Diuen que les comissions d’investigació parlamentàries no són efectives, ni eficaces. Però, com passa a la física popular, sempre hi ha una excepció que confirma la regla. Aquest és el cas de la comissió d’investigació sobre els atemptats del 17 d’agost del Congrés de Diputats, que dimarts torna a celebrar una interessant sessió, no només pel compareixent que està previst que declari, sinó pel debat intern que existeix a la comissió per quatre persones que s’està debatent com fer-les comparèixer. El Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) hi posa entrebancs i hi ha dificultats de localitzar-los i convèncer-los que expliquin als diputats allò que no van dir en la instrucció judicial del cas. Fets que ara han explicat de manera extraoficial a lletrats de les víctimes i a El Món.
El cas és que la comissió tira endavant, encara que sovint a empentes i rodolons i amb l’impuls dels diputats Pilar Calvo, de Junts, i Jon Iñarritu, d’HB Bildu, que arrosseguen el PSOE i els Comuns en els seus objectius. La prova és la quantitat de material desclassificat i algunes de les intervencions de diversos compareixents després de gairebé dos anys de feina. Un conjunt d’indicis i de dades que han servit per aclarir episodis tèrbols d’un cas amb una investigació entrebancada pel 155. I són dades que han afegit més ombra sobre el paper de l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, considerat el cervell dels atemptats.
Dos conversos que col·laboraven amb els serveis d’informació de la Guàrdia Civil
Com més se sap del personatge, més fets incomprensibles apareixen i es reforça la tesi amb la qual treballen els grups, entre la imprudència i la temeritat de l’Estat de deixar fora del radar l’imam. Precisament, aquest punt és on hi ha un debat viu entre els integrants de la comissió. Per una banda, per la citació del que hauria estat l’agent oficial de relació amb Es-Satty a Ripoll. I, per l’altra banda, respecte de dos conversos –que causalment ja han deixat de ser-ho– que fonts de la investigació defineixen com a col·laboradors dels serveis d’informació i que, tot i haver ofert dades interessants a representants de les víctimes després del judici, esquiven la seva compareixença a la comissió. A tot això, cal afegir detalls de documents sobre Es-Satty que no hi ha manera que arribin a la comissió, com ara el seu informe de vida laboral, per corroborar la seva contractació fraudulenta en una hípica de Camprodon després de sortir de la presó.
Van declarar com a testimonis protegits i es van contradir
Junts vol convèncer la resta de grups de convocar dos conversos, és a dir, dues persones de nacionalitat espanyola que es va convertir a l’Islam i que es van relacionar estretament amb l’imam de Ripoll a la mesquita de Castelló quan va sortir de la presó. Dues persones que es van adonar de les vel·leïtats jihadistes de l’imam i, el que és més greu, de les seves idees per cometre alguna “acció o atemptat” a Espanya.
Aquests dos conversos van passar de puntetes per la vista oral que va presidir el magistrat Félix Guevara, en qualitat de testimonis protegits, és a dir, sense mostrar el rostre i amagant la seva identitat pública, i van explicar versions contradictòries sobre el contingut de les trobades amb l’imam. Són en C.M, Murat, en el seu rebateig en àrab, i A.F. o Rashid. Tots dos amb un número absolutament coincident de DNI, llevat casualment de la darrera xifra, tot i que segons les dades de filiació, a les quals ha tingut accés aquest diari, van néixer amb sis mesos de diferència. Un dels d’ells dos ja no viu a Castelló i l’altre hi continua residint, però esquiva donar explicacions a la comissió al·legant que és una “etapa que va tancar”.
Units pel ramadà
Tots dos practicaven els seus rituals seguint la litúrgia de la mesquita Nur de Castelló. L’associació que regentava el temple va fitxar l’imam durant el ramadà de 2014, temporada en què els dos conversos van establir un estret lligam amb Es-Satty, tot arran que anaven a casa seva “a arreglar-li l’ordinador” i, temps després, ja entre tres i sis vegades a la setmana. Fins i tot van estar a la casa d’Alcanar durant una campanya de collita de la taronja. En la seva declaració davant el servei d’Informació de la Guàrdia Civil durant la investigació, van detallar de la manera “subtil” amb què parlava dels “afers relacionats amb la jihad”, un moviment que “no només li semblava bé, sinó que el defensava”. Fins i tot van especificar a la Guàrdia Civil, el 22 d’agost de 2017, que l’imam els havia comentat que caldria fer “un atemptat o acció a Espanya”. De fet, els ensenyava vídeos d’atemptats per part de diversos moviments jihadistes, especialment de l’Estat Islàmic.
