Si hi ha un nom que cus els casos José Luis Ábalos, Koldo García i Santos Cerdán és el de Víctor de Aldama. De fet, aquest empresari és qui va delatar les activitats dels tres exlíders socialistes investigats tant per l’Audiència Nacional com, posteriorment, pel Tribunal Suprem. Les aportacions d’Aldama a la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) han estat determinants per a l’obertura, la continuïtat i el tancament de diverses instruccions.
Tan profitosa ha estat la seva participació en la investigació i en la incriminació dels exresponsables d’organització del PSOE que la fiscalia no s’ha amagat de la seva ajuda. Només cal veure el cas Mascaretes. Un sumari que el jutge del Tribunal Suprem Leopoldo Puente va cloure el passat 11 de desembre amb peticions de penes de fins a 24 anys de presó per a Ábalos. Una petició que es va reduir a 7 anys, pels mateixos delictes, a De Aldama, en aplicar-li un atenuant de confessió.
Però no és la primera vegada que De Aldama ha estat una peça clau per a una investigació de l’institut armat. Ans al contrari. De Aldama –i, de retruc, Koldo– té un historial de col·laboració amb la Guàrdia Civil, fins al punt que va ser condecorat amb la medalla al Mèrit amb Distintiu Blanc, que va rebre el 27 de setembre de 2022. Ara, aquesta “col·laboració” i els “mèrits” que va portar a terme De Aldama han estat declarats “secrets d’estat”. Així ho ha confirmat el govern de Pedro Sánchez en una resposta, a la qual ha tingut accés El Món, als senadors d’ERC, Sumar, Junts i el PP al Congrés, que demanaven explicacions i transparència sobre l’expedient que va justificar la condecoració de De Aldama per part de la Guàrdia Civil.
Del cas Hidrocarburs a Cerdán
Víctor de Aldama és un dels principals investigats en el cas Hidrocarburs, que té arrels internacionals i que ha obert la caixa dels trons de moltes subtrames en la biosfera politicojudicial espanyola, com ara el cas Drake o el cas Gaslow. Un sumari que es troba en mans del titular del Jutjat d’Instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz, amb número de diligències 147/2024. Un cas de frau en hidrocarburs que, segons alguns informes de l’UCO de Guàrdia Civil -que també és la policia del cas-, es podria enfilar a més de 230 milions d’euros, tot i que el jutge ho limita a 182.513.923,15 euros. Delictes greus contra la hisenda pública, blanqueig de capitals i organització criminal que van portar el jutge a engarjolar De Aldama a Soto del Real el deu d’octubre de 2024, per la temença que destruís proves i el risc de fuga d’ell i el seu soci, Claudio Rivas, per la gravetat dels delictes.
Precisament, el 15 de novembre següent, un mes i cinc dies després de ser empresonat, l’empresari va rebre la visita de dues persones a Soto del Real. Dues persones sobre les quals el ministeri de l’Interior, en resposta escrita al PP del Congrés, tampoc vol informar al·legant la legalitat de la visita i la seva confidencialitat. Unes condicions que, per altra banda, només poden ostentar, per seguretat, membres de cossos i forces de seguretat de l’Estat. El resultat va ser que, sis dies després, el 21 de novembre sortia de la presó, tot just després d’haver declarat contra Ábalos, Koldo i Cerdán en el marc de les diligències 65/2023 del Jutjat Central d’Instrucció número 2 de l’Audiència Nacional, el cas Mascaretes. Un sumari que ara només té pendent data de judici, amb peticions de pena de 24 anys i 19 anys per l’exministre de Transports i el seu exassessor respectivament. Rivas, en canvi, va continuar empresonat. A partir de la declaració de De Aldama, les acusacions contra Ábalos i Cerdán es van accelerar a la velocitat de la llum, en termes processals espanyols.
Qui és De Aldama?
La clau de volta que va suposar la declaració de De Aldama va fer aixecar les orelles a les defenses d’Ábalos i Cerdán, que van aprofitar escrits presentats al jutge per denunciar la foscor de la seva figura i els interessos que podia tenir fent aquesta declaració, a més de descobrir la seva relació històrica amb l’institut armat. En concret, uns informes, el contingut dels quals va destapar El Mundo, asseguraven que la Guàrdia Civil va condecorar De Aldama per la seva col·laboració en operacions encobertes i d’obtenció d’informació. En el llistat dels informes que avalaven la medalla al Mèrit amb Distintiu Blanc, es trobaven missions encobertes com haver obtingut informació d’empreses com Globalia, Huawei, Correus o empreses VTC o la lluita contra el jihadisme internacional. Però, causalment, són empreses que l’UCO va utilitzar per elaborar un informe, el passat octubre, que va servir per justificar a Pedraz que l’empresonés a Soto del Real.
