“La Llei orgànica 1/2024 ha estat aprovada per una majoria parlamentària lliurement triada, dins del marc constitucional, i la seva finalitat és pacificar un conflicte institucional, reparar les seves víctimes i fer-ho mitjançant una solució estrictament jurídica i democràtica”. Així ha començat la seva explicació Gonzalo Boye, l’advocat del president a l’exili, Carles Puigdemont, processat i embargat pel Tribunal de Comptes en el marc del Procés i el referèndum del Primer d’Octubre.
Aquesta ha estat la catifa d’entrada a les al·legacions arguïdes per les defenses de la trentena de víctimes d’un procés de responsabilitat comptable orquestrat per Societat Civil Catalana i el Tribunal de Comptes, en la vista oral de les qüestions prejudicials presentades per l’entitat espanyolista en l’ofensiva contra la llei d’amnistia davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Els lletrats, entre els que s’hi comptaven Marc Marsal o Francesc Homs, han defensat a capa i espasa jurídica que l’amnistia no vulnera la legislació europea i forma part del camí de “reconciliació”.
En el mateix sentit, s’han esgargamellat a defensar que no afecta els interessos financers europeus, no es tracta d’una autoamnistia i no vulnera ni la independència judicial ni els drets de les parts personades. En aquesta línia, han definit molt bé el que s’entenia per malversació i les diferents interpretacions que el Tribunal Suprem ha dut a terme per esquivar l’amnistia. En tot cas, la línia argumental central ha estat que la llei de l’oblit penal per l’independentisme “desjudicialitza” el ‘procés’ i suposa l’inici d’un “reconeixement mutu entre les parts”. “És una solució estrictament jurídica”, han conclòs.
Cap autoamnistia
En les seves intervencions, i seguint el relat de l’advocacia de l’Estat i de la fiscalia espanyola a favor de l’amnistia, els lletrats defensors han brandat la sentència del Tribunal Constitucional que fa dues setmanes va avalar la llei, només amb tres matisos, tot tenint present la normativa europea. De fet, era part de l’entramat de l’argumentari. En aquesta línia, han subratllat el seu posicionament en contra del posicionament de SCC que titllava la llei d’autoamnistia.
La resposta ha estat jurídica al·legant que s’amnistien fets, no pas persones, produïts en un termini temporal concret. “Sense canvi de règim, controlat per jutges, aprovat pel Congrés, per partits diferents i sense cap legislador afectat”, ha adduït Marsal. Per reblar el clau, ha recordat que la llei s’ha aplicat proporcionalment a més policies que no pas a independentistes. D’aquesta manera ha fet números tot remarcant que s’ha aplicat a un centenar de policies acusats de colpejar votants l’1-O, a més de desenes de manifestants que no pertanyen a cap partit polític, i en canvi no s’ha aplicat a cap dirigent polític independentista en exercici de càrrec públic.
En el seu torn, Boye també ha afegit que la jurisprudència internacional estableix que les autoamnisties exoneren els autors de crims de guerra o contra la humanitat, impedeixen la investigació dels crims o no tenen un control jurisdiccional efectiu. En el cas de Catalunya, l’amnistia justament exclou els crims dolosos, cap legislador se n’ha beneficiat i es fa una aplicació individual. “L’amnistia no és una amenaça per a Europa, sinó una promesa feta llei, aprovada per una majoria parlamentària lliurement elegida, i que té per finalitat pacificar un conflicte, reparar les víctimes i buscar una solució jurídica i democràtica”, ha sentenciat. “No esborra delictes, però repara fractures, no dona impunitat ni privilegis, sinó que fa un reconeixement entre parts per reconstruir”,ha afegit. “L’amnistia no és silenci, sinó diàleg, i totes les parts són aquí”, ha conclòs.
