El cas Santos Cerdan, derivada del cas Koldo i del cas José Luis Ábalos, i a la vegada, derivada del cas Hidrocarburs de l’Audiència Nacional, començ a tenir visos d’un cas de manual. Un sumari en el qual, els advocats defensors fan punta al llapis davant un jutge instructor, com Leopoldo Puente, que protegeix a capa i espasa la investigació de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) i manté un rumb de culpuablitat cap a l’exnúmero tres del PSOE, amb el suport indispensable, del ministeri fiscal, dirigit pel fiscal en cap anticorrupció, Alejandro Luzón, i les fiscalies a l’ombra habituals en el panorama politicojudicial espanyol.
Poc a poc, a mida que avança la instrucció, i amb Cerdán empresonat més de 80 dies, la dinàmica entre els advocats defensors ha superat l’habitual contesa amb el fiscal, i es dirigeix directament al jutge. Com a exemple, el darrer escrit presentat aquest divendres, pels advocats de Cerdán, Benet Salellas i Jacobo Teijelo. Un recurs de reforma contra la denegació de l’ampliació de diligències presentat el 3 de setembre i que el magistrat va rebutjar de dalt a baix. L’escrit, de 15 pàgines i al que ha tingut accés El Món, és un veritable teva meva amb el jutge amb dures acusacions als arguments esgrimits per l’instructor per denegar totes i cadascuna de les diligències reclamades pels lletrats de Cerdán. El punt àlgid s’apunta en aquest escrit on apunten la possible comissió d’un delicte per part del jutge instructor per vulneració de les garanties processals en base un delicte contra les Institucionss de l’Estat i la divisió de poders. Per altra banda, carreguen els neulers sobre la vulneració dels drets parlamentaris de Santos Cerdán i aprofiten l’escrit per denunciar-ho per “posar en coneixement del jutge la perpetració de qualsevol delicte públic”.
La rapidesa no és una excusa
De bon principi, el recurs retreu al jutge que no incorpori la causa del Jutjat Central d’Instrucció 2 de l’Audiència Nacional, d’on neix la causa. En aquest sentit, critiquen que el togat al·legui que seria “ineficaç” però, en cap cas, no respon als arguments exposats per la defensa com ara la “possible eficàcia o rellevància exculpatòria de les actuacions d’altres procediments” per al seu client. Pel que fa a l’argument que “l’acumulació genera dilacions i desordre”, la defensa no està per romanços i la titlla de “pueril i potser frívola, sempre amb el respecte degut i en estrictes termes de defensa”.
I no es queden pas aquí. Ans al contrari, collen encara més alertant que “en els judicis sumaríssims de la dictadura no hi havia dilacions, el procediment és molt socorregut s’eliminen les garanties i no hi hagi retards”. “Pel que fa al desordre n’hi ha prou de posar a la balança el contrapès del dret a la defensa i la contradicció de la prova davant d’això el desordre processal s’arregla amb ordenar”, raonen. “Causes molt més voluminoses s’han tramitat sense minvar els drets” sostenen el tiquet defensor. “El desordre processal com a argument jurídic no té cap suport constitucional conegut”, afegeixen.
Sobre el valor dels atestats
“Els guàrdies fan atestat, no judicis per delegació, sobretot si no tenen periquita acreditada”. Amb aquesta afirmació, els lletrats carreguen sobre el que consideren que està passant en el cas, és a dir, reconvertir les sospites policials en un sumari judicial incriminatori. “Si l’informe al qual s’al·ludeix implica valoracions econòmiques, s’ha d’elaborar per pèrits capacitats per a això, no per guàrdies dels qui no es coneix la seva ciència o art sobre la qüestió”, esmenen. De fet, els advocats urgeixen a que es lliurin els informes per poder fer una contraperícia i un contrainforme per part d’experts.
“El valor d’aquests anomenats ‘informes’ és d’argumentum ad baculum -un argument que se sosté amb la força- la informació continguda en els arxius o documents recollits pels Guàrdies és la que és i les seves valoracions no tenen rellevància per si mateixa, haurien d’aportar immediatament els documents de què disposin i si s’acorda en la causa o s’entén que és el sentit que els informes acordats, encomanar aquest informes a pèrits acreditats”, argueixen. En aquesta línia, recorden que els informes lliurats sobre les gravacions posen en dubte no només la cadena de custòdia dels àudios sinó també la seba manipulació o edició.