Val a dir que un dels primers informes de l’UCO embolicava els negocis de De Aldama amb aquestes societats, que després haurien servit per condecorar-lo. Com a exemple, el passat 8 d’octubre de 2024, la Unitat Central Operativa de Delinqüència Econòmica, que depèn de l’UCO, va registrar l’informe 211/2024, al qual ha tingut accés El Món, on subratllava la seva relació amb Globalia i com passava informació de la companyia als analistes de la Guàrdia Civil. En aquest sentit, l’UCO detallava com va negociar amb Koldo poder liquidar el deute de la companyia aèria Air Europa amb el govern de Veneçuela, que seria el primer indici que va destapar el cas Hidrocarburs.
També incloïa la col·laboració de De Aldama amb actes, caceres, trobades amb la CIA o l’FBI, partits benèfics de l’institut armat i fins i tot, descomptes per proves de detecció de COVID. En tot cas, els informes amb què la Guàrdia Civil justificava el lliurament de la medalla assenyalen que De Aldama tenia “accés a la cúpula del grup Globalia”, relacionat amb la crisi d’Air Europa, així com la presidència de Correus i Huawei i importants empreses i cadenes turístiques i hoteleres a Espanya i al Carib. També un altre informe, el 197/2022 de l’UCO, destacava les contractacions de l’empresari amb Correus, de 7,5 milions d’euros, import que després va haver de retornar. De fet, a Correus era on tenia mà Leire Díaz, la lampista del PSOE ara investigada per l’Audiència Nacional, un cas investigat per l’UCO, i per un jutjat d’instrucció de Madrid, per un presumpte cas de suborn a membres de la fiscalia. També ressalta en el seu expedient el cas Huawei, que té tots els números per configurar un pròxim escàndol que s’afegeixi al setge del PSOE i la Moncloa.
Operació Corso
El Món ha tingut accés a part d’aquest expedient, en el qual destaca l‘operació Corso, un operatiu d’intel·ligència internacional contra el jihadisme on participava la Unitat Central Especial 2 del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil (UCE 2), que alimentava també l’UCE 3, dedicada a “moviments desestabilitzadors interns, com l’independentisme o l’anarquisme”. Segons aquest expedient, la participació de De Aldama va ser clau.
Segons destacava l’informe sobre la condecoració, en “l’operació Corso estava especialment interessada la Direcció General de Seguretat Interior Francesa”, la DGSI. “Gràcies a la intermediació de Víctor de Aldama, es va aconseguir un lloc de treball que s’adaptava al perfil de la font i a les necessitats de salari i horari durant l’any 2020 i 2021”, assegura el document que va justificar l’atorgament del reconeixement. “Fruit d’això, la Unitat i la DGSI francesa van obtenir una font important d’informació en el pla d’intel·ligència de rellevància en l’estratègia de l’operació”, conclou el cos.
Secret i punt
La lloança de l’expedient apunta que De Aldama no hauria estat l’única vegada que podia haver col·laborat en operacions d’intel·ligència, amb la Unitat Central Especial del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil, que ha estat relatora d’informes incriminatoris en el marc del Procés sobiranista. En tot cas, a la vista de tots aquests antecedents, els senadors d’ERC van plantejar a la Moncloa els “dubtes seriosos sobre la naturalesa de les relacions entre l’empresari i la Guàrdia Civil, especialment respecte dels límits institucionals i ètics de la col·laboració amb persones alienes al servei públic”.
La resposta de la Moncloa no podia haver estat més breu i més contundent. “Respecte dels motius que comportessin la concessió de les condecoracions, cal assenyalar que els processos i procediments en aquest àmbit es troben acollits a la llei de Secrets Oficials 9/1968 de 15 d’abril així com l’acord del Consell de Ministres de 28 de novembre de 1986 ampliat pels acords del Consell de Ministres de 17 de març i de 29 de juliol”, certifica el govern espanyol. Així mateix, el mateix ministeri de l’Interior afegeix que aquesta informació no entra dins els paràmetres d’actuació de la llei de Transparència, que té “limitacions per protegir altres béns jurídics de gran rellevància i posen de manifest el compromís amb l’estat de dret, la transparència, la governança democràtica i la democràcia participativa, així com la voluntat de promoure la confiança dels ciutadans a les autoritats”.
