El passat 4 d’agost, l’advocat Josep Costa, exvicepresident del Parlament i en “qualitat de ciutadà interessat en la protecció del patrimoni nacional” va iniciar una nova via legal per tal d’aturar el trasllat dels murals de Sixena que conserva i exposa el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) cap al monestir dels Monegres, la via del contenciós administratiu. En concret, Costa, que és advocat de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i professor de Dret a la UPF, va presentar un escrit davant el ministeri de Cultura, en mans del català Ernest Urtasun, per iniciar la “declaració d’espoli” de les pintures i així evitar-ne el trasllat.
Després de dos mesos sense cap resposta, Costa ha tornat a l’atac per poder accedir a la via contenciosa administrativa, és a dir, als tribunals. A més, Costa aprofita el nou escrit per aportar els informes que el mateix MNAC va registrar al jutjat d’Osca que ha de fer complir una sentència, que segons albiren els experts, seria “d’impossible compliment”. Dos informes que, per a Costa, fan més necessari l’esperat informe de l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya (IPCE), que depèn del ministeri i podria aturar el trasllat, com ha passat en altres ocasions com ara el cas del Guernica de Picasso.
Dos informes i una “inhibició”
En concret, Costa aporta l’estudi que signa Simona Sajeva, doctora en conservació i restauració, presidenta del Comitè Científic Internacional sobre Pintures Murals d’ICOMOS i, per altra banda, l’emès per la missió d’assessorament tècnic del Centre Internacional d’Estudis de Conservació i Restauració dels Béns Culturals (ICCROM). Dos documents que Costa insisteix que “tornen a posar de manifest els enormes riscos de destrucció o deteriorament que suposa la insistència en el seu trasllat”.
Aprofitant aquests dos informes, Costa reclama una resposta immediata a la seva petició perquè creu que el silenci del ministeri fa olor de socarrim. Així expressa que “la manca de tramitació de la sol·licitud només es pot explicar per una decisió conscient d’inhibir-se d’exercir les competències que la Llei del Patrimoni Històric atorga al ministeri de Cultura”. Una inhibició que, per a Costa, de “persistir, convertiria els òrgans competents per a la resolució del present expedient en responsables indirectes de la possible destrucció o deteriorament d’un bé que gaudeix d’un alt nivell de protecció patrimonial”. En definitiva, considera que el ministeri, ni la Direcció General de Patrimoni ni l’IPCE “no poden desconèixer ni desviar-se dels criteris de l’ICCROM respecte de la protecció dels béns patrimonials, en virtut dels compromisos internacionals contrets per l’Estat espanyol”.
Amb el nou escrit, Costa reclama al ministeri la “declaració de l’espoli d’aquest bé patrimonial”. “Aquesta declaració s’ha de fonamentar en el perill real, objectiu, imminent i verificable de destrucció o deteriorament irreversible que l’execució del seu trasllat comportaria, tal com acrediten els informes tècnics pertinents”, conclou.
