La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha començat a aplicar sense complexos la llei de l’amnistia en diversos casos relacionats amb el Procés. Els vuit casos pels quals deliberava avui la sala han entrat en l’amnistia. Alguns casos que han estat mediàtics i altres que no han entrat al circuit dels mitjans, però que són importants per entendre l’abast de la situació. En tot cas, els magistrats Àngels Vivas, Francisco Segura, Maria Jesús Manzano i Manuel Álvarez han signat l’aplicació de la llei de l’oblit penal en totes aquelles causes que la setmana passada va demanar a les parts posicionament. En total, s’han amnistiat 15 manifestants independentistes que havien estat detinguts per protestes registrades entre el 2018 i el 2020, a més de l’exconseller d’Interior Miquel Buch i el sergent dels Mossos Lluís Escolà, acusat de fer d’escolta de Carles Puigdemont amb un subterfugi.
Un d’aquests casos ha servit per escatir en quines ocasions cal mantenir la responsabilitat civil. És el cas d’un dels quatre processats pels aldarulls del tercer aniversari del referèndum del Primer d’Octubre a Barcelona, el 2020. Van ser condemnats tres joves per un delicte d’atemptat i un quart per un delicte d’atemptat en concurs ideal amb el delicte de lesions. Els magistrats han considerat amnistiables tots els condemnats, fins i tot de la seva responsabilitat civil llevat d’un cas. I aquí és on hi ha una de les escletxes que han trobat algunes acusacions per limitar l’aplicació de l’amnistia. En detall, quan el delicte d’atemptat és en concurs ideal amb un delicte de lesions, que queda fora de la llei d’amnistia. La importància que hagi estat el TSJC el que respon a l’amnistia dona via i orientació als tribunals inferiors on hi ha el gruix de casos amnistiables.
Del cas Buch al cas Verdejo
La primera resolució que ha validat l’amnistia era un cas força complex perquè tocava un dels delictes més complexos d’integrar, el de la malversació. En concret, el cas de l’exconseller Miquel Buch i del sergent Lluís Escolà, exescorta del president a l’exili Carles Puigdemont. Tots dos han estat amnistiats.
També el primer manifestant del Tsunami Democràtic ja té nom: Víctor Manuel Verdejo, que si bé ha estat extingida la seva responsabilitat penal, no la civil, precisament per les lesions als membres del Cos dels Mossos d’Esquadra.
També s’ha amnistiat el cas dels 7 del 30-G, els joves arrestats per les protestes del 30 de gener del 2018 al parc de la Ciutadella quan es va frustrar la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, cinc dels quals van ser condemnats a entre 5 i 12 mesos de presó, i un estava pendent de judici. El setè va ser traslladat a una altra causa i el seu cas no s’ha estudiat avui.
L’amnistia també ha servit per als batejats com els Tres de Granollers, condemnats a tres anys i tres anys i mig de presó per aldarulls prop de la plaça Catalunya l’1-O del 2020. L’Audiència de Barcelona els va condemnar per tirar pedres contra almenys una furgoneta dels antiavalots dels Mossos d’Esquadra durant els aldarulls d’una manifestació pel centre de Barcelona, en concret a la confluència dels carrers Balmes i Pelai. Quan van ser arrestats van oposar resistència i van colpejar alguns agents. Tots tres queden exempts de responsabilitats penals, però no de les indemnitzacions als agents lesionats.
També s’ha amnistiat l’home jutjat per disparar un coet contra un helicòpter dels Mossos, que va ser absolt, però condemnat per a un any de presó per atemptat contra l’autoritat i lesions.
