La batalla a la Fiscalia arran de l’aplicació de l’amnistia als delictes de malversació arriba als papers. Si els fiscals del Procés carregaven els neulers contra l’acord polític al qual havia arribat el PSOE amb Sumar i els independentistes en el seu primer informe, amb data 30 de maig, aquest divendres els ha arribat la rèplica. Una resposta, en forma de decret i ordre, amb què el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha tret tota l’artilleria contra la rebel·lió dels quatre fiscals del judici del Procés, amb qui es veurà les cares el pròxim dimarts, 18 de juny, quan s’ha convocat la Junta de Fiscals.
García Ortiz no ha tingut manies a criticar, negre sobre blanc, les opinions polítiques i les contextualitzacions més que crítiques que Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno van expressar oficialment sobre la llei d’amnistia i la seva negociació. En el decret, el fiscal general, no està per brocs i contesta fil per randa les opinions polítiques expressades i el biaix polític amb què els seus subordinats díscols expliquen el seu posicionament contrari a la llei de l’oblit penal pels independentistes. De fet, els quatre fiscals arriben a afirmar que la norma és contrària a la Constitució i al dret europeu.
El fiscal general, però, fa una passa més enllà i avisa els quatre fiscals del Suprem que lideren la revolta que el “judici” que s’ha de fer “ha de ser estrictament jurídic i, per tant, s’han de rebutjar les valoracions polítiques i ideològiques que, en aquest cas, resulten mera expressió d’una convicció personal amb què la institució del ministeri fiscal no es pot identificar mai”. “Els esborranys d’informe presentats utilitzen de manera profusa arguments que desborden el pla estrictament jurídic, que comprometen la necessària imatge de neutralitat i imparcialitat del ministeri fiscal i que, per això, resulten totalment improcedents”, sentencia García Ortiz. Tota una declaració d’intencions que mostra la intensitat i la cruesa de la guerra civil entre els sectors progressistes -minoritari al ministeri públic- els sectors ultres.
“Judicis de valor”
En primer terme, en el decret, el fiscal general s’escama del fet que els fiscals del Procés donin per descomptat que la seva opinió serà contrària a la de la institució. Per això, s’estranya que aquests fiscals ja invoquin els mecanismes per resoldre discrepàncies que ni oficialment ni formalment ni materialment s’havien registrat. A partir d’aquí, el decret fa una precisa autòpsia dels informes del quartet rebel i, d’entrada, els deixa entreveure que fan “un judici de valor que desconeix la complexitat del sistema parlamentari”.
“Que una llei sigui resultat de la negociació política i que els grups parlamentaris tractin, a través de negociacions, d’assolir la consecució dels seus objectius polítics no és una cosa que permeti posar en dubte, des d’una perspectiva estrictament jurídica, la legitimitat del procés legislatiu ni de la norma aprovada”, alerta el fiscal. I remarca que la feina dels fiscals és fer dret i no política. “Els judicis jurídics han de centrar-se en el tenor de la norma i els seus efectes”, determina.
“Un informe o dictamen del ministeri fiscal no pot emprar criteris aliens al procés com a cànon per valorar la constitucionalitat d’una norma i la seva adequació a l’ordenament jurídic”, referma. “Això conduiria”, continua, “en lògica coherència, a analitzar cas per cas les motivacions polítiques subjacents després de l’aprovació de totes i cadascuna de les lleis aprovades pel Parlament, elevant les qüestions d’índole política a categoria jurídica decisiva amb vista a determinar la constitucionalitat de les lleis”.
Constitucionalitat i coherència de l’amnistia amb el dret europeu
El decret és especialment dur amb els arguments dels quatre fiscals contra la constitucionalitat de la llei. De fet, els acusa de fer trampes i mostrar un “estudi incomplet” de la jurisprudència constitucional i del dret comparat. Així defensa la constitucionalitat plena de la llei i aprofita per desmuntar l’argumentari sostingut pels quatre fiscals per acusar la llei de no complir amb el dret europeu. En aquest sentit, repassa el grapat d’amnisties aprovades a Europa en els darrers anys i subratlla la doctrina de la Unió Europea que circumscriu aquesta mena de lleis en l’àmbit del dret intern.
En aquesta línia, l’informe carrega contra el que qualifica de “paradoxa” de “considerar que la totalitat de les amnisties aprovades fins ara són contràries a l’ordenament jurídic de la Unió Europea i que, així mateix, les normes europees que admeten l’institut de l’amnistia com a forma d’extinció de la responsabilitat són arbitràries i il·legals”. “Atès que l’amnistia constitueix un institut admès pel dret de la Unió, difícilment cal afirmar que l’aprovació d’una llei d’amnistia sigui contrària als principis de separació de poders ia la independència judicial en els termes que recullen els fiscals”, afegeix.
“Extravagant afirmació”
El decret titlla “d’extravagant” l’afirmació que la Llei Orgànica d’Amnistia va ser “aprovada com a contrapartida per aconseguir que un partit polític obtingués la governabilitat del país”. Una idea en què el fiscal general opina que “cal fer algunes consideracions”. “Les raons o motivacions polítiques subjacents a l’aprovació de les lleis són intranscendents”, insisteix. “Al marge de conjectures i hipòtesis a propòsit de les raons que, segons els signants dels projectes d’informe analitzats, han motivat l’aprovació de la llei, no s’aporta un sol argument objectiu que permeti concloure que la Llei Orgànica d’Amnistia no contribueix a la consecució de l’objectiu que el preàmbul diu perseguir: la normalització institucional, política i social a Catalunya”, dispara el fiscal.
De fet, aporta l’informe de la Comissió de Venècia que va considerar “legítima” la intenció de la llei. “La Llei Orgànica d’Amnistia ha estat aprovada d’acord amb el procediment legislatiu vigent al nostre ordenament constitucional i, per tant, no és tasca del ministeri fiscal realitzar valoracions d’índole política sobre la puresa del sistema”, alerta. “El judici que en aquesta seu s’ha de fer ha de ser estrictament jurídic i, per tant, s’han de rebutjar les valoracions polítiques i ideològiques que, en aquest cas, resulten mera expressió d’una convicció personal amb què la institució del ministeri fiscalnno es pot identificar mai”, conclou.
