Aquest dilluns es reprèn el judici a la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs. Una jornada que arriba després de dues sessions sorprenents de qüestions prèvies. A més, serà un dia clau per a la defensa de Borràs, bàsicament perquè només declararan –o així està previst– els altres dos acusats de prevaricació i falsificació documental pel suposat fraccionament de contractes quan l’ara presidenta de Junts era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Unes declaracions que serviran per constatar si Isaías Herrero, l’informàtic que s’hauria beneficiat de les fragmentacions de contractes, i el seu soci Andreu Pujol, han pactat amb la fiscalia. O, en qualsevol cas, quin abast té aquest pacte i de quina forma té com a objectiu aïllar Borràs.
La jornada és interessant perquè el judici s’ha entortolligat amb aquest acord, i amb una sonora batussa entre defenses. Una discussió arran que els tres acusats portaven fins ara una defensa coordinada, una estratègia que ha quedat estroncada. De cop, els advocats de Borràs van ser informats de l’acord amb el ministeri públic dos dies abans d’iniciar-se la vista. Una maniobra que els va deixar al descobert fins al punt d’incorporar un escrit amb què canviaven les normes del joc. Demanaven al TSJC que Borràs declarés al final del judici perquè entenien que els altres dos acusats passaven a ser coacusadors. Al final, el president del Tribunal, Jesús Maria Barrientos, ho va acceptar. A més, va tenir un gest amb la defensa de Borràs en rebutjar uns documents amb un número de diligències que ningú no coneixia com prova aportada de darrera hora pel ministeri fiscal.
Pactes i un a petició de dispensa al Col·legi de l’Advocacia
Si els pactes es confirmen aquest dilluns, com tots els indicis apunten, el judici canvia diametralment perquè esdevindrà un judici només contra Borràs durant la seva etapa com a directora de la Institució de Lletres Catalanes. És a dir, si els altres dos acusats confirmen els seus acords amb el ministeri públic i admeten els fets en la seva declaració a l’estrada, la defensa de Borràs –dirigida per Isabel Elbal i Gonzalo Boye– tindrà una autopista per defensar-se de les acusacions de prevaricació i falsedat documental, i presentar-la com a víctima de la redempció dels altres dos acusats a canvi de no haver d’entrar a la presó.
D’aquí que Elbal hagi demanat dispensa al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona per poder explicar i aportar els documents que acrediten que fins ara amb els altres dos advocats defensors, Marina Roig i Àlex Solà, coordinaven la seva defensa. La dispensa serviria per aportar documents que haurien articulat a mitges els tres acusats. Una situació que permetria a la defensa de Borràs crear el dubte raonable que la Fiscalia ha tingut accés a part de l’estratègia de defensa. Un fet que trencaria el principi d’igualtat d’armes de les parts. Al capdavall, fins ara, el ministeri públic demanava la mateixa presó i inhabilitació per a Herrero que per a Borràs, 6 anys de presó i 21 d’inhabilitació, tot i que a Borràs li aplicava un agreujant de càrrec públic que només es faria notar en la multa. Per a la presidenta suspesa, serien 144.000 euros i per a Herrero, 72.000. Aquesta maximització de la petició de pena per a Herrero hauria estat un gran incentiu per encaminar-lo cap al pacte.
I la principal prova del judici, en qüestió
El judici comença amb l’antecedent d’una instrucció entrebancada amb tres tribunals pel mig: el de Manresa, el Tribunal Suprem i, finalment, el TSJC, així com dos cossos policials dirigint les investigacions, els Mossos d’Esquadra i la Unitat de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil. A més, amb seriosos dubtes sobre la cadena de custòdia de la prova i la validesa d’alguna documental aportada. En concret, els mails aportats pels investigadors.
A la causa es van recollir 77.000 mails. Una xifra que les defenses troben absolutament desproporcionada i amb cert aire prospectiu. Però, d’importants n’hi ha quatre dels quals el tribunal hauria de resoldre si els dona validesa abans de començar la sessió d’aquest dilluns, per no hipotecar les declaracions o les confirmacions d’aquests mails. Si el tribunal creu que els mails estan contaminats, els ha d’expurgar i, per tant, no es poden utilitzar ni per acusar ni per defensar.
El tribunal sí que ha acceptat la majoria de testificals, llevat de la del conseller a l’exili Lluís Puig, una decisió que es van prendre amb un vot particular de la magistrada María Jesús Manzano. Entre els testimonis, hi ha els exconsellers de Cultura Santi Vila i Ferran Mascarell, que vas ser qui la va nomenar per exercir el càrrec pel qual ara Borràs seu ara al banc dels acusats.
3
1