També van reportar al servei d’Informació de la Guàrdia Civil, que ja havia visitat l’imam a la presó, que l’imam els havia comentat que un company seu de pis quan vivia a Catalunya va ser qui va cometre un atemptat a l’Iraq, estimbant un camió contra militars italians en un atac que va causar 23 morts. La sospita dels dos conversos era que l’imam era seguidor d’Abu Mohammal Almadosi, que defineixen com una “persona sàdica i extremadament radical”. De fet, la declaració a correcuita dels dos conversos cinc dies després dels atemptats, sense especificar el motiu pel qual van ser cridats a declarar, no sembla el de dos creients qualsevol. Van advertir que l’imam tenia “capacitat d’influència i manipulació” cap a les altres persones. Curiosament, exactament la mateixa conclusió a la qual van arribar els agents del Centre Nacional d’Intel·ligència després de visitar Es-Satty a la presó, després d’estudiar un informe grafològic.
“Cobrir-se les espatlles” i un “oficial coix”
A la vista de la pròxima sessió, els serveis tècnics del Congrés van demanar als diputats proposants de Junts les dades per requerir els dos conversos perquè havia estat impossible localitzar-los. Una circumstància que desincentivava la recerca, però després d’una investigació a Castelló es van poder localitzar els dos conversos. Un tenia les dades del pis canviades, i l’altre ja feia anys que tenia un altre destí a Madrid. Tot i això, un d’ells va admetre que no ho havia explicat tot per “cobrir-se les espatlles”. De fet, abans del judici el van requerir per tal que es personés en una de les seus del servei d’informació de la Guàrdia Civil a Madrid, i li van demanar que mesurés les seves paraules perquè, en cas contrari, “vindrien a buscar-lo els homes de negre”. Entre els detalls que no va donar en les seves declaracions hi ha el fet que sabien que Es-Satty “col·laborava” amb els serveis de seguretat de l’Estat després de sortir de la presó. “Tenia dos telèfons mòbils” i “mobilitat”, comenta un dels conversos. “Es veia cada setmana amb un guàrdia civil, un tinent que era coix d’una cama”, detalla.
“Per casualitat, jo coneixia Youssef, el seu company de cel·la a Castelló, a qui els serveis d’intel·ligència havien intentat captar”, afegeix. “Però, Youssef no va voler entrar-hi i va ser expulsat [de l’estat espanyol]”, emfatitza.
Aquestes dades que dona aquest convers encaixen amb el document lliurat a la investigació per part dels Serveis Penitenciaris del Ministeri de l’Interior, on apareix com a company de cel·la d’Es-Satty Youssef Sharnani. Precisament, el seu germà Rachid Sarhani qui envia diners a l’esposa d’Es-Satty l’any 2013 fins que ell surt de la presó. Per això, no li va estranyar gens que treballés per als serveis d’intel·ligència i les seves trobades amb el “tinent coix”. Fins i tot, en alguna ocasió els havia comentat el contingut d’alguna de les trobades. “No és normal que tinguis centenars de bombones de butà i jo quan m’he de canviar la meva he de portar la bombona buida”, reflexiona en veu alta l’exconvers. Ara, els grups parlamentaris volen cridar els dos conversos per tal que declarin i afegeixin tot allò que va quedar al tinter.
Entrebancs del CNI
Un altre personatge que ha costat Déu i ajuda a convocar és Sahid. Està citat i ha confirmat l’assistència a la comissió el pròxim dimarts. Els Mossos d’Esquadra el van interrogar perquè el mòbil de l’imam tenia un llarg registre de trucades als seus dos telèfons mòbils, en una línia de Vodafone i una altra de Lycamobile. Un fet que va fer aixecar les celles a dos agents d’informació de la policia de la Generalitat, perquè Sahid era el responsable de manteniment i neteja de la mesquita de Ripoll, per això grinyolava que tingués dues línies de telèfon amb què es comunicava amb l’imam.
En la seva declaració, a la qual ha tingut accés El Món, Sahid admet contactes amb l’imam encara que no estigués a Ripoll, és a dir, des de Bèlgica o el Marroc. Tot i que Sahid només era l’encarregat d’obrir i tancar la porta de la mesquita i, en tot cas, de fer-li alguna assistència logística en la seva feina com a imam. En canvi, va admetre als Mossos el seu coneixement dels horaris i tasques que duia a terme i les seves activitats fora de la mesquita.
Per altra banda, la comissió està a l’espera d’una resposta del CNI sobre la proposta de compareixença d’un tinent coronel de l’Exèrcit de l’Aire que hauria estat l’agent oficial de relació del CNI que va mantenir contacte amb Abdelbaki es-Satty, abans dels atemptats, com a delegat dels serveis secrets a Girona. Però la resposta del CNI va ser que el nom que els constava era un altre amb els mateixos cognoms però que hi variava una vocal. Ara s’ha emès una nova petició a través de la presidenta del Congrés, Francina Armengol, però encara no hi ha hagut cap resposta oficial per part del CNI.
