreguen contra les peticions de declaració d’alts càrrecs institucionals, com ara el president del Parlament, Josep Rull, l’exdirector general de la Policia, Pere Ferrer, o l’exconseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, o bé sol·licitar informació genèrica sobre moviments, torns, vacances i destinacions dels investigats des del gener del 2024, sense vinculació directa ni justificada amb fets concrets. En definitiva, la defensa dels agents, repliquen que les diligències pateixen una manca d’utilitat, són innecessàries, tampoc pertanyen a l’àmbit de la investigació processal i, a més, estan sotmeses a la instrumentalització política.
Prospecció i innecessàries
Així, l’advocat d’un dels agents, Gonzalo Boye, que aquestes peticions “excedeixen l’àmbit constitucionalment admissible de la investigació penal”. De fet, recorden que les “diligències instructores basades en la mera sospita o en el desig d’explorar possibles irregularitats” vulneren el principi de legalitat penal i de seguretat jurídica. Seguint aquest fil, l’escrit remarca la manca “d’utilitat real de les diligències testificals proposades.
De fet, subratllen que l’acusació no detalla la informació essencial que podrien aportar i que només es basen en aportacions “genèriques” del que “podrien haver vist” o “podrien aportar”. Peticions que “no garanteixen l’obtenció de dades rellevants per a l’aclariment”. Una “indeterminació” que assenyalen que “atempta contra el deure de motivació mínima exigible a tota petició de diligències de recerca de conformitat amb el que estableix el nostre ordenament”.
Gens de pertinença i politització
L’escrit destaca la manca de compliment de les proves amb el principi obligat de pertinença entre la diligència que es demana i l’objecte de la instrucció. “Les diligències interessades se situen en l’òrbita política i institucional, apuntant més persones per la seva rellevància pública que per la seva possible i incerta implicació en els fets”, insisteix la defensa del Mosso. “Citar testificar autoritats de primer nivell, com el president del Parlament o el conseller d’Interior, sense que se n’estableixi la participació o el coneixement directe dels fets processals, revela un ús desviat del procés penal”, argumenten. En aquest context, ressalten que una investigació així esdevé “un instrument de pressió institucional, incompatible amb el dret a un procés amb totes les garanties”.
Seguint aquest fil, “suggereix un intent d’utilitzar el procés penal com una eina de confrontació política”. “La participació d’entitats querellants amb perfils ideològics clars i la selecció de testimonis d’alt perfil institucional català —sense connexió demostrada ni demostrable amb els fets— fan presumir un ànim d’escarni públic i d’obtenció de rèdit mediàtic i polític”, argumenten. Per tant, demanen al jutjat rebutjar les diligències “perquè la instrucció Jutjat ha de preservar la puresa de la instrucció penal i garantir que no es converteixi en un espai de litigi polític, adoptant una posició activa en la depuració de les diligències inútils, impertinents i desviades com són les diligències que s’han interessat per part de Hazte Oir”.
